Xai al forn



Avui m'haureu de perdonar.
A vegades crec que sóc cruel i malvada, com les bruixes dels contes infantils.
Ja vaig comentar en el meu perfil que el que més m'agrada és fer postres però, és clar, no només de postres viu l'home! I a vegades toca... doncs això, toca menjar carn.
Mireu aquesta foto:




Uns xais innocents pasturant tranquil·lament a la prada, sense imaginar-se el que els espera.
I què els espera? Doncs... el forn de la Margarida!
Ai, deixeu-me donar un cop d'ull a aquesta altra foto:





M'estarà mirant a mi? M'endevinarà els mals pensaments que em ronden ara mateix pel cap?
Potser em direu que també podríem passar amb quatre verduretes fetes al vapor. Sí, podríem.

Però no ho farem. Si més no avui. I per què? Doncs perquè vull demostrar a aquells que em seguiu (però que no us decidiu mai a fer un plat contundent, boníssim, de dia de celebració, sí senyor, de dia de celebració perquè dieu que no compensa passar-se hores i hores a la cuina) que aquest és un plat FÀCIL DE FER.




Només cal que seguiu aquestes quatre indicacions:

Quan tingueu temps, feu un caldo. O el compreu, d'aquell que diuen que és tan bo (jo això no ho he fet mai, però si vosaltres no teniu manies...). Només en necessitem un vas.

Encendrem el forn a 200º.

En una plata del forn, posarem oli (del bo!, que després hi sucarem el pa), la cuixa de xai (dieu-li al carnisser que us marqui els talls) a la qual haurem posat sal i pebre. Hi afegirem una cabeça d'alls, un parell de cebes tallades per la meitat, un tomàquet tallat també pel mig, una branqueta de romaní i una altra de farigola, i uns grans de pebre negre. Ho tapem amb paper d'alumini i al forn.

Sempre es diu que per cada kg de carn, s'ha d'estar una hora al forn. Jo crec que això és una mica relatiu. El meu xai es va passar 3 hores al forn. "Uff!" No, no, res de "Uff!", que mentre ell s'anava fent, jo estava descansant mirant els blocs de les meves amigues cuineres!

Quan portava una hora al forn, li vaig donar la volta. I el vaig deixar una altra hora. Passada aquesta segona hora, li vaig tornar a donar la volta. I li vaig tirar per sobre un vas de caldo i el vaig deixar destapat. Al cap de mitja hora li vaig tirar un rajolí de conyac (també del bo!).

(I les patates? On són les patates?, es preguntarà més d'un. Doncs vaig pelar unes patates, les vaig tallar a rodanxes i les vaig fer al vapor. En 15 minuts ja estaven fetes.)

Un cop s'havia evaporat l'alcohol del conyac, vaig posar les patates al forn junt amb la cuixa, les vaig regar amb el suc que hi havia a la plata i ho vaig tornar a posar tot al forn 15 o 20 minuts més.

Quin perfum! Direu que sempre parlo de perfum quan explico les meves receptes, però aquell dia m'hauria agradat rebre molta gent a casa, perquè quan hi entraves se sentia aquella olor tan bona...

Els meus fill diuen que n'hauria de fer tots els diumenges! Però no, les coses bones s'han de fer esperar.




Us he convençut? A veure qui el fa aquest diumenge. Aneu preparant el caldo.

Ingredients:

1 cuixa de xai
2 cebes
1 tomàquet
1 cabeça d'alls
1 vas de caldo
50 ml de conyac
una branqueta de romaní
una branqueta de farigola
uns grans de pebre
patates (jo en compro de la varietat Kennebeck, de la Vall de Sió i són molt bones)





Us dono una idea: mentre es cou el vostre xai, vosaltres podeu llegir (o rellegir) el llibre D' Antonine de Saint-Exupéry, El Petit Príncep. Emecé Editores. 95 pàgines, amb dibuixos de l'autor. Passareu una bona estona. Atenció: que no es cremi el xai que teniu al forn!







12 comentaris:

  1. El meu plat preferit!! es una benedicció aquest perfum Margarida ;).. una cosa que he après de la teva recepta es que ho tapes amb paper d'alumini, jo no, i tampoc tardo tantes hores, potser es que poso el forn mes fort i es cou mes de pressa.. la propera vegada ho faré com tu a veure que passa. Les patates les poso junt amb la carn.. de manera que tot es fa al mateix temps, pel que fa al resta de ingredients poso els mateixos, encara que sempre em deixo el raig de conyac!! aisssss aquesta memòria!

    ResponElimina
  2. Margarida, quin plat!! De festa major!! I els llaminers, no només mengem dolços! Que la dieta ha de ser equilibrada! ;)

    ResponElimina
  3. Ostres quina casualitat!! aquest ha estat el nostre dinar d´avui!! i el preparo molt molt semblant inclòs la forma de fer les patates, jo les bullo amb pell i després les pelo i ho afegeixo a la carn...m´ha encantat como ho has contat tu...i siiiii malaaa per les fotos dels xais pasturant...:)

    ResponElimina
  4. Anònim: l'avantatge de tapar-lo és que, malgrat triga més a coure's, no es crema ni embruta el forn (que tot s'ha de tenir en compte)!

    Mercè: dona... menjar aquesta cuixa molt sovint no sé si és una dieta equilibrada! I si hi afegim els postres tan bons que fas tu...! Però de tant en tant ens ho podem permetre, no?

    Maria José: Sóc molt mala? És que tenia aquestes fotos que vaig fer aquest estiu a Holanda i la cuixa de xai va ser una excusa per posar-les! Ja,ja...
    Si jo sóc més aviat vegetariana!

    ResponElimina
  5. Ara em poso a fer-ho, estic segur que quedarà boníssim. Serà el plat de diumenge que portaré a casa el meu avi.

    ResponElimina
  6. Doncs serà el sopar de Nit Bona !!! Gràcies per la recepta.

    ResponElimina
  7. primera entrada a google i de pet al forn!
    Ara ja tinc clar com passarem la tarda i com disfrutarem el sopar (de primer caldo amb galets i de segon cuix(es) al forn!
    Gràcies i felicitats!
    Marc

    ResponElimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. M'ha quedat bonissima! gràcies per publicar aquestes receptes que ens fan la cuina més fàcil!

    ResponElimina
  10. Gràcies per la teva recepta. A mi també m'ha quedat boníssima!

    ResponElimina
  11. Anònim, i tots els altres que m'he deixat un comentari: celebro que us hagi agradat aquesta recepta. La veritat és que a casa agrada molt i mai hem menjat un xai al forn tan bo com aquest!
    Us agraeixo molt que, un cop provada la recepta, em doneu la vostra opinió. No és només la satisfacció de saber que us ha agradat, sinó la possibilitat de millorar cada dia aquest bloc!
    Gràcies a tots!!!!
    Petons

    ResponElimina
  12. Xapo! Jo el vaig fer ahir per dinar, van venir els meus pares i els sogres i vaig quedar moooooolt be. Un dinar de categoria. Gràcies per publicar les teves receptes. I allò del perfum ben veritat!!!

    ResponElimina