Vol-au-vent de pollastre i xampinyons







La Carmeta estava enamorada d'en Joan, i tant li feia que fos pagès o banquer. Les germanes pensaven altrament i estaven convençudes que, un cop casada amb el noi, s'haurien acabat per sempre les festes, els vestits bonics i les mans fines. Com a dona d'un pagès hauria de treballar al camp i portar sempre roba vella. La pell se li enfosquiria, aniria amb espardenyes tot el dia i s'engreixaria com una truja.

No entenien què havia vist la seva germana en aquell noi. Era ben plantat, sí, tenia el cabell fosc i els ulls verds. Quan venia a casa de visita anava ben mudat, però sabien que això només era per causar bona impressió a la família i que, després del casament, tot canviaria.

La Carmeta mai no s'havia imaginat que a pagès la vida fos tan dura. I el que més greu li sabia era haver d'admetre que les seves germanes tenien raó. No es va deixar portar, però, pel desànim, ans al contrari, i va treballar més que ningú per demostrar que, malgrat ser una senyoreta, se'n sortia prou bé en el seu nou paper.





Pel seu sant en Joan li va regalar un barret ben elegant que havia comprat a Barcelona. En emprovar-se'l, va sentir una alegria tan gran que, per uns moments, va oblidar el cansament acumulat i es va veure més maca que mai. Aviat, però, la realitat va estroncar el seu somni. De què servia tenir un barret tan bonic si no podia lluir-lo? "Te'l pots posar quan anem a visitar la teva família", va fer en Joan.

Aquella tarda de diumenge les germanes van quedar ben parades en obrir la porta de casa i veure la seva germana tan mudada. La Carmeta no es va treure els guants per no ensenyar les seves mans aspres, però tampoc les haurien vist, perquè només tenien ulls per aquell barret que haurien desitjat que fos seu.


El plat que avui us presento s'hauria de dir Vol-au-vent de pollastre i xampinyons amb salsa velouté i barret, però he eliminat les últimes paraules per no fer un títol tan llarg. No sé vosaltres, però jo trobo que aquest plat és més elegant amb barret i, encara que els seus ingredients siguin senzills, més d'un senyoràs desitjaria tenir-lo davant seu avui per sopar.


Si el voleu fer, primer descongelem les làmines de pasta de full. Encenem el forn a 220º. Estirem una mica cada una de les dues làmines fins a tenir un rectangle de 25 x 13. Tallem, amb l'ajut d'un motlle rodó de 12 cm, dos cercles en cada làmina. Agafem la pasta que ens ha sobrat, fem una bola i la tornem a estirar. Tornem a tallar 2 cercles més. Aquests són més prims, però és el que volem perquè els farem servir de base. Amb un altre motlle de 10 cm fem un forat al mig dels cercles més gruixuts, amb la qual cosa n'obtindrem uns altres més petits que faran de barret.

Posem en una plata de forn les bases primes, les pintem amb ou batut, i a sobre col·loquem els cercles gruixuts, que també pintem amb ou. Amb una forquilla punxem la base perquè no s'infli durant la cocció. Els cercles més petits els posem al costat i també els pintem, i amb els retalls de pasta fem una boleta que col·locarem al centre de cada barret, pintant-los tot seguit amb ou. Els enfornem durant 25 minuts, o fins que estiguin daurats.





Per fer la salsa velouté, primer escalfem el brou de pollastre. Fonem la mantega a foc baix, afegim la farina i agitem amb energia perquè quedi ben integrada. Ho deixem coure 4 minuts, sense parar de remenar, fins que ens agafi una mica de color (un to semblant al de la palla). Incorporem de mica en mica el brou calent, remenant ràpid, i ho deixem coure 10 minuts.

Mentre, netegem els xampinyons, els tallem a làmines i els passem per la paella per coure'ls una mica a foc fort fins que desaparegui l'aigua que han deixat anar. Esmicolem el pit de pollastre i el reservem. En un bol batem l'ou i la nata. Agafem 3 cullerades de la salsa velouté i les afegim a l'ou, ho remenem bé i ho aboquem un altre cop al cassó de la salsa. Hi afegim els trossos de pollastre i xampinyons, salpebrem i ho deixem al foc fins que arrenqui el bull.

Farcim els vol-au-vents amb els trossos de pollastre i xampinyons i salsa velouté, i al cap d'amunt posem els barrets.











Ingredients (per a 4 vol-au-vents):

Vol-au-vents:
2 làmines de pasta de full congelada de 250 g cada una
1 ou

Salsa velouté:
25 g mantega
25 g farina
250 ml brou de pollastre
1 rovell d'ou
30 ml nata
sal i pebre

Farciment:
1 pit de pollastre de pagès (rostit o a la planxa)
100 g xampinyons





No impressiona veure el vol-au-vent amb aquest barret? I m'hi jugo el que vulgueu que el vent no se l'emporta!



13 comentaris:

  1. Margarida, com sempre els teus escrits se'm fan curts. Son com aqueslls llibres que t'enganxen i no deixaríes de llegir fins al final...Sort que després ens regales aquestes coses tan delicioses. Una recepta genial i fàcil de fer, de les de quedar bé!
    Un petó
    Mòica

    ResponElimina
  2. Hola, Margarida!
    Fa temps que una amiga de Badalona, la Maria Carrion, em parla molt bé del teu blog. Avui m'ha enviat un mail amb la teva direcció i m'he trobat amb la sorpresa que ja et coneixia. Je, je, que petit és el mon...
    M'encanta el teu blog!!! I aquests vol-au-vents tenen una pinta esplèndida!

    ResponElimina
  3. Tens tota la raó! Els plats més humils i de tota la vida normalment són els més bons...i si l'engalanem una mica amb un títol llarg, el resultat ´s'eleva a categoria de cuina d'autor!! La Mireia carbó ens els seus cursos sempre ens ho diu! ;)
    Que bonics que t'han quedat!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  4. Quina feinada! però ja s' ho val.. T' ha quedat un plat de luxe. I segur que boníssim.
    ptns.

    ResponElimina
  5. Margarida, un plat senzill, elegant i deliciós! I segur que més d'un senyoràs li agradaria tastar-los per dinar o per sopar! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  6. Jo vull aquest barret que em protegirà del sol i de les ventades! el teu plat és d'una bellesa delicada i deliciosa. Un petó.

    ResponElimina
  7. xocolata: gràcies, noia, pels comentaris tan afalagadors.

    Anna: ja ho diuen, ja, que el món és petit! I aquesta sí que és una grata casualitat!

    El cullerot Festuc: bonics i bons! La Natàlia, que no en va poder menjar perquè estava a Mallorca, no para de demanar-me que en torni a fer. Demà li tinc preparada una sorpresa...

    Annafs: no et creguis, no costen tant de fer! Jo havia fet pollastre rostit dos dies abans i em va sobrar un pit. Coure la pasta de full és un moment. Fer la salsa és un quart d'hora. Això sí, te'ls menges de seguida!

    Mercè: doncs sí, perquè no és un plat gens sofisticat, però queda ben elegant, i si tens convidats, els impressiona força menjar-se el pollastre tan ben presentat.

    La cuina vermella: del sol, de les ventades i també de les gotes de fang que cauen inoportunes!
    Es podria fer sense el barret, però com dieu, aquest li dóna una bellesa especial.

    Gràcies a tots pels comentaris. Fa molta calor i no només costa posar-se a la cuina, sinó també seure davant de l'ordinador, quan un podria estar refrescant-se a la piscina o al mar. Per això encara us agraeixo més els minuts que em dediqueu. Un petó a tots!

    ResponElimina
  8. Acabo de tornar de les Dolomites i m'estic posant al dia. Ja veig que tu la calor no et treu les ganes de cuinar ni les ganes d'escriure, je je je...
    Penso que aquesta història i aquesta recepta es mereixien el títol senser, ja ho crec! :)

    ResponElimina
  9. Qué volovanes más espectaculares, como todo lo que haces.
    Deliciosos... sugerentes.
    un beso.

    ResponElimina
  10. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. Gemma: Ben tornada al bloc!!! Tinc uns amics que també hi han anat (en bici i a peu) per Les Dolomites, i no es cansen de repetir lo bonic que és tot allò. Ja miraré les teves cròniques.
    La calor em cansa molt, però sóc una mena de formigueta que no para.

    Irmina: gracias, guapa. La verdad es que estaban riquísimos. Ayer los volví a hacer, y no me importaría repetir la semana próxima...

    Un petó a les dues.

    ResponElimina
  12. Que bonics i ben fets aquests volauvents. M'has donat una bona idea, però esperaré a que faci més fresqueta. Salut!!!!!!!

    ResponElimina
  13. Este blog s'hauria de dir "El món de la cuina i els contes".

    Cada dia ens poses coses més espectaculars!

    ResponElimina