Galetes de nata





- Mama, jo vull ser mariner com el papa!

Avui no he dormit en tota la nit. Mariner! Endimoniat ofici que empeny els homes a abandonar les seves famílies a la recerca d'una quimera!

I ell, que tornava de cada viatge renegant de la vida d'a bord, de la duresa de l'ofici, malalt i sense un ral, jurant i perjurant que aquell havia estat l'últim viatge...! Però tot va ser anar a la cantina, sentir que un tal Cristòfor Colom estava reclutant voluntaris per anar a les Índies, i ell... de pet a allistar-se!

Ja fa mesos que va partir de Pals i a hores d'ara no sé si és viu o mort. Maleït home que s'estima més les galetes seques i corcades que omplen les bodegues dels vaixells que l'escalfor d'una llar amb un plat ple de galetes acabades de fer!




A l'època dels descobriments del Nou Món, l'aliment bàsic dels mariners després de la carn eren les galetes, preferibles al pa perquè ocupaven menys espai i duraven més. Tot i això, no era estrany veure els mariners colpejar-les contra la taula abans de menjar-se-les per fer-ne sortir els corcs.

Altres vegades us he ensenyat a fer galetes d'ametlla, amb xocolata o farcides de melmelada. Avui us porto unes galetes amb nata, molt fàcils de fer i que desapareixeran tan de pressa que no tindran temps d'endurir-se.

Encenem el forn i el posem a 160º. En un bol barregem la nata i el sucre. Tot seguit hi afegim els rovells d'ou i els incorporem batent-los bé amb una espàtula. Posem el bicarbonat i afegim la farina de mica en mica, treballant la massa amb la mà. Sabrem que ja està al seu punt quan no se'ns enganxi a la mà.

Posem la massa a sobre de paper de forn i l'estirem amb el corró fins a tenir un gruix de 4 mm. Amb un talla-pastes de 6 cm de diàmetre anem fent les galetes. No les hem de posar gaire juntes perquè creixen una mica durant la cocció.




Enretirem la massa sobrant, tornem a fer una bola, l'estirem amb el corró i fem més galetes, i així fins que ja no ens en quedi. En acabat, pintem les galetes amb la clara d'ou batuda, i les enfornem durant 15 minuts o fins que estiguin daurades.

Si les volem cruixents, amb el forn apagat, i la porta oberta, no les traurem fins que s'hagin refredat del tot.




Ingredients (per a 34 galetes de 7 cm de diàmetre):

200 ml nata (35% m. g.)
200 g sucre
2 rovells
10 g bicarbonat
530 g farina
1 clara





Sembla que la història està ben lligada, però no ens farà mal llegir La descoberta catalana d'Amèrica, de Jordi Bilbeny (Edicions Gargot. Granollers, 1999), i pensar-hi una mica.


Font de la recepta: Bocados dulces y salados, de Rosa.



40 comentaris:

  1. Hola Margarida! Perdona l'absència, però és que els vermells estem de dieta i veure les teves menges,és per nosaltres una tortura xina!! aquestes galetes de nata són la bomba!!

    ResponElimina
  2. Que sencillaz y ricas tienen que estar las galletas. Saludos

    ResponElimina
  3. me encanta Margarida, la sencillez de tus recetas y de tus cuentos, un saludo guapa

    ResponElimina
  4. Mare de Deu,Margarida.Això d'espolsar el corcó dels galletes abans de menjar-se-les m'ha afectat!
    Segur que si hagueren provat les teues s'haurien quedat en terra per sempre.
    T'han quedat precioses,i el sabor m'l'imagine:Deliciós.
    Besets.

    ResponElimina
  5. Unes galetes molt fàcils, però amb un resultat deliciós!! m'agraden molt Margarida, t'han quedat de fàbula.
    petonets

    ResponElimina
  6. Margarida, uff ara que tinc la dèria de les galetes hauré de provar les teves que tenen taaaaan bona pinta!! ;) Jo seria de les que s'haurien quedat a terra ferma per tastar aquestes galetes acabades de sortir del forn! :)
    Petons!

    ResponElimina
  7. Jo no tinc massa ganes d'anar a Amèrica i haver de fer saltar els corcs de les galetes del viatge... hahahaha... jo vull d'aquestes teves, de nata!!

    I què ben presentades et queden! :-))

    A part de cuinar bé i tenir bona imaginació per als relats, ets una magnífica "decoradora" del que fas i ja se sap que també mengem pels ulls ;-)

    ResponElimina
  8. Aquestes galetes segur que no tindrien temps de corcar-se a l'època... almenys a casa no passaria, és més, gairebé les veuríem passar volant, de tan de pressa que desapareixerien!

    ResponElimina
  9. Són precioses!! i totes tant igualetes....
    Aquí serien els corcs els qui farien festa major!! ;-)
    Una abraçada,
    Elisabet

    ResponElimina
  10. te han quedado geniales y muy fotogenicas estas galletas de nata
    bona setmana
    peto
    miquel

    ResponElimina
  11. unas galletas deliciosas, pero la foto es preciooooooossssssaaaaaaaa que bonita..un saludo desde

    www.lasguisanderas.com

    ResponElimina
  12. Mira que soc poc galetera però aquestes fotos teves m´han fet entrar ganes de posar-me a pastar i estrenar un parell de tallants que s´omplen de pols a l´armari, m´apunto la recepta perquè no crec que tardi a tastar-les...petonets

    ResponElimina
  13. Margarida, unes galetes fantàstiques!!! M'apunto la recepta. Un petó, Paula

    ResponElimina
  14. Les galetes no m'entusiasment, pero veien aquestes, les faré.
    Segur que la meva familia tu agraira.
    La pinta fantàstica!!!!!!
    Segur que el sabor encara més.
    Salut

    ResponElimina
  15. Hola MArgarita
    Has hecho unas galletas que se ven muy ricas.
    Tambien me gusta mucho la precentación, esta perfecta.
    Te deceo una buena semana.

    ResponElimina
  16. Això del mariner colpejant la galeta per fer sortir els bitxos... quina tela.

    Jo seria dels que es queda a terra, arreglant la xarxa o el que faci falta XDD

    Una abraçada!

    ResponElimina
  17. Quines galetes més bones i més boniques! M'encanten les fotos, t'ha quedat una presentació exquisida :)

    ResponElimina
  18. deliciosas galletas! yo quería preparar este fin de semana y no me ha dado tiempo, a ver si me pongo a ello...

    ResponElimina
  19. Quina delicia de galetes!!! no pararia fins que s'acabèssinn...!
    Petó

    ResponElimina
  20. Que macas Margarida t'en quedat.
    Una abraçada preciosa.

    ResponElimina
  21. Unes galetes sensacionals i més per a un "monstre de les galetes" com jo.
    Una abraçada

    ResponElimina
  22. Que ricas se ven estas galletas!! Y la presentación de lujo
    Un beso

    ResponElimina
  23. Que polides i que ben presentades aquestes galetes , fan una mengera..... Sabies que les galletes quely ( les que noltros li diem galletes d'oli o d'Inca ) eren el pa dels mariners, perquè duraven molt de temps i noltros avui en dia quan ens anam de viatge sempre en duim pel mateix motiu per fer-les servir com el pa. Una abraçada

    ResponElimina
  24. Si son tan bones,com el tortell de reisl de reis....
    Em va agradar conèixe't.
    Rosa.

    ResponElimina
  25. Quines galetes tan boniques, i segur que bones també.
    La presentació i les fotografies, com sempre, magnífiques!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  26. Margarida t'han quedat ben precioses i si tu les recomanes cert que están mes que bones.
    Un abraç

    ResponElimina
  27. te han quedado estupendas. Que pinta y ademas bonitas. Bss guapa.

    ResponElimina
  28. Quina cosa més delicada!!!!!

    Segur que desapereixen en un moment..

    Ptnts

    ResponElimina
  29. La cuina vermella: dieta? encara voleu estar més guapos?

    jose manuel: la verdad es que sí!

    deakiapekin: gràcies a tu per seguir-me!

    mesilda: doncs ja t'ho pots creure, que és veritat! I en èpoques de més fam, fins i tot amb corcs se les menjaven!!!

    Ingrid: gràcies, guapíssima! És un compliment, venint de tu!

    Mercè: i jo també! Així podríem quedar i menjar-nos un bon plat d'aquestes galetes, no?

    Assumpta: això: a menjar aquestes galetes! A Amèrica ja hi anirem quan hi hagi millor condicions a bord!

    ResponElimina
  30. Visc a la cuina: a casa passa igual!

    tots a la cuina! ohhh! amb corcs no me les podria menjar, jo!

    Miquel: gràcies noi! Em va encantar conèixer-vos, a tu i a la teva dona. A veure si tornem a coincidir!

    Noelia: gracias por tus palabras!

    MºJose- Dit i Fet: tens motlle si no els fas servir? Això no pot ser! Segur que et quedaran maquíssimes quan les facis!

    Bon Tiberi: bones i tan fàcils de fer...!!!

    ResponElimina
  31. ISABEL: doncs a casa som molt galleters. Quan no n'hi ha de casolanes, se les mengen de compra. La qüestió és menjar-ne! Jo me'n poso fins i tot al iogurt!

    Daniela: gracias, guapa!Celebro que te hayan gustado.

    starbasse: jo ja m'imagino l'escena a l'hora de menjar-se-les. Quina sorollada que devien fer, tots picant a la taula!!!!

    Gemma: gràcies, noia! Al ser tan senzilles, els havia de fer una bona presentació!

    *Eva*: no et pensis, a mi em passa el mateix: hi ha dies que no tinc temps de res!

    ResponElimina
  32. Teresa: a mi em passaria el mateix, però faig cas a aquella veueta que diu "Prou!".

    margot: gràcies, guapa!

    josep: monstre de les galetes? Em penso que n'hi ha més d'un per aquí!!

    Mª Robledo: gracias, guapa, por tus palabras!

    Xisca: no, no hjo sabia! gràcies per la informació! Jo sabia que hi havia les galetes de vaixell, que són les que es menjaven els mariners. Eren dures com una pedra.És clar, a vegades feia anys que estaven fetes!

    ResponElimina
  33. Anònim: gràcies, Rosa! A mi també em va agradar!. A veure quan obres un bloc i veiem tots les teves receptes, que segur que ho fas millor que nosaltres!

    Dolça: gràcies, noia! Et dic el mateix que a la Rosa: em va agradar molt veure't en persona i pode parlar amb tu. A veure si tornem a coincidir i podem xerrar una mica més!

    Gemma: ja ho crec!

    Maria Dolores:>no només jo: tota la família!

    luisa: gracias, guapa!

    xaro: les vaig haver d'amagar per fer les fotos, perquè sinó... ni això!

    ResponElimina
  34. M'encanta les histories que posses.
    Però les galetes.............estan per morirse, bonísimes.
    Petonets i bon cap de setmana

    ResponElimina
  35. Pero que bonitas te han quedado!!!!!! Si se comen con la mirada!!!!!!!! Me encantan tus fotos ;)
    Un beso

    ResponElimina
  36. Un lujo de galletas y que bien presentadas:) tengo ganas de galletas y estas me traen buenos recuerdos.
    Besicos sorianos.

    ResponElimina
  37. Ten quedat preciosas,i molt bones.
    Deman anem una colla a Cookiteca;) ja veurás las fotos maca.
    Petosn.

    ResponElimina
  38. Ten quedat preciosas,i molt bones.
    Deman anem una colla a Cookiteca;) ja veurás las fotos maca.
    Petosn.

    ResponElimina
  39. Mira que eren bones, aquestes galetes! I jo que no sabia diferenciar el gust i vaig estar a punt de telefonar per preguntar-t'ho!
    Més tard ho vaig saber al llegir-ho al blog, "és clar, nata".
    Jo no sóc gaire galetera, però les teves sí que m'agraden, jejeje!
    Petons.

    PD.- Les fotos, precioses.

    ResponElimina