Coc ràpid






Qui diu que la mida no és important? Que aixequi un dit i ho justifiqui, aquí davant de tots nosaltres!

Quantes vegades no ens ha passat que ens hem escapat d'una de bona per un trosset ben petit, tan petit com uns mil·límetres?

O quantes vegades hem tingut la mala sort de no aconseguir allò que més desitjàvem, només per un bocinet així, així de petit?

Pregunteu sinó a aquestes tops models que corren pel món si creuen elles que amb uns centímetres de menys aquí, o amb uns centímetres de més allà on no toca, haurien aconseguit tanta anomenada!

Però mireu, la que avui us presentaré, sí que arribarà ben lluny! Rossa, amb les corbes apropiades, amb la pell ben daurada, d'aspecte dolcíssim i alta, molt alta. Uummm, quin perfum més fi que porta! I...(ep!), guarnida amb vestit de seda blanc, està irresistible!

Què, teniu curiositat per saber el seu nom? No us faré patir més: aquí tenim MISS COCA, anomenada també COC RÀPID! (Els malpensats que us estàveu imaginant una altra cosa, no cal que seguiu llegint!)



Aquesta coca es diu així perquè no costa gens de fer. I això és el que realment pretenem, fer coses fàcils i ràpides. Seguiu-me.

Encenem el forn a 170º. Agafem un motlle rodó, d'aquells que tenen una tanca per fora, per poder-los desmuntar, i li posem paper de forn a la base. N'untem els costats amb mantega i els enfarinem una mica.

Muntem les clares a punt de neu, a mà o amb una batedora elèctrica. A part, barregem amb aquest ordre tots els altres ingredients: els rovells d'ou, el sucre, la llet, l'oli , l'anís i la raspadura de llimona. Quan tot estigui ben barrejat i sense grumolls, hi afegirem a poc a poc la farina barrejada amb el llevat. I finalment hi anirem incorporant les clares amb molta cura.

Ho aboquem tot al motlle i escampem l'ametlla per tota la superfície.




Ho posem al forn 1 hora. Una hora sencera? Que no havies dit que era ràpid? Havia dit que era fàcil i ràpid de fer. Però no que us el poguéssiu menjar de seguida! Per anar pujant i pujant, i tornar-se flonjo i amorós, necessita passar-se al forn una hora (a vegades fins i tot una mica més).




Si heu pogut resistir fins aquí, ja no us vindrà d'una estoneta més perquè refredi. Aleshores li escampeu per sobre sucre mòlt.

Ingredients:

4 ous
300 g de sucre
300 g de farina
200 ml de llet
100 ml d'oli
50 ml d'anís
1 llimona
1 sobre de llevat Royal

100 g d'ametlles
sucre mòlt

És ideal pel berenar i per acompanyar la llet o el cafè de l'esmorzar. Jo, a casa, després de berenar he de córrer a amagar el que queda si no vull acompanyar el meu esmorzar amb unes tristes torrades!


9 comentaris:

  1. Je je je, amb una coca així, ja ho crec que compta la mida!
    Ben alta i esvelta com la teva, i per ami un tall ben GROS! :)

    ResponElimina
  2. margarida, un senzill coc ràid explicat amb tot l'encant que hi poses sembla un manjar diví... I que consti que el coc ràpid ho és un manjar diví, eh!!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  3. Gemma: ja te'l donaria, ja, el tall, però haurem de buscar a la panxa dels meus fills! Ni el Pere va tenir temps a tastar-lo!

    Dolça: no sé si formava part de la dieta dels déus, perquè estic segura que s'haurien guardat la recepta per a ells! Je, je!!

    ResponElimina
  4. Margarida, però quina coca més impressionant!! :) T'ha quedat super esponjosa i alta!! Per cert, l'has cuit a 170ºC durant 1 hora o a foc més baix? T'ha quedat espectacular! Felicitats!

    ResponElimina
  5. Hola, Mercè: sí, l'he tingut al forn (dalt, baix i turbo, tot alhora) durant 1 hora i 5 minuts. Quan feia 1 hora que estava al forn, la vaig mirar i vaig veure que encara no s'havia desenganxat de tots els costats, i per això la vaig deixar 5 minuts més. Respecte a la temperatura, jo no la canvio mai. Si poso el forn a 200º, per exemple, el tinc així fins que s'acaba de fer el que hi ha a dins del forn. En aquest cas el vaig posar a 170º aproximadament. I dic aproximadament perquè el meu forn marca 150º, 175º, 200º... i entre una temperatura i l'altra no hi ha ratlletes que contin de 10 en 10. Per això no sé dir-te exactament a quina temperatura estava. Calcula entre 160º-170º. Deixem-ho en 167º.

    Vaig fer servir un motlle de 26 cm, i l'alçada d'aquesta "Miss Coca" era de gairebé 8 cm. (només li faltaven 2 mil·límetres)!
    Com tu dius, superesponjosa!

    ResponElimina
  6. Realment si es presentes a un concurs de misses, seria la guanyadora, t'ha quedat molt esponjosa i la presentaciò molt cuidada i delicada. M'encanta...
    Petons

    ResponElimina
  7. Hola Margarida, soc aquí per dir-te que ja vaig fer les teves magdalenes! Carai noia, tenies raó, se les van menjar només sortides del forn!! Per a se el primer cop que les faig van sortir força bones... Les vaig fer d’ametlles, la propera vegada de xocolata!! I em pregunto.... amb un pols de canyella no estarien bones?? A mi m’encanta el seu aroma!... Ara ja m’estic esmolant les mans per fer aquest coc ràpid, potser el faig aquest cap de setmana...segur que anirán igual de ràpid en desapareixer!.. ja ho veus, m’he convertit en la teva deixeble!!

    ResponElimina
  8. Quina pinta tan esponjosa que se li veu, ara mateix amb guardava un tros per berenar.
    Petons

    ResponElimina
  9. Teresa: sí, realment és esponjosa. I no falla mai! Sempre surt amb aquesta bona pinta!

    Rosa: estic molt contenta que t'hagin agradat les magdalenes! La base sempre és la mateixa, però tu pots anar modificant una mica l'aroma. Si t'agrada la canyella, pots suprimir la llimona i posar la canyella en pols.
    Si proves de fer el coc ràpid, veuràs que encara és més fàcil de fer que les magdalenes. Ànims!

    Menu: si vols, la propera vegada que en faci, ja te'n guardaré un tros, però la de la foto... va desaparèixer la mateixa tarde que la vaig fer!

    ResponElimina