Muhallabia






De ben petita em regalaren el conte d'Alí Babà i els quaranta lladres, i recordo haver-me passat un munt de tardes llegint-lo fins haver-me'l après de memòria. M'havia convertit en una Xahrazad capaç d'explicar aquella història mil i una vegada, si calia.

Les històries de països llunyans, genis i palaus opulents formaven part del meu imaginari quotidià. Mai, però, vaig trobar cap príncep que em portés a fer un vol en una catifa màgica.

La muhallabia, crema de nom exòtic, i d'aparença alegre i atractiva, és originària de l'Orient Mitjà. Potser el vell monarca Xahriar es delectava amb aquestes postres mentre escoltava les belles històries que la seva dona li explicava per captivar-lo amb el seu relat i esquivar així la seva pròpia mort.





La decoració d'aquesta crema, espessa gràcies a la barreja d'ametlla mòlta amb farina d'arròs i Maizena, es fa amb violetes i roses. I s'acostuma a servir en un bol de cristall.





Si us ha cridat l'atenció i la voleu fer, ara us explico com cal procedir. Barregem en un bol la Maizena amb la farina d'arròs, afegim 100 ml de llet i fem una pasta ben fina.

Barregem el sucre amb el litre de llet i el posem al foc fins que bulli. Aleshores agafem un cullerot d'aquesta llet calenta i el posem al bol on tenim la barreja de farines. Ho barregem bé i ho aboquem tot al cassó de la llet.

Ho tenim a foc baix i no parem de remenar fins que s'hagi espessit. Aleshores li afegim l'aigua de flor de taronger i coem la crema dos minuts més.





Apartem el cassó del foc i afegim les ametlles mòltes. Ho barregem bé i repartim la crema en bols de cristall. Es decora abans de servir. Com no tenia ni roses petites ni violetes, he posat una barreja de flors del meu jardí (malva, verònica, hortènsia, lantana i fulles de menta). Si no en teniu a casa vostra, podeu posar un grapat d'ametlles o festucs.



Ingredients:
45 g de farina d'arròs
30 g de Maizena
100 g d'ametlles mòltes
90 g de sucre mòlt
1100 ml de llet (1 litre+ 100ml)
3 cullerades d'aigua de flors de taronger (o aigua de roses)
flors per decorar


Presento aquesta recepta a l'hemc 34, que té com a amfitriona a Kako, de En Guete!, i que ha proposat la Cuina de l'Orient Mitjà i el Magreb com a tema d'aquest mes.




hemc 34 - cocina de medio oriente y magreb


Mentre tasteu aquesta crema podeu llegir alguna de les històries de Les mil i una nits (Traducció de Dolors Cinca i Margarida Castells). Editorial Proa (A tot vent nº 341, 342, 343) . Barcelona, 1995. Us aviso que correu el risc de començar a llegir i no parar fins haver acabat els tres volums.


28 comentaris:

  1. Margarida, quines postres tan originals, i la decoració és preciosa...

    Un petó! Beth

    ResponSuprimeix
  2. Aquesta crema tan exòtica recorda una mica el menjablanc, oi?
    La decoració amb les flors queda molt bonica, quin greu desfer-la per menjar-se la crema...

    ResponSuprimeix
  3. Fa temps que estic rumiant si comprar-me els 3 volums de les mil i una nits... em sembla que amb aquesta recepta i les olors que descrius (especialment la de tarongina) m'acabes de convèncer :-D

    ResponSuprimeix
  4. Quines históries més maques que ens expliques sempre arribar al teu blog és fer un kit kat al stress del dia ... la crema té una pinta deliciosa i la decoració ja la converteixen en un obra d'art

    petunets

    ResponSuprimeix
  5. Esto no es un plato, es algo más, me ha encantado lo que cuentas y la pinta tan apetecible y delicada que tiene.
    Muchas gracias y un beso

    ResponSuprimeix
  6. Hola Margarida¡¡¡¡que crema tan ...rica,me la puedo imaginar...fresquita¡¡¡
    ah¡¡que bonita decoracion.
    besos.

    ResponSuprimeix
  7. La Llibreta Viatgera: el que fan uns quants pètals! Sense la decoració semblava un plat de farinetes.

    Gemma: sí, tens raó. Potser la diferència més gran és que aquest es fa amb llet i el menjarblanc amb aigua.

    Surfzone: Jo me'ls vaig comprar de seguida que van sortir, i hi ha històries tan interessants que als meus fills els encantava, i sempre en volien més. Quan eren petits, jo tenia el costum de llegir-los històries mentre sopaven. Després, han sigut grans lectors.

    Mar: per històries interessants, les que surten al llibre que recomano. Sabies que Xahrazad va tenir temps de tenir tres fills, mentre va estar explicant les mil i una històries? Cap nit sense una història! Uff!

    Su: gràcias a ti por pasarte por mi cocina. Celebro que te guste mi propuesta. Fresquito de la nevera va bien para hacer pasar este calor, pero las flores no me las he comido (por si acaso).

    Cooking-love: como ves, a mi también me gustan las flores. Y como no tenía ni pétalos de rosas de pitiminí ni violetas, tuve que salir al jardín a ver qué había. Siempre queda mejor así que con un puñado de pistachos(que era la alternativa)

    Us agraeixo a tots els vostres comentaris, i celebro que us hagi agradat la meva proposta a l'HEMC d'aquest mes.

    ResponSuprimeix
  8. Hola Margarida.

    Pues con esos platos de esa crema tan riquísima y tan bien decorada, se lee uno todo lo que haga falta...

    La decoración es impactante, de entrada, y si el sabor es como promete su aspecto y su elaboración, pues anda, que...

    Tenemos todos los ingredientes; así que en breve, puede que probemos esta crema. A ver si tenemos el arte de decorarlas tan átractivas como tú lo hiciste.

    Enhorabuena, un abrazo y bon profit.

    ResponSuprimeix
  9. Unes postres molt ben decorades..
    Encara me les menjaria tot i que no m' agrada el gust de la maizena, però potser no es nota massa oi?

    ResponSuprimeix
  10. Margarida, encantada de conocerte. Vengo a ver esta crema de almendras y me has dejado con la boca abierta, que detalle mas hermoso la decoración que le has dado, si da pena meter la cuchara.

    Sin dudas un postre que hay que probar. Gracias por tu aporte al Hemc, me encanta ir descubriendo nuevos platos.

    Besos, kako.

    ResponSuprimeix
  11. Doncs m'acabes de convèncer totalment: tinc dues nenes... cap de les dues sap llegir, però per casa els llibres ja van que volen!

    ResponSuprimeix
  12. Margarida, m'ha recordat el menjarblanc, postres típic de Reus, però amb una presentació com la teva i la història que l'acompanya guanya molt, moltíssim!
    PTNTS
    Dolça

    ResponSuprimeix
  13. Margarida,
    Quina presentació tan maca i tan fresca.
    Una abraçada,

    ResponSuprimeix
  14. Hola Margarida, me ha gustado mucho la presentación con las flores lila, es precioso para ver....seguro que al paladar sera igual o mejor.
    Un petó

    ResponSuprimeix
  15. Realment quin greu em sabria desfer aquesta magnífica decoració per menjar-me la crema... Res, la miraria un bon temps abans per recrear-m'hi la vista.
    Molt maco tot, bols inclosos.

    ResponSuprimeix
  16. Hola Margarida, quantes receptes m´he perdut des de l´última vegada que vaig venir per casa teva, em falta temps!!!!...la meva mare quan les meves germanes i jo erem petites ens contava la história de les mil i una nits...i com en va ser de llesta la protagonista que va evitar la mort utilitzant l´enginy...aquesta narració i els viatjes de l´Ulisses eren les meves preferides...m´ha agradat molt la teva recepta, m´ha recordat a les farinetes que fem aquí i la decoració magnífica, crec que m´he enamorat d´aquests bols tan macos!!! un petonet

    ResponSuprimeix
  17. El Secretario: no te creas, la decoración hace mucho. Hay quien sólo come si le entra por los ojos! Y estas flores ajudan.
    A la crema le puse sólo tres cucharadas de agua de azahar, pero tú que la tienes hecha en casa, puedes ponerle más. Yo no lo hice por si dominaba demasiado el sabor, pero queda muy suave.
    A ver qué te parece, cuando la hagas. Ja me comentarás.

    Annafs: Com hi ha la barreja de la maizena, arròs, ametlles i l'aigua de tarongina, gairebé ni es nota. Et diré més: noto més el gust de l'arròs que el de la maizena.

    Kako:Lo mismo te digo: me he dado una vuelta por tu cocina y me ha encantado!
    Y el tema que has elegido es estupendo para conocer otras técnicas culinarias y otros sabores. Cada vez haremos más grande nuestra cocina!

    Surfzone: Al final del tercer volum surten les històries de l'Aladdín i la llàntia meravellosa, i d'Alí Babà i els 40 lladres.Són molt maques i hi passen més coses de les que diuen als contes. Les altres 1000 històries les pots adaptar: n'hi ha de bones i de no tan bones, però te les pots llegir primer i explicar-les de tal manera que les facis entenedores a les teves filles.

    Dolça: precisament el 23 de maig vaig fer un tastet de menjarblanc, segons una recepta del Libro del arte de cozina de Diego Granado (1614), al Mas Parxet de Tiana (de les caves Parxet).
    El menjar blanc es fa amb aigua, i aquesta recepta fa servir llet.

    Carme: gràcies pel comentari. Fa temps que no publiques res. Tot va bé? O és que et falten hores per poder arribar a tot? Que sàpigues que hi ha gent que et seguim.

    Meritxell: com s'havia de posar violetes, vaig pensar "A veure què tinc al jardí que em pugui anar bé" I realment m'agrada el resultat. Queda una presentació molt fina, molt suau.

    Maria: no creguis, a vegades ja em passa, ja. Faig coses, i les tindria exposades a sobre del marbre per poder-les contemplar cada vegado que entro a la cuina! Però... ¿no ho fem per menjar-nos-ho? Doncs, sense manies, a la boca i avall!

    Maria Jose: Els peripècies d'Ulisses també m'agradaven molt. Un oncle em va regalar per Reis un llibre de mitologia grega (encara el tinc) i m'encantava seguir tots els embolics dels déus!
    Saps una cosa? quan preparava la farineta dels meus fills, me'n feia també un bol per a mi! I és que m'encanta! Encara ara en menjaria si no fos perquè tanta farina engreixa!

    Gràcies a tots per la vostra visita i els vostres comentaris. Un petó ben fort!

    ResponSuprimeix
  18. Margarida, quina recepta més bona!! I has fet una presentació de 10!! :)
    (M'ha recordat una mica al menjablanc, s'hi assembla de gust?)
    Petons!

    ResponSuprimeix
  19. Quina recepta , ha d’estar bonísima!!
    El toc de color de les flors la fa més atractiva encara.
    No se quan però penso fer-la sols per poder gaudir d’aquest sabor de les ametlles, les farines, …
    Petons

    ResponSuprimeix
  20. Hola bonica, quants dies oi? quina meravella de postres ens poses , certament l´empremta de la cultura àrab a la nostra s´ha de notar oi? aquest és el nostre menjarblanc i quantes coses més bones que ens van deixar si hi pensem.
    Jo com tu sóc una amant de les mil i una nits , són els contes més fascinants que mai he llegit .
    Molts petons

    ResponSuprimeix
  21. Bon dia Margarida.
    Si la dona del rei moro feia estes postres, i a mes les històries que li comptava, no mil sinó dos mil nits passaria jo.
    La decoració és preciosa, i el sabor deu estar a l'altura o mes.T'ha quedat impressionant.
    Besets.

    ResponSuprimeix
  22. Tens raó Margarida, el menjarblanc de Reus es fa amb llet d'ametlla (és a dir l'aigua que ha agafat tota la substància i el midó de l'ametlla)després de reposar unes quantes hores.
    Ptnts
    Dolça

    ResponSuprimeix
  23. un plato sencillo con una presentación para soñar! si sherezade hubiese cocinado así se habría ahorrado contar más de una historia! jajaja

    ResponSuprimeix
  24. Hola Margarida, pasa por mi blog, vale????
    Un petó

    ResponSuprimeix
  25. Deliciosa la literatura i deliciosa la presentació d'aquest plat. Enhorabona!

    Fins aviat

    ResponSuprimeix
  26. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  27. Mercè: jo només n'he menjat una vegada, ara no fa gaire, i estava fet seguint una recepta de 1614, i la veritat és que no em va agradar gaire. Era més aviat líquid i el serviern en un vas. Suposo que el menjarblanc actual és més espès i més semblant a la muhallabia, però no t'ho podria dir.

    Dolorss: ben fresqueta de la nevera va molt bé per fer passar la calor d'aquests dies.

    Mai: sempre es parla de la influència dels àrabs en la nostra llengua (sobre tot en la toponímia) o en els costums, però jo crec que encara és més important la que hi ha en la gastronomia.
    I respecte al llibre tens raó. I no només per les històries, sinó per la gràcia de lligar-les una darrera l'altra.

    Mesilda: és que el rei era "tan moro" que tenia molt poca fe en la fidelitat de les dones. Per això es va dedicar a prendre una donzella cada nit i a executar-la l'endemà. Xahrazad, una noia culta i intel·ligent, va intentar captivar-lo amb el do de contar històries. Quan arriba la matinada interromp el relat just quan està més interessant, i el rei li prega que continuï la nit següent. I així durant 1001 nits! Em penso que la noia no tenia temps de cuinar, i per aquest menester ja estaven les criades.

    Dolça: no n'he fet mai de menjarblanc però recordava que es feia així, posant en remull l'ametlla i aprofitant l'aigua (que s'havia tornat llet)

    SandeeA: Un plato sencillo y rapidísimo. Y no sé, no sé, si se hubiera ahorrado los relatos: hay algunos monarcas muy exigentes!

    Meritxell: ja m'hi passo ara. Gràcies per tenir aquest gest amb mi.

    Glòria: sempre m'ha agradat la combinació de colors en el món àrab, i vaig fer-ho lo millor que vaig poder, tenint en compte la limitació de materials!

    Una forta abraçada a tots, i gràcies pels vostres comentaris!

    ResponSuprimeix
  28. Quina delícia! Aquestes fotos són precioses...

    ResponSuprimeix