El mosso acabava d'entrar a la cuina i tot panteixant va donar la notícia. Ella, que estava vigilant el pa que acabava de posar al forn, no donava crèdit a aquelles paraules i, sense amollar la pala recremada per l'ús, va replicar:
-El meu senyor, bisbe d'Amiens? No pot ser!
El seu senyor era de família noble i ella, que l'havia embolcallat amb un llençol tot just acabat de néixer i li havia donat les primeres sopes, hauria jurat i perjurat sota un jou roent que el seu senyor no hauria acceptat mai tan gran dignitat. El coneixia prou bé per saber que no es considerava digne de tal honor.
El que ignorava la pobra dona era que, instants després d'haver refusat aquell càrrec, un raig de llum d'origen diví havia caigut sobre el seu cap i un oli misteriós li havia ungit el front, i que ell, davant aquests senyals, no havia tingut altre remei que acceptar la voluntat de Déu.
La dona, per legitimar les seves paraules, va dir que només s'ho creuria si aquella pala que tenia a les mans es convertia en un arbre. Encara no havia acabat de parlar quan la fusta va començar a treure arrels i va ser coberta per una fina escorça davant la mirada estupefacta de la dona.
Fa segles que els forners i flequers tenen com a patró a sant Honorat i un pastisser parissenc li va retre homenatge dedicant-li el Gâteau Saint Honoré.
Fa uns dies va ser el meu aniversari i jo no vaig trobar una manera més dolça de celebrar-lo que regalant-me aquest pastís.
Sembla laboriós, i no us negaré que ho és. Però no m'agradaria que la seva espectacularitat us desanimés a fer-lo pensant que no en sou capaços. Us asseguro que la seva elaboració està a l'abast de qualsevol persona.
Primer de tot preparem la crema pastissera com ja hem fet tantes vegades. Un cop feta, la tapem amb film mirant que toqui tota la superfície i la deixem refredar.
Agafem la làmina de pasta de full, la posem a sobre de paper de forn i hi retallem una circumferència de 28 cm de diàmetre. Punxem tota la seva superfície amb una forquilla per evitar que pugi durant la cocció.
Encenem el forn i el posem a 200º. Preparem la pasta choux com us vaig explicar quan vam fer les profiteroles. Posem la pasta dins d'una màniga pastissera i fem un cercle d'uns 3 cm d'ample a sobre de la pasta de full, tot resseguint la vora de la circumferència.
Amb la pasta que ens ha sobrat fem boles de la mida d'una nou i les posem separades a sobre d'una altra safata coberta amb paper de forn. Ho enfornem tot durant 15 minuts i, sense obrir el forn, abaixem la temperatura a 190º i ho deixem 10 o 15 minuts més, fins que veiem que les boles ja s'han inflat i estan daurades.
Posem la crema dins d'una màniga pastissera amb un broquet llarg i estret, i farcim les boles. Per fer aquest pastís en necessitarem 12, la resta les guardem a la nevera.
Muntem la nata i la mantenim en fred. Posem el sucre dins d'un cassó al foc i fem un caramel. Amb una cullera, n'agafem una mica i l'anem deixant caure a sobre de paper de forn, fent uns dibuixos, que serviran per la decoració.
Omplim el buit central del pastís amb la crema pastissera. Posem una mica de caramel a la base de les boles farcides i les anem enganxant a sobre del cercle de pasta choux.
En posem una altra al centre del pastís i amb la nata, que haurem posat dins d'una màniga pastissera, cobrim tota la crema. Tot seguit, fem unes rosetes entre les boles.
En posem una altra al centre del pastís i amb la nata, que haurem posat dins d'una màniga pastissera, cobrim tota la crema. Tot seguit, fem unes rosetes entre les boles.
Acabem la decoració posant els guarniments de sucre a sobre de la nata i empolvorant les boles amb sucre mòlt.
Ingredients:
1 làmina pasta de full de 230 g
Per a la pasta choux:
125 ml aigua
125 ml llet
100 g mantega
1 pessic de sal
150 g farina
4 ous
Per a la crema pastissera:
1/2 l de llet
4 rovells
125 g sucre amb aroma de vainilla(*)
45 g Maizena
400 ml nata 35% m.g.
100 g sucre per al caramel
1 cullerada sucre mòlt
(*) Després d'extreure'n les llavors, no hem de llençar mai les beines de vainilla. Si les posem dins d'un pot de vidre ple de sucre, sempre tindrem a punt sucre amb aroma de vainilla.
I per celebrar que fa poc he realitzat un dels somnis de la meva vida, avui us recomano Jules Verne, Cinc setmanes en globus. Edicions de la Magrana (Col·lecció L'Esparver). Barcelona, 1991.
Navegar entre els núvols és una aventura fantàstica!
Te ha quedado genial, me encanta el resultado. Nunca me he atrevido con este tipo de pastel.
ResponEliminaSaludos
Es una receta muy elaborada pero el resultado debe ser exquisito. Gracias por la receta.
ResponEliminabsos
ummmm!M'encanta el teu blog perque fas unes coses tan bones!!!!
ResponEliminaPerò jo no puc més snif snif, que ja arriba l'estiu i això em sembla que no aprima, jeje.
Molt bó Margarida, t'ha quedat millo que de pastissería.
Petonets i bon cap de setmana.
Margarida,
ResponEliminaPer molts anys, encara que sigui amb retard. Vas fer un pastís realment genial!.
M'ha agradat també molt conèixer la història que s'hi amaga al darrere, es fantàstica aquesta combinació "made in El món de la cuina".
Una abraçada
Apa, Margarida, doncs se'm va passar l'entrada del teu aniversari....moltes felicitats!!!
ResponEliminaT'ha quedat un saint honoré ben maco! jo no n'he fet mai tant gran, jo el faig individual i amb crema de mandarines...
Petons,
Un gran pastís, digne del teu aniversari, per molts anys!
ResponEliminaM'encanta el teu pastís.
ResponEliminaFelicitats!!
MArgarida muchísismas felicidades!!HAs hecho bien,te has ddao un gran homenaje,un Sr pastel para un día especial.Yo jamás me atreví con el y una de mis asignaturas pendientes es la pasta choux,vamos que no me animo con ella,me parece complicada y con la manga tengo más mala traza....a ver si un día me animo,tendré que estar muy motivada jeje..
ResponEliminaBuen fin de semana
Cariños
Quin pastís més complert.
ResponEliminaPasta fullada, pasta choux, crema, nata, caramel.
Ho te tot.
Amb aquesta explicació segur que ho podrem fer.
Bona cuina
Espectacular, pero quina feinada, de tota manera ho expliques tan bé que entren ganes. Esperaré una ocasió per sorprendre. Bon cap de setmana. Un petó.
ResponEliminaPer molts anys Margarida!
ResponEliminaT'has fet un pastís ben bo.
Encara que siga un poc entretingut el resultat val la pena.La ultima foto en especial està genial,pareix una explosió bé dolça.
Besets
Una manera ben dolça, com tu dius de celebrar el teu aniversari i deliciosa.
ResponEliminaFelicitas!!
¡Pero, que cosa más rica has hecho Margarida!
ResponEliminaHas hecho algo en la medida de la ocación, te deceo un feliz cumple y que obtengas todo lo que deceas del año en que entras.
Te digo una cosa mis, dulces preferidos son las lionesas, así que seguro me habria encantado probar un poco de tu pastel.
Un besito.
Per molts anys Margarida!!!
ResponEliminaDigues que si, si et fas tu el pastis segur que t'agradarà.
Vas tocar el cel??, vas estar entre els nuvols??, s i era un dels teus desitgos és el millor regal que et podien fer
El pastis, que t'haig de dir: sensaciional.
Molts petons
Margarida per molts anys encara que sigui tard.Un pastis genial i un bon autoregal
ResponEliminapeto
miquel
Molts d'Anys , Margarida . Que en puguis fer molts d'anys més , tant d'anys com de pastis saint Honoré.
ResponEliminaT'ha quedat fantàstic!!!!!
M'encanten els pastissos amb una història la darrera...
ResponEliminaT'ha quedat sensacional, és un pastís molt elegant i un dels millors per celebrar un bon aniversari. Felicitats!!!!!
QUe rica !!! Nunca he preparado esta tarta, pero el resultado es impresionante y dan ganar de probar.
ResponEliminaBesos y feliz domingo
Felicitats per l'aniversari i per aquest pastís tan bonic!Segur que és riquíssim!!!
ResponEliminaÉs el meu pastís preferit!!! Ha quedat genial!
ResponEliminaPetons,
Palmira
Por fin llego Margarida y veo que tengo material para ponerme al día, riquísimo material, pero vamos por partes, que he empezado a leer de arriba hacia abajo.
ResponEliminaEn primer lugar: ¡¡¡MUCHAS FELICIDADES!!! Por tu cumpleaños y por haber cumplido ese sueño que dices. Luego mi enhorabuena por este pastel, me ha encantado la historia que no la conocía, ni sabía siquiera que sant Honorat era el patrón de los panaderos, ya ves que siempre está una aprendiendo. Te ha quedado precioso y veo que la nata te queda dura como la piedra y se marcan las rosetas perfectamente, ¿usas algún tipo de espesante? Porque siempre veo tus pasteles perfectos.
Te diré que en clase hicimos el otro día la tarta Margarida, la que se hace con pan de molde y ahí estuvieron jugando mis chicos con la manga pastelera y estaban encantados con la tarta. Muchas gracias, siempre muchas gracias.
Un beso. (Voy a seguir leyéndote)
Xicota, primer de tot per molt anys!!
ResponEliminaAquest pastís és d'allò més bo i espectacular, lioneses, crema, nata, bé a casa seria el pastís perfecte.
Una abraçada reina!!
Margarida, per molts anys!! Em sembla fantàstic que et preparessis aquesta delícia de pastís per celebrar-ho! :)
ResponEliminaPetons!
Un risultato splendido questa Saint honorè e perfetta e molto golosa, complimenti. Buona settimana Daniela.
ResponEliminaMargarida, sé que és tard però... felicitats!! El pastís, deliciós! es un pastís prou complicat i a tu t'ha quedat perfecte. Gràcies per la recepta. Petons
ResponEliminaMarisa
"Us asseguro que la seva elaboració està a l'abast de qualsevol persona"
ResponEliminaHAHAHAHAHAHAHAHAHAHA!!!!!!!!!!
No puc deixar un comentari coherent, que estic fent la croqueta pel terra.
Bé, calma.
No tocaré el nivell d'abast, i em lomitaré a recordar com n'és alt el meu nivell gustatiu.
El teu Saint Honoré és délicieux!!
Je te couvre de baisers.
Hola Margarida. ¡Como me gusta leer tus historias! me encantan porque además siempre acabas relacionándolas con la receta que pones.
ResponEliminaY en este caso no podía ser mejor la receta. Veo que es un poco laborioso de hacer este bizcocho pero de lo que no hay duda es de que tiene que ser fabuloso. Verlo es un maravilla.
Saludos
Ummmmmmm Margarida quina delicia.
ResponEliminanose, nose, jo ho trobo complicat,
Estic contenta de haberte conegut preciosa.
Ens veurem aviat espero.
Petons
Ainsssss felicitats maca!!
ResponEliminaUn abraçada.
Margarida!! moltes gràcies per les teves paraules... però no vull que diguis mai més que et fa vergonya que vingui pk em quedo embobada veient els postres tant meravellosos que fas!! estan molt cuidats i et queden sempre deliciosos!!! Aquest Saint Honoré és la prova!!
ResponEliminaMolts petonets bonica!
I per molts anys!!! encara que amb una miketa de retard ;)
ResponEliminaPer molts anys guapa!!
ResponEliminauna feinada, però amb el resultat es veu com paga la pena!
Moltes Felicitats Margarida, t'has preparat un pastís molt bo y que li tinc moltes ganes vorem cuant el prepare.
ResponEliminaBesos
Llegint la teva entrada sembla fàcil, però el que dius, laboriós d'anar fent, ara, ha de ser boníssim!
ResponEliminaEncara que amb retard, moltíssimes felicitats!!! Quin pastís, es un dels meus preferits, la decoració t'ha quedat impactant!!!! Mil petons bonica
ResponEliminaFelicidades Margarida por tu cumple y por esta tarta tan estupenda. El otro día se la vi preparar a Eva Arguiñano y me encantó tú me lo has puesto mucho más facil por si tengo alguna duda. Un beso y muchas gracias por compartir esta receta.
ResponEliminaQuin pastís mes maco! Ideal per celebrar l´aniversari, moltes felicitats! I es que porta de tot!
ResponEliminaComençaré per fer primer la choux , que mai n´he fet!
Petons
Anna
Lo primero, aunque sea un poco tarde, ¡Moltes felicitats! qué manera tan dulce de celebrarlo, el pastel tiene un aspecto inmejorable.
ResponEliminaPor aquí tengo a alguien que quiere también decirte algo...
Hola quina il·lusió trobar-te en un comentari del blog del Javi, és el meu marit, sóc la Marga anava al Pau Casals fa uns quants anys... he vist que ets molt bona cuinera, m'han encantat les teves receptes.
Un petonàs i moltes moltes felicitats!!!
Dues vegades felicitats!! ;-)) Pel teu aniversari i per aquest pastís digne de tota una mestra!!
ResponEliminaPER MOLTS ANYS!! ;-))
Margarida; Una corona, digna per a una reina.
ResponEliminaQue vagi de gust Margarida¡¡ :-D
;-D
Margarida!! encara que sigui amb retard però per molts anys guapíssima!! penso que et vas fer el millor regal que podies fer-te, t'ha quedat preciós i no dubto que boníssim!!
ResponEliminaSaps que a França des de fa uns 15 anys es celebra la "fête du pain" per Saint Honoré? A tot el país fan pans durant una setmana, els forners els exposen a les viles i ciutats i la gent pot conèixer les especialitats de cada lloc, trobo que és una iniciativa molt maca.
Jo no penso que el saint honoré sigui complicat, el que penso és que la pasta choux té mala pata i l'has de vigilar molt be, però fa molt de goig tan inflada i ben plena d'aquests farciments tan bons. I això que és una pasta ben seca, però ben farcida i amb sucre o caramel la trobo deliciosa.
No em diguis que has fet una volta en globus???? :-))) això sí que és una bona celebració!!
molts petons gupíssima
Fantàstic Margarida!!!
ResponEliminaLes receptes fan de bon fer i de bon degustar i la part literària, com dèiem aquest matí és molt rica.
Una disfrutada, a més les fotos són molt boniques!!
Pau Ferrer
Tiana
Ui, m'encanta aquest pastís. Al nostre poble, Manacor, hi ha una pastisseria on fan un pastís que també es diu Saint Honoré, però és una mica diferent. Intentaré explicar-tho, a veure si me'n record: a baix duu una base de pasta de fulls, a sobre, crema. Damunt, una capa de pa de pessic, a sobre, crema i rodanxes de plàtan i un poc de coco ratllat. Damunt, una capa molt generosa de nata i, tot al voltant del cercle, lioneses farcides de crema.
ResponEliminaA casa, que som molt llaminers, quan feim festa grossa n'encarregam un. La pastisseria es diu Can Roca, i per a mi és la millor del poble.
Un dia faré un intent de reproduir-lo.
Maria Antònia de www.bojosperlacuina.com
Aquest Saint Honoré que ens expliques ha de ser fabulós! A veure si jo també m'animo a preparar-lo, més que res per comprovar que realment és deliciós!
ResponEliminaGràcies per entrar a la meva cuina i fer-nos partíceps de la teva recepta!
Petons