Marronchinos






La reina Esther, de qui l'Antic Testament ens diu que era una noia de gran bellesa, era jueva però seguint el consell del seu oncle va amagar aquest fet al seu espòs, el rei de Pèrsia. Només quan la situació era desesperada i el primer ministre, Aman, ja tenia data per exterminar els jueus, la reina -arriscant la seva pròpia vida- va confessar al rei el seu secret i li pregà que salvés el seu poble.

Aquesta victòria d'Esther és recordada encara ara pels jueus a la festa del Purim, en la qual és costum preparar dolços per obsequiar parents i amics. Dolços com el massapà, els marronchinos, i els ametllats són convenientment embolicats i oferts com a regal.

Esther és un nom d'origen asiri que vol dir "aquella que brilla com un estel". Tal com brillen en un cel ben fosc aquests dolços d'ametlla coberts amb una capa de blanca neu, anomenats en castellà marronchinos, i dels quals en desconec la traducció al català.






Si us agraden les aromes de les espècies, i sou llaminers de mena, feu-los i no quedareu decebuts, i veureu com tota la casa s'omple d'un perfum inusual. Aquesta és la meva segona aportació a l'HEMC 34, que té com a amfitriona a Kako, de En Guete!, i que ha proposat la Cuina de l'Orient Mitjà i el Magreb com a tema d'aquest mes.




hemc 34 - cocina de medio oriente y magreb



Pelem la meitat de les ametlles i les torrem una mica al forn junt amb l'altra meitat sense pelar. Un cop estiguin fredes les triturem ben fines i les posem en un bol, on abocarem el sucre, l'ou sencer i el rovell, i les espècies. Ho treballem bé amb una forquilla i quan tinguem una massa homogènia, la tapem i la deixem reposar tota la nit.

L'endemà encenem el forn a 200º. Agafem porcions d'uns 20 gr d'aquesta massa i fem boletes, que anirem deixant, a mesura que les anem fent, a sobre d'una safata amb paper de forn. Tot seguit les enfornem durant 10 minuts. Les traiem i les deixem refredar.





Mentre, prepararem la glaça blanca. Seguint les indicacions de la Trotamundos (de food&cook), posem la clara en un bol i amb la batedora elèctrica la pugem a punt de neu. Aleshores li anem abocant el sucre de mica en mica fins que tinguem una pasta espessa i ben blanca. En aquest punt li afegim l'aigua i el suc de llimona. Batem una mica més i ja la tenim feta.

Quan les pastes estiguin fredes, les pintem amb aquesta glaça i les decorem amb trossets de confits de colors.





Els dolços jueus són símbol d'hospitalitat. Quan hom ofereix un present, com a senyal d'agraïment es respon "dolç ho visquis".

Ingredients:

250 g d'ametlles (125 g amb pell i 125 g sense)
150 g sucre
1 ou sencer i un rovell
2 culleradetes de canyella en pols
1 culleradeta de clau d'olor en pols

Per a la glaça blanca:
1 clara
225 g sucre mòlt
3 cullerades d'aigua
1 cullerada de suc de llimona



La Bíblia és un llibre bonic de llegir fins i tot per als que no tenen cap interès pel seu missatge. Jo recordo haver gaudit llegint les històries del naixement de Moisès, de l'arca de Noè, dels cabells de Samsó, de les aigües del riu Jordà, i tantes altres! Fins i tot aquesta història d'Esther és la base que Salvador Espriu va utilitzar per escriure la seva conegudíssima obra La primera història d'Ester.

I si encara no en teniu prou amb les lectures que us he recomanat, encara us en diré una més, Calendari de festes del món, de Cherry Gilchrist, amb il·lustracions de Helen Cann. Intermon Oxfam Editorial, 2006.

Cliqueu la imatge i trobareu coses interessants de la festa del Purim i la història sencera de la nostra heroïna d'avui, Esther.



Amaguem les nostres faltes, mancances i defectes, però no les coses bones que ens fan gaudir!


19 comentaris:

  1. Margarida,
    Es una utèntica delícia llegir els teus posts, no tan sols per les receptes que hi poses, (sense anar més lluny aquests "marronchinos" pinten fnomenals) si nó per les històries que expliques i que es complementen perfectament. Gràcies, i si és possible, segueix aquesta línia, m'encanta!.
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  2. Margarida, que lástima me da no poder leer todo tu post, debe ser super interesante, pero no lo comprendo del todo.

    Sobre tus pastitas se ven una delicia, ademas el acabado con ese glaceado luce fantástico. Aprovecho de decirte que si deseas preparar de forma casera la esencia de rosas puedes ver en mi blog la receta, es sencilla y sólo precisas unas buenas rosas y algo de paciencia, nada mas.

    Gracias por tu segundo aporte al Hemc, me ha encantado este postre.
    Besos, kako.

    ResponSuprimeix
  3. Hola Margarida:
    Qué recetas tan buenas para el evento de Hemc. Me encantan. Yo también he hecho unas pastas y me alegro te hayan gustado. Yo adquiero el aroma de rosas y también de violetas en un proveedor de pastelería de mi ciudad. Seguro que donde tú vives hay proveedores profesionales de pastelería y esas cosas como son cantidades pequeñas se pueden comprar. Besos miles y gracias

    ResponSuprimeix
  4. Josep: gràcies, noi, les teves paraules m'animen a seguir endavant! M'agradaria publicar receptes més sovint però no ho faig perquè no sempre se m'acut un tema per lligar-lo amb la recepta. I se'm van acumulant les fotos de receptes a l'ordinador!

    Kako: supongo que ya habrás visto que tengo traductor, pero alguna vez he hecho las comprobaciones y tienes que tener una gran imaginación para entender lo que dice. Por ejemplo, cuando digo "rovell" quiero decir yema de huevo, no óxido!
    De todas formas, si hay algo que no entiendes, me lo dices y yo te lo traduzco sin ningún problema!
    Respecto al agua de rosas, ya había entrado en tu bloc y lo había visto. Pero, aunque tengo algunos rosales en el jardín, no podía utilizar las rosas porque hacía pocos días que habíamos ensulfatado.

    Tartasacher: había buscado en casas de dietética, herboristerías y farmacias, pero no se me ocurrió en un proveedor de pastelería. Como no conozco ninguno, miraré por el Google, a ver qué encuentro.

    Gràcies a tots per entrar a la meva cuina. Una abraçada ben forta!

    ResponSuprimeix
  5. Hola Margarida, quina delícia aquestes pastes, i que bonic el mosaic de confits! una delícia visitar-te.
    Un petó.

    ResponSuprimeix
  6. Las pastas con almendra quedan siempre deliciosas y con la glasa estarian estupendas.
    Me gusta como relatas la historia con la receta.
    Por cierto el agua de rosas en cualquier farmacia venden y la última vez que compre fue en una tienda árabe la utilizan mucho y en cualquier tienda la venden, aún no la he probado, no será como si la haces tu natural pero te puede servir.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  7. Margarida, dolç ho visquis! Quina meravella aquests dolços i amb el vidriat de confits t'ha quedat impecable! :)
    Petons!
    P.D.: M'encanten les teves històries per introduir cadascuna de les receptes! :)

    ResponSuprimeix
  8. M'agrada llegir-te i veure't!
    Les teves històries són molt boniques i les acompanyes amb receptes espectaculars!
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  9. Hola Margarida, contigo siempre se aprende algo. Me gusta leerte y ver tus recetas.
    Un Petó

    ResponSuprimeix
  10. Què original que se veu amb la glaça. Una bona aportació. Ai jo no crec que tingue temps de preparar res este mes, una llàstima...

    ResponSuprimeix
  11. La cuina vermella: al llibre d'on vaig treure la recepta no hi havia cap foto, però deia que es posaven confits de colors per sobre. Jo vaig decidir posar trossets de confits. Queda més gaudinià!

    Maria Dolores: A les fàrmacies que vaig preguntar, tenien aigua de roses però per a ús extern, NO comestible. Això de la botiga àrab, m'ha agradat. Miraré a veure si en trobo alguna "de confiança".

    Mercè: "Dolç ho visquis" a tu, per les teves paraules!

    Illetapitita: la meva història, no ho sé, però aquestes pastetes eren realment boníssimes. I feien una olor...! Segur que les torno a fer.

    Meritxell: gràcies, noia, per les teves paraules. A mi també m'agrada seguir-te. Per cert, encara no hi ha novetats? Em refereixo als coloms que van fer niu a casa teva.

    Bajoqueta: Amb la glaça queden molt maques i molt dolcetes!
    A veure si el mes que ve tens més temps per participar-hi!

    Petons a tots!

    ResponSuprimeix
  12. No havia sentit mai partlar dels "marronchinos". Semblen deliciosos amb la glasa per damunt.
    ptns.

    ResponSuprimeix
  13. Hola bonica!!!

    Per fi et vinc a veure, un cop més, amb grans expectatives respecte al contingut de la teva entrada!!! i com sempre, m'ha agradat moltíssim!!! la meva amiga de l'ànima es diu Ester (sense h), i per a mi és també una heroïna , a una altra escala, evidentment!!! Gràcies per la història i per la recepta d'aquests marronchinos, que llueixen moltíssim amb aquesta glaça tan ben feta i amb els confits de colors.

    Els dolços d'origen àrab els trobo un pèl massa dolços per a mi, pero sempre que n'hi ha no me'n puc estar de tastar-ne un!!!

    Petonassos i un cop més moltes gràcies per el que ens ensenyes!!!

    Miel

    ResponSuprimeix
  14. Amb el nom de marronchinos m'esperava veure alguna delícia ben fosca i marronosa, en canvi són blancs i brillants com uns vitralls. Quina delícia més dolça i bonica!

    ResponSuprimeix
  15. Hola Margarida, molt bonas aquests marrobchinos,pero ma robat el cor les floretes del teu jardí i a la Muhallabia.
    Petons.
    Margot

    ResponSuprimeix
  16. Veient les fotografies de les pastes he entés ben be com tenien que ser.
    Aquesta glassa ha d'estar molt rebona, tant com les teves històries..

    ResponSuprimeix
  17. Hola Margarida...fa temps que estic desconectada, però la veritat es que estic molt liada en la feina i no tinc temps d'entretindrem amb plats elaborats...averem si acabo amb les exposicions i puc tormar a la cuina que els de casa ja ho troven a faltar...
    Com sempre tu continues amb els bons escrits, una fotografía impecable i uns plat exquisits...
    Gràcies per estar en contacte i fins aviat. Petons

    ResponSuprimeix
  18. Annafs: sí que ho són, i molt dolcets. Jo tampoc n'havia sentit a parlar, però volia participar a l'hemc d'aquest mes i em vaig documentar.

    Miel: a mi van estar a punt de posar-me aquest nom! A l'últim moment van canviar d'idea, i per això em dic Margarida.

    Gemma: Són blancs com la neu, però sota aquesta capa nívia, amaguen la seva foscor!

    Margot: és que visitant-te i veient com combines les flors amb els teus plats, ens inspires! I jo vaig aprofitar ara que totes les plantes estan en flor.

    Maria: sense la glassa, les pastes semblarien uns panellets "morenos" i no serien tan dolços com són. I el decorat li dóna un aire més elegant.

    Teresa: nosaltres també trobem a faltar els teus plats. Però comprenc que a vegades es fa difícil això de publicar, perquè no només és fer el plat (amb tota la preparació), sinó les fotos, el redactat... Jo a vegades també em sento una mica "estressada".

    Gràcies a totes per dedicar uns moments a visitar-me i a fer-me un comentari.
    Una abraçada ben forta, i que passeu una bona setmana!

    ResponSuprimeix
  19. Per una persona com jo que és una enamorada de la lectura és una delícia entrar al teu blog...t´ho digo sempre però hauries de dedicar-te a la escriptura...la història de l´Esther ja la coneixia però ha estat una delícia tornar a recordar-la i veure aquesta recepta tan meravellosa...petonets

    ResponSuprimeix