Coca de llardons

Tinc un fill que sempre ha sigut una mica llepafils amb el menjar. Una manera de fer que mengés de tot era subornar-lo amb les postres. "Mama, aquest peix no m'agrada!" "Sí, ja ho sé, però si te'l menges tot, la mama et donarà un tros de brownie." I quan no era un brownie, era un braç de gitano, o un flam, o unes galetes... sempre hi havia alguna cosa bona feta per la mama per acabar l'àpat. Vaig pensar que era millor això que haver d'estar una hora discutint amb ell.

I vet aquí que un dia em demana que li fes una coca de llardons. "De llardons? Ecs!" Que ningú no s'ho prengui malament, però així d'entrada, tot el que sona a llard, llardó, greix... no ho associava gaire a postres dolces, i la veritat, mai m'havia vingut de gust menjar-ne. Però si el meu fill, tan dolcet ell, em demanava coca de llardons, la mama li'n feia, ja ho crec que sí! L'estava malcriant? No ho crec pas. Ara en mengem tots, encara que sigui un bocinet, perquè realment és molt bona amb el seu gust d'anís, però he de reconèixer que el rei de la coca de llardons és l'Oriol.

La coca que avui us faig és, doncs, un homenatge al meu fill. Perquè segueix amb la mateixa dolçor de quan era petit, perquè no ha perdut ni un bri de bonhomia i perquè mai no té un no per a ningú. Però sobretot per tota la paciència que té amb mi des que he creat aquest bloc. Sent com és un as de la informàtica, a qui sinó he de demanar consell quan em sorgeix algun problema?

I mireu si és fàcil de fer que amb només uns minuts ja la tenim feta. Seguiu-me!

Traiem del congelador una làmina de pasta de full i la deixem descongelar.

Encenem el forn a 200º. Posem els pinyons en remull, perquè agafin humitat i no se'ns cremin durant la cocció. Passem per la trituradora els llardons, però si us agrada trobar algun trosset, millor que ho feu a mà al morter. Posem un paper del forn a sobre del marbre i l'enfarinem. Al damunt hi posem la làmina de pasta de full i l'estirem amb el corró fins a deixar-la ben prima.

La dividim mentalment en tres trossos (els perfeccionistes ho podeu fer amb una cinta mètrica, si voleu). Pintem, amb l'ajut d'un pinzell, la part central amb anís i escampem per sobre la meitat dels llardons, vigilant de deixar una mica lliures tots els marges. I a sobre dels llardons escapem una tercera part del sucre.





Dobleguem un del extrems i li passem el corró per sobre perquè quedi ben compacte. I tornem a repetir el que hem fet abans: pintem amb anís, escampem l'altra meitat de llardons i la meitat del sucre que ens queda.






Tornem a doblegar l'altre extrem, li tornem a passar el corró i la pintem bé amb anís. Escorrem els pinyons i els escampem per tota la superfície. I finalment hi escampem el sucre que ens queda. Passem un ganivet o un talla-pizzes per tot el voltant de la coca per deixar totes les vores uniformes i tot seguit l'enfornem.






Ha d'estar 25 minuts al forn, però quan en porti 20 hem de començar a vigilar, no fos cas que se'ns cremés.

Quan la veiem ben torradeta, la traiem del forn i la deixem refredar abans de menjar-nos-la.

Ingredients:

1 làmina de pasta de full congelada de 250 g
100 g de llardons
25 cl d' anís
50 g de pinyons
50 g de sucre

Si encara teniu algun dubte, mireu aquest slide i espero que us el resolgui!

Ah, i no és perquè l'hagi fet jo, però aquesta coca és boníssima!