Coca de Sant Joan







Com era costum per Sant Joan, també aquell any la seva cosina estrenava un vestit llarg. "Ohhhh!", van fer tots en veure-la aparèixer ben pentinada i amb el vestit nou que mostrava els seus braços nus. I ella reia, reia orgullosa mentre feia dues voltes senceres perquè tots poguessin contemplar-la bé. No totes les noies de la seva edat tenien la sort de lluir un vestit tan bonic mentre allargaven la nit més curta de l'any amb els balls alegres de la revetlla.

Ella pensava que això eren coses de grans i que ja arribaria el dia en què també es posaria un vestit llarg i que potser també se la mirarien. Però no havia arribat el moment. Aquell any encara gaudia més ajudant els nens del carrer a buscar fusta per poder encendre el foc més alt del poble. Feia dies que traginava caixes i mobles vells amunt i avall per poder engrossir la foguera.

Ja tenia enllestit el ninot que cremaria aquella nit al capdamunt de la foguera. El seu pare li havia donat un pantaló i una camisa vella, l'avi una gorra, en Joan havia portat uns guants i l'Adrià unes botes. Ella havia pintat una cara en un tros de llençol vell, i omplint-ho tot de palla havia aconseguit donar forma humana a aquelles andròmines.






Tots anaven arribant. La música sonava ben forta i les copes s'anaven omplint. Mentre els musclos amb tomàquet i la truita de patata desapareixien dels plats, ella anava pel carrer esclatant petards. I, arribat el moment en què la tia Josefina agafava el ganivet i tallava la coca a trossos, ella anava corrents a demanar la seva part i la de la cosina, que distreta com estava sentint els afalacs dels nois més grans, no s'adonava que ja s'havien menjat la seva part.

I mentre cremava el ninot a la foguera, i amb ells totes les coses velles, tots contemplaven admirats el resplendor del foc i, amb els seus espetecs, sentien renovar la seva energia. Era una nit màgica en què cadascú pensava fer realitat els seus somnis. La cosina, arrencar el primer petó a un noi, i ella, poder tornar a menjar un bocinet d' aquella coca de Sant Joan!





Ja fa molts anys que faig la coca seguint la mateixa recepta, però aquest any l'he canviat. Quan vaig veure el Tortell de Reis que va fer l'Eva de Ma petite boulangerie , vaig decidir que seria la massa que faria servir per la coca de Sant Joan d'aquest any.

Si voleu saber com l'he fet, seguiu-me que ara us ho explico. Sant Joan ja ha passat, però la podeu fer per Sant Pere, per Sant Jaume o sempre que vulgueu. Penseu que és flonja, i molt bona. Si no us agrada la fruita confitada, poseu-hi més quantitat de pinyons.

Per fer la massa jo he fet servir la panificadora, però podeu utilitzar qualsevol màquina que amassi o bé les vostres pròpies mans. Primer de tot fem la massa mare barrejant la llet, la farina i el llevat i treballant-ho durant 15 minuts. La tapem amb paper film i la deixem unes 8 hores a la nevera.

Quan ja han passat, amassem junts la massa mare i tots els altres ingredients. A la panificadora s'estan 1 hora i 35 minuts, perquè a part d'emulsionar la massa, la fa pujar. Passat aquest temps, posem paper de forn a sobre d'una plata i dividim la massa en dues parts, perquè farem 2 coques. Si només en voleu fer una, poseu la meitat del pes dels ingredients. Ens untem d'oli les mans i anem prement amb els dits la massa estirant-la i donant-li la forma que volem.





Posem el forn a 35º, i introduïm la coca, amb un recipient amb aigua al costat. La deixem 20 minuts. En treure-la, veurem que ha augmentat el seu volum. Retirem l'aigua i apugem la temperatura del forn a 180º. Posem els pinyons en remull. Pintem la superfície de la coca amb ou batut, disposem la fruita com més ens agradi i escampem per tota la superfície els pinyons escorreguts.

Barregem el sucre i l'anís i l'escampem per sobre. Enfornem la coca durant 20 minuts, vigilant a partir del minut 15, no fos que es cremés en excés.






Ingredients:
Per a la massa mare:
100 ml de llet tèbia
100 g de farina de força
17 g de llevat sec (o 50 g de fresc)

Per a la massa:
100 ml de llet
15 ml d'aigua de flor de taronger
3 ous mitjans
125 g mantega (a temperatura ambient)
170 de sucre
pell ratllada d'una taronja
pell ratllada de mitja llimona
1/2 culleradeta de canyella en pols
1 pessic de sal
570 g farina de força

Per decorar:
1 ou
100 g de pinyons
400 g fruita confitada
6 cullerades de sucre
3 cullerades d'anís






Bona, suau, flonja, dolceta... què més voleu demanar a una coca? Que duri? Doncs haureu d'esperar a la foguera de l'any que ve per demanar el vostre desig!


25 comentaris:

  1. Uauuuuu quina coca y que bona se veu y quina história mes bonica.
    Besets

    ResponElimina
  2. Hola Margarida¡¡esta coca es una obra de arte¡¡¡
    que bonita la has decorado,y la masa,se ve tambien muy rica.
    besos.

    ResponElimina
  3. Margarida, la protagonista de la història eres tu? jejeje
    Aquestes coques t'han quedat amb una pinta sensacional!!
    Petons!

    ResponElimina
  4. Margarida, una historia dolcíssima, igual que la teves coques, t' han quedat sensacionals...

    Un petó! Beth

    ResponElimina
  5. Jolin! Què atrevida fer una coca. T'ha quedat tant mona tant ben decoradeta i per la foto se veu tant floja que segur que millor que algunes de comprades :)

    Per cert, que fa dies que estic buscant el teu mail per comentar-te una cosa però no el veig. Et passo el meu i me l'envies que et vull comentar dues cosetes:
    lhortdebajoqueta@hotmail.com

    ResponElimina
  6. Que potser la protagonista de la história es deia Margarida???
    Que divertida ... la coca té una pinta inmillorable.. mmmmmm

    petonets.
    mar

    ResponElimina
  7. T'han quedat unes coques espectaculars!!! Et pots creure que ni havia pensat en fer servir la massa del tortell per les coques!
    pt!

    ResponElimina
  8. De verdad que me encanta esa tradición tan "dulce" que tenéis para San Juan, se ven deliciosas y tan tan apetecibles, es más incluso antes de hornear, ya me parece una maravilla, te quedaron magnificas y tan tierno ese corte, tengo que tomar buena nota, porque yo jamas he preparado una y y va siendo hora, no??

    Besotes

    ResponElimina
  9. Quina coca tan rebona t'ha quedat! I amb totes les fruites tan ben posades fa molt bonic :)
    Demanar que duri és l'únic que no pots esperar d'una coca amb aquesta pinta tan esponjosa!

    ResponElimina
  10. Per xiripa he trobat el teu blog, no creia que a Mallorca hi hagués una cuinera que s´identificás una mica amb mi,però veig qque n´hi ha alguna que és excepcional. Enhorabona i desde ara seguiré el teu blog.

    ResponElimina
  11. Quina coca més fantàstica. No te n' ha sobrat pas un trosset?.
    Me n' has fet venir unes ganes...
    ptns.

    ResponElimina
  12. El teu desig s'acompleix cada any, oi?. Tornes a menjar un bon tall de coca de Sant Joan!. T'ha quedat magnífica, alta, esponjosa i de gust... segur que boníssima!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  13. Maria Dolores: boníssima! Una de les coques ens la vam menjar entre 3, i no ens vam menjar l'altra per educació!

    Cooking-love: qué te voy a decir: riquísima! Mi marido dijo que quizá él hubiera puesto más anís, pero vaya... a mí me encantó!

    Mercè: diguem que em vaig inspirar en mi i en les revetlles de Sant Joan de quan era petita.

    La Llibreta Viatgera: I feien una olor...! Al meu fill no li agrada la fruita confitada, però la coca... la devora!

    Bajoqueta: no una, no, dues! I cada any, des de fa... uff, ni me'n recordo!
    Ara t'escriuré i t'enviaré el mail.

    Mar: Ara mateix no sabria dir-te com és diu la protagonista, deixa'm pensar... ja,ja...
    Segur que a la teva filla també li deu agradar la coca,oi?

    Eva: doncs jo, quan vaig veure aquell tortell teu tan espectacular, vaig decidir que l'havia de provar en les coques de Sant Joan. I no em vaig equivocar en l' elecció!

    Trotamundos: aunque parezca complicada porque se empieza a hacer la masa madre unas 8 o 10 horas antes, no lo es en absoluto. Y yo que la puse en la panificadora, ni la amasé! Poner los ingredientes, estirar, adornar y hornerar. Poca cosa más hice.

    Gemma: doncs no van durar gens! Les vaig coure a l'hora de sopar i gairebé ens les vam menjar calentes. No sé pas de quina mida les hauria de fer perquè duressin unes quantes hores!

    Franjai: no sóc de Mallorca, sinó de Barcelona! Gràcies per visitar-me i m'alegra que t'agradi la meva cuina. No he pogut entrar al teu bloc. També és de cuina?

    Annafs: si vols te'n faig una, però les dues que vaig fer ja van fer la seva funció! tu no n'has fet cap?

    Glòria: s'acompleix el desig perquè la faig cada any! L'any passat vaig decidir comprar-ne una en una pastisseria de molt renom de Barcelona, i la veritat: el viatge a Barcelona, la cua llarguíssima que hi havia, l'ull de la cara que em va costar, una altra hora per tornar a casa, i a sobre estava massa torrada pel meu gust. Total, que no val la pena! Me la faig jo, la coc a l'últim moment i quan me la menjo em sembla que és una autèntica delícia!

    Petons a tots!

    ResponElimina
  14. Nenaaa vaja quina coca tan perfecta!!!!! millor que la de qualsevol pastisseria...no he fet mai coca de sant joan però crec que m´animaré amb la teva recepta...es que t´han quedat tan bén posades les fruites, el sucre, els pinyonets....ummmm

    ResponElimina
  15. No sabia això de posar els pinyons en remull. Suposo que així quan van al forn no s'assequen tant perquè estan hidratats. Ho tindré en compte per properes receptes.
    T'han sortit unes senyores coques.
    Petons

    ResponElimina
  16. me encanta leerte, y la coca maravillosa!

    ResponElimina
  17. Bona nit Margarida.
    Davant d'una coca com esta sols els xiquets es poden distraure amb les fogueres.
    Jo primer em menjaria la meua part i la de qui s'encante, i despres el que faça falta.
    T'ha eixit espectacular,ben plena d'entropessons que és el que mes m'agrada,pinyons, confitura... un menjar!.Com el meu fill Joan no ha pogut estar en casa el dia de Sant Joan no vaig preparar res especial per a eixe dia, però com tots els sants tenen huit dies ja ho celebrarem.El problema és que amb tanta exquisitat que feu, una no sap que triar.
    Un beset, i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  18. Quin bé de déu Margarida, són precioses! Quina meravella la fruita confitada, que delicadament les has posat damunt la massa! Estimada un 10!

    ResponElimina
  19. Maria Jose: em deixes parada quan dius que mai has fet una coca de sant Joan, quan estàs acostumada a fer coses més elaborades! Ja ho dit més amunt: si tens una panificadora o una màquina d'amassar, només és posar els ingredients, estirar, decorar i enfornar. Si no tens màquina, has de treballar amb les mans una mica, però, bah!, això ho he fet jo fins fa tres mesos, i t'asseguro que no costa!

    Maria: sí, aquest és un bon mètode perquè no es torrin en excés. També ho faig amb l'ametlla, les panses....
    I tan senyores que no les canviava per cap de pastisseria!

    SandeeA: pues a ver cuándo haces tú una coca para gozar comiéndotela, que no hace falta esperar a Sant Juan! Se trata de una masa de brioix con fruta y piñones, aunque hay muchas otras versiones.

    Mesilda: veig que tu ets de les meves! I és que mentre hi ha qui s'encanta, altres ens espavilem, ja,ja...

    Felicitats al teu fill! I és que ja se sap: de Joseps, Joans i ases n'hi ha a totes les cases!El meu avi es deia Joan, com el seu pare. El seu fill gran també es deia Joan, però no va tenir fills, així que el meu pare va decidir posar Joan al meu germà gran, perquè no es perdés la tradició! I ell, el meu germà, també li va posar Joan al seu fill! A mi no m'agrada repetir noms i als meus fills els he posat noms que no tenia ningú de la família!
    I no pateixis, amb les receptes tan bones que tu fas no cal que triïs les nostres.

    Un petó, i que la celebració sigui molt maca!

    La cuina vermella: encara em fareu posar vermella!
    Van quedar molt bé, però sabeu? quan després em miro les fotos veig que tot el que faig es podria millorar, i el mateix em passa amb aquestes coques!

    ResponElimina
  20. Margarida, jo també la vaig fer per primera vegada! no em va quedar pas com la teva però per St. Pere tornaré a fer més pràctiques! jejeje

    Records

    ResponElimina
  21. Margarida , no voldría pensar que et vull aixecar la camisa però és de les millors coques que he vist, espectacular, es veu tant flonja i amb força teca per sobre no de les pobretes,.
    La narració tendra i sublim,qui no te alguna historia meravellosa de la Nit de Sant Joan , és una nit màgica , qui ho deia , en Sisa?
    una abraçada.

    mai

    ResponElimina
  22. ai ai ai, que faré una queixalada a la pantalla! mare meva, quina pinta! aniré practicant per a l'any vinent :)

    ResponElimina
  23. Uhy qué rico, con fruta escarchada, piñones... bueno, bueno.
    La primera foto puede ser la portada de un libro de postres, está muy linda.
    Besitos

    ResponElimina
  24. La vella carmanyola: felicitats per la teva primera coca! Sempre hi ha una primera vegada. Ja l'he vista i m'ha agradat molt. Ja veuràs com ha estat començar i no parar. Ara sant Pere, després sant Jaume, després... qualsevol excusa serà bona per menjar-se una coca així!

    Mai: gràcies, noia! I no vegis la feina que tenia l'Oriol a treure la fruita, perquè no li agrada gens! Sempre em diu, "Per què no la fas només de pinyons?" Una d'aquestes nits màgiques hauré de demanar que no sigui tan llepafils!

    Silvia: gràcies per venir de visita a la meva cuina. I com li deia a La vella carmanyola, no cal que sigui per a l'any vinent, que ara vénen unes quantes revetlles més o Festes Majors, bones excuses per fer una coca!

    Irmina: también celebráis vosotros la fiesta de San Juan? Aquí la comemos así, pero hay quien la prefiere de chicharrones o de crema. Todas bien dulces, y acompañadas de un buen cava.

    Us agraeixo a totes els vostres comentaris i espero que passeu una bona revetlla de Sant Pere! Petonets!

    ResponElimina
  25. Amb aquesta coca també pecaria!!!!!!
    petons

    ResponElimina