Bunyols de Quaresma

No us heu sorprès mai de les coses que podeu fer amb les vostres mans? Hi ha qui pinta, qui broda, qui pentina, qui cus, qui retalla, qui esculpeix... I és clar, hi ha qui té més traça i qui en té menys. I hi ha qui fa màgia.

I no és prodigiós que moltes d'aquestes obres ens puguin sacsejar l'ànima, despertar sentiments que teníem adormits dins nostre, i ens deixin embadalits en la seva contemplació?

També hi ha qui cuina. I he de reconèixer que, passejant-me per alguns blocs, he trobat autèntiques obres d'art. I aleshores em demano què fa que el pastís de la senyora Tal sigui espectacular i que, en canvi, el meu no cridi gens l'atenció. No havíem seguit la mateixa recepta? Per què no sóc capaç de fer una presentació la meitat de bonica?

Avui potser no farem art, però farem màgia que és molt més fàcil i està a l'abast de tothom. Així aconseguirem reforçar la nostra autoestima. Mireu si n'és, de senzill, que no caldrà que fem res. N'hi haurà prou en mirar el prodigi. Quedareu meravellats de les coses que podem fer sense cap esforç!

S'acosta Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma. Qui no està esperant durant tot l'any que arribi aquest moment per menjar-se uns bons bunyols? I cap com els fets a casa!

Agafem els ous i els batem juntament amb el sucre. Ho podem fer a mà, però serà menys feixuc amb la batedora elèctrica. Quan estiguin ben batuts hi afegim l'oli i ho tornem a treballar bé. Després hi afegim la llet, i quan estigui ben incorporada, hi aboquem l'anís. Posem la pell ratllada de la llimona. Finalment incorporem mica en mica la farina barrejada amb el llevat.

Deixem reposar la massa durant una hora.

Posem força oli en una cassola, que es vagi escalfant a foc molt suau. Quan estigui ben calent, és el moment de començar a fer els bunyols.

Els bunyols de vent són molt lleugers, i per això es tendeix a farcir-los de crema, nata o xocolata. Aquests bunyols que farem aquí són més compactes, i ja són bons per si sols amb el seu gustet d'anís. Però a casa acostumem a farcir-los amb figa i amb poma, que és com els ha fet sempre la meva mare.

Per fer els de figa:

Tallem la cua de les figues. Posem una mica d'oli en un bol, i hi mullem la cullera sopera cada vegada abans d'agafar una mica de pasta. Agafem una cullera de postres, la suquem també amb l'oli i fem una petita cavitat a la pasta que tenim a la cullera sopera. Hi posem una figa i amb la cullera de postres la tapem agafant pasta dels costats i intentem fer una bola. Ha de ser més o menys perfecta, tot i que això no té gaire importància. És important, això sí, que la figa quedi tota tapada, que no es vegi.

Aboquem aquesta bola a l'oli calent i en pocs segons veurem que comença a inflar-se i a daurar-se. De cop i volta veurem com dóna mitja volta sense que nosaltres hi intervinguem. De seguida tornarà a inflar-se, agafarà color i -sense adonar-nos-en- tindrem davant nostre una esfera perfecta. Això sí que és màgia, però no ho digueu a ningú! Que pensi tothom que és obra nostra i que som uns artistes! Però no badeu, i traieu-la del foc, que encara es cremarà!

A mida que anem traient els bunyols, els deixem en una plata amb paper de cuina, i tot seguit els passem per sucre.

Si voleu fer els de poma, el procediment és el mateix: agafem una cullera, la mullem cada vegada amb oli, agafem pasta, hi fem una cavitat amb una altra cullera, hi posem un tros de poma, l'amaguem, fem una bola i l'aboquem a l'oli. Esperem una mica i ... màgia!

Si no us voleu complicar la vida, o senzillament penseu que no us agradaran amb farciment -que equivocats que aneu si penseu que això de posar una figa és una extravagància!-, podeu fer-los sense res. Jo n'he fet uns quants de cada.

Ingredients:

3 ous
150 g sucre
125 ml oli
125 ml llet
50 ml anís
1 pell de llimona
500 g farina
1 sobre sencer i una culleradeta de café de llevat ROYAL

150 g de figues
1/2 poma
sucre per arrebossar els bunyols
oli per fregir

Si us ha semblat que les meves explicacions no són prou clares, us he adjuntat un petit vídeo que ha gravat el meu fill mentre jo feia els bunyols. Espero que us serveixi per animar-vos aquest any a fer-los vosaltres mateixos.

"Estan boníssims!", diuen els meus fills. I mentre miro els plats plens de bunyols amb la seva forma perfecta, penso "Ja tenen raó, ja" I em sap greu menjar-me'ls, però la temptació és... irresistible. Ja és ben cert que l'art culinari és efímer!