Bunyols de Quaresma






No us heu sorprès mai de les coses que podeu fer amb les vostres mans? Hi ha qui pinta, qui broda, qui pentina, qui cus, qui retalla, qui esculpeix... I és clar, hi ha qui té més traça i qui en té menys. I hi ha qui fa màgia.

I no és prodigiós que moltes d'aquestes obres ens puguin sacsejar l'ànima, despertar sentiments que teníem adormits dins nostre, i ens deixin embadalits en la seva contemplació?

També hi ha qui cuina. I he de reconèixer que, passejant-me per alguns blocs, he trobat autèntiques obres d'art. I aleshores em demano què fa que el pastís de la senyora Tal sigui espectacular i que, en canvi, el meu no cridi gens l'atenció. No havíem seguit la mateixa recepta? Per què no sóc capaç de fer una presentació la meitat de bonica?

Avui potser no farem art, però farem màgia que és molt més fàcil i està a l'abast de tothom. Així aconseguirem reforçar la nostra autoestima. Mireu si n'és, de senzill, que no caldrà que fem res. N'hi haurà prou en mirar el prodigi. Quedareu meravellats de les coses que podem fer sense cap esforç!

S'acosta Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma. Qui no està esperant durant tot l'any que arribi aquest moment per menjar-se uns bons bunyols? I cap com els fets a casa!





Agafem els ous i els batem juntament amb el sucre. Ho podem fer a mà, però serà menys feixuc amb la batedora elèctrica. Quan estiguin ben batuts hi afegim l'oli i ho tornem a treballar bé. Després hi afegim la llet, i quan estigui ben incorporada, hi aboquem l'anís. Posem la pell ratllada de la llimona. Finalment incorporem mica en mica la farina barrejada amb el llevat.

Deixem reposar la massa durant una hora.

Posem força oli en una cassola, que es vagi escalfant a foc molt suau. Quan estigui ben calent, és el moment de començar a fer els bunyols.

Els bunyols de vent són molt lleugers, i per això es tendeix a farcir-los de crema, nata o xocolata. Aquests bunyols que farem aquí són més compactes, i ja són bons per si sols amb el seu gustet d'anís. Però a casa acostumem a farcir-los amb figa i amb poma, que és com els ha fet sempre la meva mare.

Per fer els de figa:

Tallem la cua de les figues. Posem una mica d'oli en un bol, i hi mullem la cullera sopera cada vegada abans d'agafar una mica de pasta. Agafem una cullera de postres, la suquem també amb l'oli i fem una petita cavitat a la pasta que tenim a la cullera sopera. Hi posem una figa i amb la cullera de postres la tapem agafant pasta dels costats i intentem fer una bola. Ha de ser més o menys perfecta, tot i que això no té gaire importància. És important, això sí, que la figa quedi tota tapada, que no es vegi.

Aboquem aquesta bola a l'oli calent i en pocs segons veurem que comença a inflar-se i a daurar-se. De cop i volta veurem com dóna mitja volta sense que nosaltres hi intervinguem. De seguida tornarà a inflar-se, agafarà color i -sense adonar-nos-en- tindrem davant nostre una esfera perfecta. Això sí que és màgia, però no ho digueu a ningú! Que pensi tothom que és obra nostra i que som uns artistes! Però no badeu, i traieu-la del foc, que encara es cremarà!

A mida que anem traient els bunyols, els deixem en una plata amb paper de cuina, i tot seguit els passem per sucre.





Si voleu fer els de poma, el procediment és el mateix: agafem una cullera, la mullem cada vegada amb oli, agafem pasta, hi fem una cavitat amb una altra cullera, hi posem un tros de poma, l'amaguem, fem una bola i l'aboquem a l'oli. Esperem una mica i ... màgia!

Si no us voleu complicar la vida, o senzillament penseu que no us agradaran amb farciment -que equivocats que aneu si penseu que això de posar una figa és una extravagància!-, podeu fer-los sense res. Jo n'he fet uns quants de cada.





Ingredients:

3 ous
150 g sucre
125 ml oli
125 ml llet
50 ml anís
1 pell de llimona
500 g farina
1 sobre sencer i una culleradeta de café de llevat ROYAL

150 g de figues
1/2 poma
sucre per arrebossar els bunyols
oli per fregir

Si us ha semblat que les meves explicacions no són prou clares, us he adjuntat un petit vídeo que ha gravat el meu fill mentre jo feia els bunyols. Espero que us serveixi per animar-vos aquest any a fer-los vosaltres mateixos.


video



"Estan boníssims!", diuen els meus fills. I mentre miro els plats plens de bunyols amb la seva forma perfecta, penso "Ja tenen raó, ja" I em sap greu menjar-me'ls, però la temptació és... irresistible. Ja és ben cert que l'art culinari és efímer!

14 comentaris:

  1. Margarida! Quins brunyols més rodonets! Tenen una pinta extraordinària!! Jo no hi posaré figa perquè no m'agrada gens. :p
    Pels farcits de poma, la poma l'arrebosses o poses un tall tal qual?
    Jo també en vaig fer ahir, a veure si els penjo aquesta setmana! ;) A casa, la massa és una mica diferent. Els fem amb llevat de forner.
    Petons!

    ResponElimina
  2. Quina pinta i que bons que estan i farcits ummmmm.
    Petons

    ResponElimina
  3. Mercè: poso un trosset de poma sense arrebossar. El procediment és el mateix que el de la figa. Si mires el vídeo, veuràs que faig una petita cavitat a la pasta, hi poso la figa tal qual, i l'amago amb la mateixa pasta. Si substitueixes la figa per un tros de poma,la resta és exactament igual.
    A nosaltres ens agraden molt les figues. Sovint en compro i ens les menges a qualsevol hora del dia!

    Menú: La seva aparença crida l'atenció: tan rodons, amb aquest color i arrebossats amb sucre! Però si te'ls menges són extraordinaris. Fins i tot quan ja tenen uns quants dies i estan una mica secs, els trobes boníssims acompanyats amb la llet del matí.

    ResponElimina
  4. Visca la temporada de bunyols, en totes les seves versions!
    Aquests de poma segur que fan més gust de poma que els que vaig fer jo... és un poma arrebossada amb massa de bunyol, boníssim! I la versió amb figa és insuperable! No m'estranya que et sapigués greu de menjar-los, tan rodonets, je je je...

    ResponElimina
  5. Quina maña fen els bunyols¡estan de categoria todos tan redonditos,los he probado con manzana y con calabaza que son mis preferidos,pero con higos no¡ y me han gustado mucho, los probare cuando tenga ocasion.
    Besos.

    ResponElimina
  6. Bonsoir Margarida,
    Comme ils dont jolis ces beignets!
    C'est très agréable de te voir cuisiner et j'ai maintenant bien compris comment y mettre une petite figue.
    Merci de partager ces bonnes recettes avec nous.
    À bientôt avec toutes mes amitié

    ResponElimina
  7. em semblen espectacularment genials. petons.

    ResponElimina
  8. Gemma: em sap greu per dues raons. Una: sent tan rodonets i tan bonics mereixerien ser contemplats més temps. Dues: la que es posa "rodoneta" després de menjar tants bunyols sóc jo!
    Però un dia, o dos (o tres) a l'any, no fa mal, oi?


    Mesilda: els de figa són els meus preferits! Sempre els havia vist fer a la meva mare i realment és una cosa extraordinària veure'ls tan rodonets i amb la sorpresa a dintre! Espero que t'agradin quan els facis.

    Henriette: si vous savez déjà comme y mettre la petite figue, vous aurez vu qu'il n'est pas difficile. Nous ne faisons que mettre une cuillerée de pâte, et le beignet se fait tout seul. C'est la magie de la cuisine!


    Petonets a totes tres!

    ResponElimina
  9. La cuina vermella: són originals. Amb molt bona pinta i boníssims. M'agradaria tenir-ne uns quants per oferir-vos-els i que els poguéssiu tastar.
    Petonets, guapos!

    ResponElimina
  10. Margarida, hauré de fer bunyols... Jo normalment alterno orelletes o bunyols, i aquest any he fet orelletes, però veient aquestes meravelles tan rodonetes me n'has fet venir ganes!!!! A veure si aquest cap de setmana m'engresco i et faig la competència,jjjejej
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  11. Me ha encantado esta receta, se ven realmente deliciosos y para mí desconocida..

    Un saludo

    ResponElimina
  12. Nena, aquest bunyols els has fet amb un motllo?? t´han surtit talment perfectes eh...i la idea de la figa molt original i segur que deliciosa...em quedo amb la frase del teu fill...perquè ja es sap que els nens mai diuen mentides no?...petonets!!!

    ResponElimina
  13. Dolça: això, això, tothom a fer bunyols! I no pateixis si em fas la competència, que jo també faig orelletes. I no alterno: cada any les dues coses. I si pot ser, repetim!

    Trotamundos: bienvenida al blog! No son muy conocidos los buñuelos con higos, pero mi madre, que es de Castellón, siempre los ha hecho así.

    Maria Jose: doncs ja has vist al vídeo que el motllo són dues culleres. No hi ha més trampa! I sí, els nens mai diuen mentides, especialment quan es tracta del menjar!

    Gràcies a totes pels vostres comentaris! Petonets!

    ResponElimina
  14. Hola Margarida, demà mateix en faig uns bunyols amb figues seguin la teva recepta que ja fa molt de temps que no en menje, fa 5 anys exactament quant vaig eixir de casa. Això de no tindre a la mama. Moltes gracies per la recepta.

    ResponElimina