Xai al forn

Avui m'haureu de perdonar. A vegades crec que sóc cruel i malvada, com les bruixes dels contes infantils.
Ja vaig comentar en el meu perfil que el que més m'agrada és fer postres però, és clar, no només de postres viu l'home! I a vegades toca... doncs això, toca menjar carn.

Mireu aquesta foto:

Uns xais innocents pasturant tranquil·lament a la prada, sense imaginar-se el que els espera. I què els espera? Doncs... el forn de la Margarida!

Ai, deixeu-me donar un cop d'ull a aquesta altra foto:

M'estarà mirant a mi? M'endevinarà els mals pensaments que em ronden ara mateix pel cap? Potser em direu que també podríem passar amb quatre verduretes fetes al vapor. Sí, podríem.

Però no ho farem. Si més no avui. I per què? Doncs perquè vull demostrar a aquells que em seguiu (però que no us decidiu mai a fer un plat contundent, boníssim, de dia de celebració, sí senyor, de dia de celebració perquè dieu que no compensa passar-se hores i hores a la cuina) que aquest és un plat FÀCIL DE FER.




Només cal que seguiu aquestes quatre indicacions:

Quan tingueu temps, feu un caldo. O el compreu, un d'aquells que diuen que és tan bo (jo això no ho he fet mai, però si vosaltres no teniu manies...). Només en necessitem un vas.

Encendrem el forn a 200º.

En una plata del forn, posarem oli (del bo!, que després hi sucarem el pa), la cuixa de xai (dieu-li al carnisser que us marqui els talls) a la qual haurem posat sal i pebre. Hi afegirem una cabeça d'alls, un parell de cebes tallades per la meitat, un tomàquet tallat també pel mig, una branqueta de romaní i una altra de farigola, i uns grans de pebre negre. Ho tapem amb paper d'alumini i al forn.

Sempre es diu que per cada kg de carn, s'ha d'estar una hora al forn. Jo crec que això és una mica relatiu. El meu xai es va passar 3 hores al forn. "Uff!" No, no, res de "Uff!", que mentre ell s'anava fent, jo estava descansant mirant els blocs de les meves amigues cuineres!

Quan portava una hora al forn, li vaig donar la volta. I el vaig deixar una altra hora. Passada aquesta segona hora, li vaig tornar a donar la volta. I li vaig tirar per sobre un vas de caldo i el vaig deixar destapat. Al cap de mitja hora li vaig tirar un rajolí de conyac (també del bo!).

(I les patates? On són les patates?, es preguntarà més d'un. Doncs vaig pelar unes patates, les vaig tallar a rodanxes i les vaig fer al vapor. En 15 minuts ja estaven fetes.)

Un cop s'havia evaporat l'alcohol del conyac, vaig posar les patates al forn junt amb la cuixa, les vaig regar amb el suc que hi havia a la plata i ho vaig tornar a posar tot al forn 15 o 20 minuts més.

Quin perfum! Direu que sempre parlo de perfum quan explico les meves receptes, però aquell dia m'hauria agradat rebre molta gent a casa, perquè quan hi entraves se sentia aquella olor tan bona...

Els meus fill diuen que n'hauria de fer tots els diumenges. Però no, les coses bones s'han de fer esperar.

Us he convençut? A veure qui el fa aquest diumenge. Aneu preparant el caldo.

Ingredients:

1 cuixa de xai
2 cebes
1 tomàquet
1 cabeça d'alls
1 vas de caldo
50 ml de conyac
una branqueta de romaní
una branqueta de farigola
uns grans de pebre
patates (jo en compro de la varietat Kennebeck, de la Vall de Sió i són molt bones)

Us dono una idea: mentre es cou el vostre xai, vosaltres podeu llegir (o rellegir) el llibre D' Antonine de Saint-Exupéry, El Petit Príncep. Emecé Editores. 95 pàgines, amb dibuixos de l'autor. Passareu una bona estona. Atenció: que no es cremi el xai que teniu al forn!