Pastissets de moniato







L'Enriqueta s'ha passat el matí a la cuina fent els panellets i els pastissets de moniato que es menjaran el Dia de Tots Sants. Després ha anat al cementiri a netejar la làpida del nínxol familiar perquè demà, quan hi posi el ram de roses i gladiols, faci molt de goig.

Ja de ben menuda acompanyava la seva mare i s'entretenia llegint les inscripcions de totes les lloses mentre la dona feinejava. Tot seguit feien un tomb per visitar els nínxols de familiars i amics, i dedicar-los un petit record.

L'Enriqueta està convençuda que quan ella es mori ningú li portarà flors, i qui sap si mai ningú pensarà en ella. Només té dos germans, que ja han oblidat on és la tomba dels pares, i els nebots, gent jove més amant de les festes foranes que de les tradicions casolanes.

Mentre torna a casa pensa que demà, quan els tingui a tots al voltant de la taula, els demanarà que quan ella es mori, l'incinerin i escampin les cendres a les jardineres de les seves terrasses. Així no els caldrà sortir de casa per anar a visitar-la o dedicar-li un petit pensament.




Jo, com l'Enriqueta, també faig els panellets a casa. No n'he comprat mai, perquè sé del cert que no seran ni la meitat de bons que els meus. Com l'any passat ja us en vaig donar la recepta, ara us explicaré com faig els pastissets de moniato.

Són típics del País Valencià i és costum menjar-se'ls per Nadal, però la meva mare sempre ens els havia fet per Tots Sants, perquè és en aquest temps quan el meu pare collia els moniatos de l'hort. Ara sóc jo qui els fa i els en porto uns quants perquè sé que els encanten!

La confitura la podem preparar amb antelació i guardar-la a la nevera fins al moment d'utilitzar-la. Per fer-la, bullim els moniatos amb pell fins que estiguin cuits. Aleshores els pelem i els pesem. Posem en un cassó, a foc molt suau durant 1/2 hora, la polpa de moniato, el sucre, el canonet de canyella i la pell de llimona, i remenem constantment amb una espàtula de fusta perquè no s'enganxi al fons del cassó.

Un cop feta, la deixem refredar i la guardem tapada a la nevera, deixant-hi també la pell de llimona i el canonet de canyella.




Per fer els pastissets, comencem encenent el forn, i el posem a 200˚. Barregem l’oli, l’anís, el moscatell i la pell ratllada de llimona, i hi afegim l'ametlla mòlta i la farina, de mica en mica, treballant la massa amb una espàtula de fusta primer, i després amb les mans fins que estigui ben lligada.

Posem una mica de massa entre dos papers de forn i l’estirem amb el corró fins a tenir un gruix de 2 mm. Traiem el paper superior i amb un motlle de 12 cm de diàmetre tallem un cercle. Retirem la massa sobrant.




Al centre de cada cercle posem una cullerada de confitura moniato.




I, plegant el paper inferior, tanquem el cercle i en premem les vores perquè quedi segellat.




Retirem el paper i, si el dibuix de les vores ha quedat afectat, tornem a posar el motlle a sobre, fent una mica de pressió.




Procedim de la mateixa manera amb la resta de la massa i, a mida que anem fent els pastissets, els anem posant en una plata amb paper de forn.




Quan ja els tindrem tots fets, els enfornem durant 15 minuts o fins que comencin a agafar color. Els traiem del forn i els arrebossem amb sucre cristall.




Ingredients (per a 18 pastissets):

Per fer la confitura:
225 g moniato (bullit i pelat)
150 g sucre
1 canonet de canyella
1 pell de llimona

Per fer els pastissets:
250 ml oli
65 ml anís dolç
60 ml moscatell
ratlladura de llimona
50 g ametlla mòlta
500 g farina

Sucre cristall




Asseguts rere el finestral, mirant com els arbres deixen caure les seves fulles seques, i mentre assaborim la dolcesa d'aquests pastissets, dediquem una estona a llegir Les cendres d'Àngela, de Frank McCourt. Columna Edicions (Clàssica, 288). Barcelona, 1998.

Amb aquesta recepta participo al 1r Concurs Internacional Gastronòmic organitzat per Apicius.
























38 comentaris:

  1. Quina pinta més bona tenen aquests pastissets! de debò, la confitura de moniato ha de ser deliciosa!

    molta sort en el concurs


    salutacions

    ResponElimina
  2. Com sempre, reflexió i recepta. Em quedo amb les dues coses!. Aquests pastissets són d'artesania!. I per fer-los amb cabell d'àngel, la massa és la mateixa, suposo.

    ResponElimina
  3. Laura (Recetas Trucos y Tips): Doncs sí, són boníssims! Fins i tot et diré que m'agraden més que els panellets!

    Glòria: Mira la pasta es fa en un moment,i tant els pots farcir de cabell d'àngel com de confitura de moniato.
    La recepta amb cabell d'àngel la vaig publicar l'any passat, i la única diferència és que allà no hi vaig posar ametlla. Com que al meu fill no li agraden els moniatos, vaig farcir-ne uns quants amb cabell d'àngel, i la veritat és que amb la mica d'ametlla mòlta, queden més bons!

    Et deixo l'enllaç:

    Pastissets de Tortosa

    ResponElimina
  4. Hola Margarida:
    Su receta ha sido registrada para el concurso.
    Con esta receta ha cumplido el cupo de las tres recetas con las que se puede participar.
    Espero que tenga suerte con la decisión del jurado.
    Gracias por participar.
    Saludos

    ResponElimina
  5. Un dolce originale e sicuramente delizioso che mi piace tantissimo!

    ResponElimina
  6. Jo estic molt d'acord amb l'Enriqueta. Precisament en alguns blocs estic contestant que això de Halloween em genera molts dubtes...

    L'esperança és que costa molt esborrar tradicions de molts segles. Però de vegades sembla que ens les substituirant d'una revolada.

    Els pastissets són una joia :)

    ResponElimina
  7. nunca los he probado, pero no dudes que cogería uno si estuvieran delante, con ese azuquita, ains que vicio, jajaja

    Creo que ya te lo he dicho, pero te lo repito, me encantan tus historias ;)

    SAlu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponElimina
  8. Ciao Margarida belissimi i tuoi biscotti, ne prenderei volentieri uno. ti ringrazio per la tua riceta della crema catalana, la voglio provare al piu' presto.
    Un abbraccio Daniela.

    ResponElimina
  9. A casa també hem fet aquests pastissets algun cop i queden boníssims, oi? Millor que els típics farcits de cabell d'àngel ;)
    M'agrada molt aquest motlle per tallar la pasta, queda realment bonic!
    Bona Castanyada!

    ResponElimina
  10. Saps que no n'he vist ni provat mai? T'han quedat molt bonics i farcits amb confitura de moniato han de ser molt saborosos.Em sembla que provaré de fer-ne a casa, a veure si agraden!

    ResponElimina
  11. Només deveure'ls ...quina delicia! no els he fet mai de moniato, però han d'estar molt bons. El motlle que tens m'agrada molt! que ben tancadets que queden i tots igual!
    petonets!

    ResponElimina
  12. Una receta exquisita y elaborada con mucho cariño, se nota. Me encantan estos pastelitos y los hago todos los años, pero los tuyos, han quedado perfectos, perfectos totalmente.
    En cuanto a tu introducción, yo creo que estas celebraciones del día de los muertos nos sirven a todos para reflexionar sobre la levedad de la vida y la necesidad de aceptar, que no somos más que un eslabón dentro de una cadena, que el mundo fue antes y será después de nosotros y que este paso, es cuanto tenemos. Seguramente las flores, presente es casi todas las culturas en el día de los muertos, nos ayudan también a hacernos ver lo precario de la vida. Así, que hay que vivir dignamente, eso es lo que nos hace humanos.
    Un beso.

    ResponElimina
  13. Uns pastissets deliciosos, amb la confitura de moniato que ha de ser molt bona!

    ResponElimina
  14. Acabo de descubrir el teu blog i em faig seguidora.
    He pres nota dels pastissets, m'agraden molt, a la banda del Delta de l'Ebre també els fan de moniato.
    Sort al concurs.
    Petons.

    ResponElimina
  15. M'encanta el moniato, tant és així que la meitat dels panellets els hi afegeixo sempre, donen un color i un gust molt bo. Tens raó quan dius que els panellets comprats no son el mateix, tot i que honestament n'he menjat de pastisseria molt bons. I ara, que aquí no es celebra ni castanyada, ni tenen costum de panellets, me'ls he de fer jo mateixa per nassos si vull mantenir la tradició :-)

    No conec aquests pastissets, però en prenc nota per que els vull provar, segur que m'agradaran moltíssim. I ara veig que també els presentes junt amb el lluç, doncs doble sort, bonica!

    ResponElimina
  16. L'Enriqueta fa bé de fer els panellets a casa, com dius...com els de casa, res!!!
    Els pastissets ténen un aspecte fabulós!!! què bé conservar una recepta de la familia!!! i van molt bé per a aquesta època!!!

    Petonassos

    Miel

    ResponElimina
  17. M'agradan aquest pastissets.
    Pren nota.
    Petons

    ResponElimina
  18. Deben ser realmente deliciosos, no tengo costumbre de comer boniatos pero lo he estado adoptando, pues me encanta el sabor.
    Un abrazo y suerte.

    ResponElimina
  19. Aquests pastissets tenen molt bona pinta, em sembla que els faré qualsevol dia d'aquets. Sempre m'han agradat molt els pastissets, sobretot si el cabell d'angel és bo.. Ja t'ho diré!!

    ResponElimina
  20. t'han quedat uns pastissets magnífics...amb confitura de moniato no els he fet mai però en tinc ganes ...
    Una abraçada

    ResponElimina
  21. Com sempre un 10!!
    Margarida m'han encantat, els he de fer.
    petons

    ResponElimina
  22. OHHHHHH
    Qué bones guapa!!!
    T'han quedat genials.
    Margarida, molta, molta sort.
    Molts petonets.

    ResponElimina
  23. Bona vesprada Margarida
    Que cosa mes bona!
    Amb el que m'agraden a mi els moniatos,i a mes casolà amb este.
    Per descomptat,m'estime mes menjar-me estos que els de compra,on va a parar! T'han quedat de categoria
    Besets

    ResponElimina
  24. se ve super ricos estos pastelitos. Bss.

    ResponElimina
  25. Quina gana que em fas venir, Margarita. M'he apuntat la recepta perquè em fa molt el pes i algun dia o altre la faré, així donaré una sorpresa a un amic de València. Dius que allí els fan per Nadal?
    Una forta abraçada

    ResponElimina
  26. Un 10! com sempre.
    Però hi ha un petit problema, nom'agrada elmoniato, però amb cabell d'àngel o brossat deuen quedar ben bons també!!!
    Sort en el concurs.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  27. Noia ...tu com sempre ...Quasi tocant la perfecció!!!!
    Segur que guanyes el premi...!!!

    ResponElimina
  28. Margarida; olor i sabor de tardor..., encara que també el pastisset és,-o al menys és menja- a les Terres del Ebre, però bé deliciosos Margarida¡¡ Molta sort amb aquest premi... perdò amb aquest concurs, em semblava que hi ha el tenies.
    Que vagi de gust Margarida¡¡

    ResponElimina
  29. L´àvia i la amre en ténen la ma trencada per fer pastissets, l´àvia n´és de terra de pastissets ,però jo noia doncs no li acabo de trobar el punt, m´has fet venir ganes de fer-ne i sobre tot de menjar-ne, aquests de moniato es veuen boníssims.
    petons

    ResponElimina
  30. Com que no estava gaire acostumada als moniatos pensava que m'agradarien més de cabell d'àngel, i què va!! M'encanten, mama!! M'encanta la combinació del sucre dolç amb el moniato... són boníssims, crec que és una de les postres que més m'ha agradat de les que has fet últimament, potser més i tot que els panellets de codonyat... I això és difícil! jejeje

    ResponElimina
  31. ¡Que buenos! Me apunto la receta. Saludos

    ResponElimina
  32. Unos pastelitos que se ven con muy buena pinta. Encima, son tradicionales, de toda la vida. Qué más se puede pedir? Yo tampoco compro los panallets, los hago. Se ven de lujo los de las pastelerías, pero a parte de que son muy, muy, muy caros, como nos gustan más los de piñones ya los hago yo...
    Una historia tan real como la vida misma. Yo también he pedido como Enriqueta...
    Un beso bien fuerte y hasta pronto!
    María josé

    ResponElimina
  33. Molta sort! Amb lo bé que t'han quedat jo et faria guanyadora.

    Las recetas de Glutoniana

    ResponElimina
  34. Que bó Margarida.
    Adoro los boniatos.
    Yo también los hice el año pasado.
    Besos

    ResponElimina
  35. Tenia moltes ganas de tenir aquesta recepta. Gracias!!!!!

    ResponElimina
  36. Volia dir-te que avui he preparat aquests pastissets de moniato per berenar i m'han quedat boníssims, ens han agradat molt amb la confitura (que la vaig fer ahir) i l'arrebossadet de fora, la pasta amb la farina d'ametlla també li dóna un toc molt gustós. En fi, que passen a formar part de la meva llibreta de receptes especials i em sembla que es convertirà en una de les habituals. Moltes gràcies per compartir la recepta! Una abraçada des de Girona!

    ResponElimina
  37. Hola!
    gràcies per la recepta. Ara mateix l'estic fent, però amb moniato blanc, oi que se sol fer amb aquest? el carbassa té una mica massa de gust de carbassa...la teva imatge sembla molt ataronjada, a mi em surt força més blanquinosa la confitura.
    Gràcies novament!

    ResponElimina