Crema de gambes





Si sabéssim que és jueu, pensaríem que compleix fil per randa els preceptes de la seva religió i que, seguint les paraules que el Senyor va dir a Moisès i a Aaron, només menja aliments kósher.

Si fos carnívor, entendríem que davant la possibilitat de triar entre aquest plat i un entrecot amb pebre verd, cap dubte li enterbolís l'elecció.

Però no és una cosa ni l'altra. És el meu fill i, tot i que l'he criat omnívor, és un llepafils que ha decidit no menjar crustacis.

Aquest és un plat fi i delicat ideal per a dies assenyalats. Però no el busqueu avui a la taula de casa, perquè la passió de mare no m'ho permet. I és que avui és el seu sant!




Si cap mania us destorba de fer aquest plat, ara mateix us explico com es fa.

Rentem i pelem les gambetes, deixant-ne unes quantes amb la cua. Posem 2 cullerades d'oli en un cassó i hi fregim els caps i les pells de les gambetes. Al cap d'uns minuts hi afegim aigua i ho deixem bullir 1/2 hora. Colem el fumet i el reservem.

Posem l'oli en una cassola i quan estigui calent hi afegim la ceba, l'all, la pastanaga i el carbassó tallats a trossos petits. Els deixem coure 5 minuts. Hi aboquem el vi i el deixem reduir. Aleshores hi posem la farina i amb una cullera de fusta remenem enèrgicament perquè no faci grumolls. Dos minuts més tard hi aboquem el fumet calent i remenem fins que tinguem una salsa molt fina.

La deixem coure a foc lent durant 1/2 hora amb la cassola tapada. Salpebrem la crema i tot seguit la passem pel colador xinès.

Posem unes gotes d'oli a la planxa i hi saltegem les gambetes. Les incorporem totes a la crema excepte les que tenien cua. Decorem amb unes fulles de menta i les gambetes reservades.




Ingredients (per a 3 persones):

3 cullerades d'oli d'oliva verge extra
1 ceba
1 all
1 pastanaga
1 1/2 carbassó
60 ml vi blanc (Torres Gran Viña Sol)
40 g farina de cigrons
600 ml de fumet
30 gambetes
sal
pebre

Per fer el fumet:
2 cullerades d'oli d'oliva verge extra
els caps i les pells de les gambes
1 l aigua




No entenc com és que sovint els fills no fan cas de les nostres paraules, sobretot quan van carregades de saviesa. Jo, menjant aquesta crema m'he sentit com una reina, i després m'he llegit el llibre Les veus de la família, d'Ignasi Mora. Columna Edicions, 104. Barcelona 1992.

Amb aquesta recepta participo en el Concurso de Platos de Cuchara que organitzen Le Creuset i Recetas de Rechupete.





36 comentaris:

  1. No defalleixis, Margarida!! Jo també he intentat que mengi de tot i si que menja marisc, però no vol tastar el peix!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  2. HE DADO CON TU BLOG, VIENDO EL DE DEAKIAPEKIN, Y YA VES, AQUI ESTOY OJEANDO.

    ME AGRADARÍA PEDIRTE UN FAVOR, ESTOY BUSCANDO UNA AYUDA MÉDICA, PARA UN PROBLEMA QUE TENGO, POR FAVOR, SI NO TE IMPORTA, MIRA LA ENTRADA DEL 22 DE FEBRERO DE MI BLOG Y SI PUEDES DARME ALGUNA INFORMACIÓN, TE LO AGRADEZCO DE ANTEMANO.

    cuatroespecias.blogspot.com


    MILES DE GRACIAS POR ANTICIPADO



    __________________________________________________________________________________

    ResponElimina
  3. Una crema excel·lent! Espero que tinguis molta sort al concurs.
    Fins aviat,
    Elisabet

    ResponElimina
  4. Una recepta de diumenge, m'encanta la tassa... també!

    ResponElimina
  5. Ya se fará fadri a mi hara m'agrada tot i al meu fill res de res.
    Besets

    ResponElimina
  6. Hola, me ha gustado mucho pasear por tus recetas. Esta es una delicia de crema.

    Felcidades para tu hijo y para ti por el blog

    Saludos

    ResponElimina
  7. El meu germà és al·lèrgic als crustacis i penso que pobret es perd unes delícies com aquesta crema tan bona que t'has regalat pel teu sant...
    Estic segura que tard o d'hora al teu fill li acabarà agradant ;)

    ResponElimina
  8. Una crema molt suau, saborosa i de textura delicada, m'encanta Margarida! i presentada ab aquest gran tassó tant bonic queda perfecte!
    Molts petonetss

    ResponElimina
  9. Una crema deliciosa amb una presentació marca de la casa, es a dir: impecable!!

    ResponElimina
  10. Primer de tot Molts d'Ansys pel teu fill , noltros també solem celebrar més el sant que l'aniversari. A mi a diferència del teu fill m'encanten els crustacis, i aquesta sopa és una sopa de categoria , la menta sembla una papallona a punt de pendre el vol. Una entrada fantàstica . Que tenguis molta sort el concurs. Una abraçada

    ResponElimina
  11. Ja s'ho farà, el llepafils.
    Més gambetas per nosaltres!!

    HAHAHAHAHAHA!!!!!

    ResponElimina
  12. gambetEs

    Catxis!

    ResponElimina
  13. A casa meva el llepafils es el meu home, i no per el gust, sinó per la olor(ell en diu pudor!) Ja la farè un dia per mi soleta, que m´en tocarà mes!
    Gràcies per passar.te pel meu blog
    Petons
    Anna

    ResponElimina
  14. quina cremeta més bona.
    si et serveix de consol, jo de petita era una llepafils com el teu, la truita sense ceba, el gaspatxo sense pebrot.....i ara menys la col i el brocoli, m'ho menjo tot tot

    ResponElimina
  15. Bona vesprada Margarida
    Una delícia de crema.Fa goig veure-la i segur que mes encara menjar-se-la.
    No perdes l'esperança que amb el temps canviarà i sabrà apreciar-la.
    Besets

    ResponElimina
  16. M'agrada la crema i el conjunt de tassa o bol!!! Aquesta colla que no vol ni tastar, no saben el que es perden!
    Petó

    ResponElimina
  17. Margarida genial esta crema, aunque bien podría llamrsee lago de las sirenas, ya que las gambas me han recordado a las sirenas un saludo

    ResponElimina
  18. Margarida... a mi si que m'agraden les gambes... i més així com les presentes! Tan bones de menjar!!!

    Una crema ideal per a aquesta primavera que comença! ;)

    ResponElimina
  19. Dolça: doncs mira, a l'Oriol li agrada el peix d'escata (lluç, llobarro, besuc...) rap, llenguado..., però no vol saber res del calamar,sípia, gambes, llagostins o escamarlans.

    ELENA ZULUETA DE MADARIAGA: conozco el problema que tienes, porque ya lo leí en tu blog hace un tiempo. Y , como te dije, siento muchísimo no poderte ayudar. Me gustaría pero no sé cómo. Espero que entre todos los comentarios que te lleguen, alguno te abra una puerta a la esperanza!!

    tots a la cuina!: jo també ho espero, però la competència és molt forta. Hi ha un nivell molt alt!!!

    Visc a la cuina: és maca, oi? La vaig comprar a Holanda.

    María Dolores: això espero, que amb els anys el seny li faci veure que es perd moltes coses bones!

    Javier: gracias por tus palabras tan amables. Ya he entrado a visitar tu bloc y ¡me ha encantado! Haces unas fotos maravillosas!

    Gemma: l'Oriol no és al·lèrgic al marisc. Si ho fos tindria disculpes, però ara no. A veure si amb l'edat canvia...

    ResponElimina
  20. Ingrid: és una crema molt fina i suau. I delicada. Per això vaig pensar que servida en aquesta tassa quedaria molt bé.

    josep: gràcies, noi! Miro de fer-ho el millor possible, però no sempre me'n surto...

    xisca: gràcies, noia. Ja li diré de part teva! Això de celebrar més el sant, és més propi dels catalans, però amb els costums aquests que vénen de fora, s'està perdent molt, i de fet hi ha molta gent que no sap ni el dia en què cau el seu sant! Una llàstima!

    Montserrat: sí, sí! Més gambetes, i més crema! I sinó, sempre es pot guardar per l'endemà!!!!

    Anna: ara, amb les teves paraules, m'has recordat també l'Oriol: fa el mateix comentari quan té un tros de formatge al davant!

    Lídia: doncs tant de bo fes una evolució com la teva! Però no és tan petit, que ja té 16 anys!

    ResponElimina
  21. mesilda: hola, guapa! Jo crec que és difícil, perquè ni tant sols l'ha tastat! Només saber que és de marisc, ja diu que no en vol!

    Teresa: totalment d'acord! La tassa també m'agrada molt! La vaig comprar en un viatge a Holanda.

    deakiapekin: sí que estàs tu poètica, noia! Realment el nom que li has posat li quedaria molt més bé!

    Xavier: jo crec que és bona ara i a l'hivern, ben calenteta, quan véns del carrer gelat i moll per la pluja...

    ResponElimina
  22. ell s'ho perd, margarida, i no pateixis, que quan es fran gran aleshores el que costa és que te'n deixin alguna.
    sort en el concurs!

    ResponElimina
  23. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  24. El meu fill gran es carnívor total, i el petit que l’encanta es al•lèrgic al marisc.
    Doncs aquesta cremeta tant bona seria per nosaltres dos. Sort en el concurs
    Petons

    ResponElimina
  25. Maravillosa la crema y las fotos muy buenas también.
    Saludos.

    ResponElimina
  26. Felicitats al teu fill!!
    I a tu felicitats per aquesta crema boníssima que has fet.
    T'ha quedat genial, i la foto mol maca!
    Petonets i bon cap de setmana

    ResponElimina
  27. Margarida, quina crema més fina... com cuides al teu fill! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  28. Hola Margarida!! un plaer de conèixet. Em quedo al teu blog per seguir-te.

    petonets

    ResponElimina
  29. Exquisita receta, me encantan los productos de mar, pero no he probado una crema de gambas, debe estar deliciosa.
    Era el 23 tu cumpleaños o estoy equivocada??, te mando un beso igualmente y que tengas suerte en el concurso.
    Besitos.

    ResponElimina
  30. Jo he trigat molts anys a reconciliar-me amb els crustacis, però a base d'anar-ho provant, finalment, hem fet les paus. No li faria pas un lleig a aquesta cremeta tan apetitosa!

    Petons!
    La Taula d'en Bernat

    ResponElimina
  31. Jo també vaig educar les meves filles perquè mengéssin de tot i quan eren petitetes així ho fèien. Ara no volen tastar res que no els faci gràcia. Aquesta crema em sembla boníssima!

    ResponElimina
  32. tiene que estar absolutamente deliciosa, solo con ver la foto se me hace la boca agua ;)

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
    http://galletilandia.blogspot.com

    ResponElimina
  33. Quina crema tan fabulosa de gust i tan fina i ben presentada, això només ho saps fer tu que n'ets una artista en aquesta matèria.

    No he provat mai la farina de cigrons per espessir les cremes, trobo que ha de donar-hi molt bon gust. Jo vaig aprendre a fer-les amb el llibre de la Montserrat Seguí, quan jo era molt joveneta, i ella ho fa d'una manera molt original però que queda molt be, no sé si ho fas, però es tracte d'afegir-hi, al fumet, un grapadet d'arròs. Després es retira i queda molt suau. Potser que un dia la faci i la puji per que no ho he vist fer massa això i realment queda molt be. Provaré de fer-ho amb la farina de cigrons que no ho he fet mai.

    Felicita l'Oriol de part meva, encara que sigui amb molt de retard :-)

    Una abraçada fortíssima.

    ResponElimina
  34. Doncs jo, com sóc "omnívora" m'encantaria una crema com aquestes... ha de ser deliciosa! Només de llegir com ho expliques ja em semblava que li notava el gust :-))

    I, encara que sigui amb una mica de retard, com tots els sants tenen vuitada, doncs Moltes Felicitats al teu fill!! :-))

    (Oriol, home, prova aquesta crema, que té una pinta... i fa una oloreeeeta... mmmmm)

    ResponElimina
  35. una bona crema de gambes i perfecta presentacio sort al concurs
    peto
    miquel

    ResponElimina
  36. Ala, por mi ya tenías el premio del concurso Margarida, menudo plato rico y bien presentado. Mi hija como tu hijo, aunque la he criado para que comiera de todo, es una delicada de mucho cuidado, esto es aquello de "en casa de herrero cuchillo de palo". No hay manera.
    Un beso grande y gracias por tus maravillosas entradas.

    ResponElimina