Apple pie






Tal vegada els déus es van oblidar de convidar Eris al casament de Tetis i Peleu. Tal vegada no ho van fer per evitar portar malastrugança a la parella, ja que Eris era la personificació de la Discòrdia.

La deesa, ofesa per no rebre la invitació a aquest acte, va venjar-se llançant en mig de la cerimònia una poma d'or amb la inscripció "a la més bonica".

Hera, Atenea i Afrodita, la bellesa de les quals era indiscutible, reclamaven aquest obsequi i, en no voler arriscar-se els déus a emetre un judici sobre quina de les tres havia de rebre aquest títol, Zeus va decidir que Paris, el més ben plantat de tots els mortals, havia de resoldre aquella disputa.

Per assegurar-se el seu vot, cada una d'elles el va subornar oferint-li un premi a canvi. Hera li va prometre l'imperi d'Àsia sencera, Atenea l'èxit a la guerra i Afrodita la dona més bonica del món.

Paris va tenir clara la resposta. I això va provocar l'origen de la guerra de Troia.




Avui us porto un autèntic pastís de poma americà. No és el primer pastís de poma que us porto, doncs en els arxius d'aquest bloc trobareu el Pastís de poma i el Pastís de poma ensucrat. Però no seré tan malvada com per obligar-vos a decidir quin és el millor.

Són tres bones opcions. Desistiu de triar-ne una i quedeu-vos amb totes tres!

Per fer aquest Apple Pie primer de tot hem de preparar la massa ensucrada. Posem a la picadora la farina, la mantega i la sal, i quan haurem aconseguit una barreja sorrenca, hi afegim l'ou, que haurem batut prèviament amb el sucre. Ho barregem bé fins que es formi una bola.

L'emboliquem amb film transparent i la deixem reposar a la nevera durant 1 hora.




Mentre, preparem el farciment de poma. Posem les panses en remull amb el conyac. Pelem les pomes, les tallem per la meitat i en traiem el cor. Tallem cada meitat en 6 trossos.

Fonem la mantega al foc en una paella i quan agafi una mica de color, hi posem les pomes. Les coem a foc fort durant 5 minuts, sacsejant la paella. Quan comencin a daurar-se, les empolsinem amb la canyella i el sucre.

Les deixem coure 2 o 3 minuts més. Hi afegim les panses i el conyac, i quan aquest s'hagi evaporat, tanquem el foc i deixem refredar les pomes.




Estirem amb el corró la massa ensucrada fins a tenir un gruix de 2 mil·límetres. Tallem 3 cercles 2 cm més grans que la mida del motlle que utilitzarem.

Folrem els motlles, punxem la base amb una forquilla i els omplim amb les pomes.




Tornem a estirar la massa que ens ha sobrat i tallem 3 cercles més que serviran per cobrir els cassoletes.

Pintem amb ou batut les vores de les cassoletes. Les cobrim amb les tapes i premem una mica les vores perquè quedin enganxades. Retallem la massa sobrant.




Pintem la superfície de les cassoletes amb ou batut. Amb els retalls de massa fem unes tires que serviran de guarniment. Les pintem i deixem reposar les cassoletes mitja hora a la nevera.

Les enfornem durant 30 minuts amb el forn a 170º, que haurem escalfat prèviament.

Ingredients (per a 3 cassoletes de 12 cm):

Per a la massa ensucrada:
250 g farina
1 g sal
150 g mantega freda
1 ou
100 g sucre

Per al farciment:
90 g panses de Corint
30 ml conyac Torres 10
3 pomes Royal Gala
1 g canyella en pols
60 g sucre

1 ou per pintar





La poma daurada que va llançar Eris duia gravat un missatge. Aquest Apple Pie també en porta un, però no el podreu desxifrar fins que no l'haureu tastat. Després, potser us vindrà de gust llegir El missatge en una ampolla, de Nicholas Sparks. Edicions 62 (Èxits 62, 9). Barcelona, 1998.


Amb aquesta recepta participo en el RETO de las Manzanas con Emile Henry, i que ha organitzat la Rosa de VelocidadCuchara.




Font de la recepta: Sébastien Serveau, Dulces USA.





37 comentaris:

  1. Margarida; Quina "guerra" de pecats més i més tentadors que hi ha en aquestes pomes... amb un missatge; proveu-ho...¡¡
    Que vagi de gust Margarida i que tinguis molta sort ¡¡.

    ResponElimina
  2. Aquest si que és l'autèntic pastís de poma americà! T'ha quedat perfecte!! Fa una pinta... Ara m'en menjaria un tros! Gràcies per aquesta recepta tan deliciosa.

    Una abraçada

    Marisa (Bon appétit)

    ResponElimina
  3. Esto tiene que estar de lujo, que bien te ha quedado en la foto.

    Saludos

    ResponElimina
  4. M'encanta amb les panses i la forma en que has fet l'enreixat de sobre t'ha quedat preciós. Una recepta boníssima!

    Un petó :)

    ResponElimina
  5. que pinta tan rica, un saludo margarida

    ResponElimina
  6. Que pastel Margarida, todo un clásico americano, no puedo resistirme a un buen trozo, con gusto me sentaba en tu mesa ahora.
    Besos.

    ResponElimina
  7. Tiene una pinta estupenda y las fotos muy chulas también.

    besos

    ResponElimina
  8. Els pastissos amb poma, son la meva perdició.
    A més amb aquesta pinta.....
    Deliciós.

    ResponElimina
  9. Quina cucada de pastís! M'agrada així tan tapadet, amagant la sorpresa dolça...

    ResponElimina
  10. fantastica receta este apple pie americano y asi en version individual es mas bonita
    bon diumentge
    peto
    miquel

    ResponElimina
  11. Un autèntic apple pie Margarida, és un clàssic entre els pastissos de poma i m´encanta però com no vols que trii quin m´agrada més et deixo amb el dubte, jijijijiji.
    petons

    ResponElimina
  12. Com m'agraden les històries de la mitologia grega!. I com m'agrada aquest pastís de poma, així, en format individual, tot coquetó!

    ResponElimina
  13. M'agraden molt aquests pies americans!!! son tant melosos i queden tant bonics..... Genial!
    Molts petonetss

    ResponElimina
  14. Ese relleno se ve soberbio,se va la receta a mis favoritos,ya...DELICIOSOOO!!!

    Saludo

    ResponElimina
  15. Doncs res... no cal triar, no... Si us plau, un trosset de cada!! ;-))

    Quan m'acabi el trosset ja us diré quin és el missatge secret hehehe

    ResponElimina
  16. M'encanten TOTS els pastissos de poma i a mi em passa com a tu: no en trobo un de més bo que un altre, tots els trobo bons, cada un té una cosa especial que el fa molt bo i diferent als altres.
    Aquest mateix d'avui el trobo sensacional!

    ResponElimina
  17. M'ha agradat aquest Apple pie...i que bones deuen estar les pomes!!!
    Ptnts

    ResponElimina
  18. Els pastissos de poma m' encanten.. . a més sempre solen quedar la mar de bé.. Aquest t' ha quedat impecable, mmm

    ResponElimina
  19. Ah! por cierto. Me ha encantado verte en el vídeo, te veo tan natural y suelta, toda una profesional.
    Estás muy guapa, irradias luz.
    La recta que hoy nos muestras es un
    clásico en la repostería, siempre tiene aceptación y tú nos lo presentas genial.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  20. Bona vesprada Margarida
    Que pinta mes bona!
    Poma,canella i panses.Una combinació irresistible.M'encanta.Queda tan sucós que de bona gana em menjava un tros ara mateix.
    Besets

    ResponElimina
  21. Quina recepta més elaborada!
    Me la imagino per menjar en un dia de pluja a mitja tarda, per recomfortar..
    He publicat avui una recepta inspirada en una de teva!
    Una abraçada Margarida,
    mglòria

    ResponElimina
  22. Margarida, si una cosa m'agrada de poder cuinar-me les coses jo mateixa és controlar la dolçor i l'apple pie és deliciosa, però al punt just de dolçor que ja sabem que els americans sempre es passen. ;)
    A tu t'ha quedat perfecte!!
    Petons i sort al concurs!

    ResponElimina
  23. Impressionant Margarida!
    T'ha quedat riquísima!
    I les fotos....precioses.
    Petonets guapa!

    ResponElimina
  24. Doncs a mi amb aquest farcit em sembla que tinc clar quin escullo. Està jamoníssim!! :-P

    ResponElimina
  25. Americà o no, Margarida l'has fet ben català!! t'ha quedat de cine! així individual una monada!
    Petons!

    ResponElimina
  26. Saps em recorda a les pelis que veia de petita sempre hi havia un pastís de poma a la finestra...t'ha quedat molt maco i que bo ha de ser.
    petons

    ResponElimina
  27. Era taaaaaaaaan bo!!!
    I no enfarfegava gens.

    Quan el tornaràs a fer?
    Pensa que he d'anar practicant amb els costums americans per quan vagi a Nova York, hahahahaha!!

    Petons!

    ResponElimina
  28. Acabo d'aterrar al teu bloc navegant pels blocs de cuina i t'he de dir que m'ha encantat la teva manera de presentar receptes boníssimes, combinades amb històries ben explicades, bones fotografíes i recomanacions de llibres, es que ho tens tot ! ja des d'ara em declaro fan teva !! ah, i l'apple pie el faré tan bon punt tingui ocasió.

    ResponElimina
  29. Algo va mal en el traductor así todo me he "apañao" muy bien.
    Esta semana coincidimos con las tartas de manzana.Hay tanta variedad...
    Un abrazo,
    María José.

    ResponElimina
  30. Favolosa questa torta, complimenti. Ciao Daniela.

    ResponElimina
  31. Ohhhhh Margarida!! quina cosa més bona!! quina lluentor especial que tenen les pomes al caramel·litzar, i trobo que, a més de bones, senten tant be. M'apuntaré aquesta recepta, encara que, no et sàpiga greu, me l'imagino amb un llitet de crema sota les panses i les pomes( clar que a les hores potser seria un catalan apple pie jajaj)

    Quina presentació tant bonica, como totes les que fas. Jo també tinc el pomer en flor! i amb una mica de sort aviam si aquest any em prosperen també les llimones!

    Ah! i tu no has estat mai malvada! :-))

    un petó immens, guapíssima!

    ResponElimina
  32. qué bien te ha quedado!!! es como las que le gustan al oso Yogui, jajaja

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
    http://galletilandia.blogspot.com

    ResponElimina
  33. Margarida sin duda alguna me quedo con los tres. No he probado ninguno de los que has hecho y es una cosa que lamento muy de veras pero al menos virtualmente y ya que una imagen vale más que mil palabras me conformo con imaginarme tenerla delante, cerrar los ojos, respirar hondo y soñar con su imaginario sabor. Debe ser una tentación.
    SAludos

    ResponElimina
  34. Ostres Margarida, això va directe a la meva llibreta de receptes pendents!

    ResponElimina
  35. Fantástica receta! Y es que tu elaboración es siempre tan pulcra, tan perfecta que me deja pasmada.
    Otra receta más para tomar nota y la historia fascinante. Margarida, tu eres un poco Sherezade ¿verdad?
    Un beso.

    ResponElimina