Coca de llardons






Tinc un fill que sempre ha sigut una mica llepafils amb el menjar. Una manera de fer que mengés de tot era subornar-lo amb les postres. "Mama, aquest peix no m'agrada!" "Sí, ja ho sé, però si te'l menges tot, la mama et donarà un tros de brownie." I quan no era un brownie, era un braç de gitano, o un flam, o unes galetes... sempre hi havia alguna cosa bona feta per la mama per acabar l'àpat. Vaig pensar que era millor això que haver d'estar una hora discutint amb ell.

I vet aquí que un dia em demana que li fes una coca de llardons. "De llardons? Ecs!" Que ningú no s'ho prengui malament, però així d'entrada, tot el que sona a llard, llardó, greix... no ho associava gaire a postres dolces, i la veritat, mai m'havia vingut de gust menjar-ne. Però si el meu fill, tan dolcet ell, em demanava coca de llardons, la mama li'n feia, ja ho crec que sí! L'estava malcriant? No ho crec pas. Ara en mengem tots, encara que sigui un bocinet, perquè realment és molt bona amb el seu gust d'anís, però he de reconèixer que el rei de la coca de llardons és l'Oriol.

La coca que avui us faig és, doncs, un homenatge al meu fill. Perquè segueix amb la mateixa dolçor de quan era petit, perquè no ha perdut ni un bri de bonhomia i perquè mai no té un no per a ningú. Però sobretot per tota la paciència que té amb mi des que he creat aquest bloc. Sent com és un as de la informàtica, a qui sinó he de demanar consell quan em sorgeix algun problema?

I mireu si és fàcil de fer que amb només uns minuts ja la tenim feta. Seguiu-me!

Traiem del congelador una làmina de pasta de full i la deixem descongelar.

Encenem el forn a 200º. Posem els pinyons en remull, perquè agafin humitat i no se'ns cremin durant la cocció. Passem per la trituradora els llardons, però si us agrada trobar algun trosset, millor que ho feu a mà al morter. Posem un paper del forn a sobre del marbre i l'enfarinem. Al damunt hi posem la làmina de pasta de full i l'estirem amb el corró fins a deixar-la ben prima.

La dividim mentalment en tres trossos (els perfeccionistes ho podeu fer amb una cinta mètrica, si voleu). Pintem, amb l'ajut d'un pinzell, la part central amb anís i escampem per sobre la meitat dels llardons, vigilant de deixar una mica lliures tots els marges. I a sobre dels llardons escapem una tercera part del sucre.





Dobleguem un del extrems i li passem el corró per sobre perquè quedi ben compacte. I tornem a repetir el que hem fet abans: pintem amb anís, escampem l'altra meitat de llardons i la meitat del sucre que ens queda.






Tornem a doblegar l'altre extrem, li tornem a passar el corró i la pintem bé amb anís. Escorrem els pinyons i els escampem per tota la superfície. I finalment hi escampem el sucre que ens queda. Passem un ganivet o un talla-pizzes per tot el voltant de la coca per deixar totes les vores uniformes i tot seguit l'enfornem.






Ha d'estar 25 minuts al forn, però quan en porti 20 hem de començar a vigilar, no fos cas que se'ns cremés.

Quan la veiem ben torradeta, la traiem del forn i la deixem refredar abans de menjar-nos-la.

Ingredients:

1 làmina de pasta de full congelada de 250 g
100 g de llardons
25 cl d' anís
50 g de pinyons
50 g de sucre





Si encara teniu algun dubte, mireu aquest slide i espero que us el resolgui!

Ah, i no és perquè l'hagi fet jo, però aquesta coca és boníssima!





13 comentaris:

  1. M'encanta aquesta coca...i és tan fàcil de fer!!!! t'ha quedat espectacular...no m'estranya que estigués boníssima!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  2. Margarida, felicitats per aquesta coca perquè t'ha quedat genial!! Qui pogués tenir ara uns bons llardons per fer-ne una... ;) mmmmm!!!

    ResponElimina
  3. El Cullerot Festuc: Mira si era bona que l'he fet avui al migdia, i feia tan bona olor que entre el Pere i jo ens n'hem menjat la meitat! Gairebé no en deixem per al pobre Oriol! Dijous en faré una altra!

    Mercè: els llardons els trituro bé per no trobar-me'ls, perquè no m'agraden. Però la coca és... bonísssima!!! I el seu aspecte és molt més maco que el que tenen les coques de pastisseria (amb perdó)!

    ResponElimina
  4. Quin fill més mimat que tens je je je...
    La coca de llardons m'encanta i és tan fàcil de fer a casa que sembla impossible, oi? QUeda molt millor que les de pastisseria (a vegades remullades i amb pocs llardons) i molt molt molt més barata!!!

    ResponElimina
  5. Una coca fantastica,y gracias por la explicacion siempre es mas facil ver las imagenes.
    Besos.

    ResponElimina
  6. Gemma: Sí que està mimat, sí. I com és el petit, amb motius justificats, je je
    I tens tota la raó: amb el que et costa una coca a la pastisseria en tens per fer-ne unes quantes a casa, i a sobre menges... com una reina!

    Mesilda: Jo, a vegades, quan llegeixo alguna recepta i comencen: "i ara tombes aquest costat, i gires per aquí, i li fas mitja volta, i el tornes a tombar, i... " m'atabalo tant que acabo per no fer-la. Com no vull que a gent que em llegeixi li passi el mateix amb les meves receptes, intento posar-ho el més fàcil possible perquè s'animin a fer-les.

    ResponElimina
  7. Què no farem les mamis per un fill que no menja...jo també tindria un parell d´historietes per contar jajaja...i la coca t´ha quedat una meravella...ho has explicat tot beníssim...un petó

    ResponElimina
  8. Margarida!! noia aquests dies he anat de boli.. ( ja t'explicaré )aquesta coca a mi m'encanta malgrat que no en compro mai perqué engreixa com una mala cosa jeje... el que no entnc es com podeu menjar tants postres i estar tant prims! jajaja quin es el secret? jo nomes de mirar ja m'engreixo!.. ets una cuinera excepcional sincerament.

    ResponElimina
  9. Maria Jose: és que ja havia esgotat la paciència amb les dues primeres! Amb el tercer... s'havia acabat ballar, cantar, imitar, explicar històries... directament suborn!!! je,je!

    Rosa: el secret? No atipar-se i menjar una mica de tot. A casa, molta verdura, molta fruita, una mica de peix, menys de carn... un tros de pastís i exercici (bicicleta, caminar...)
    Ah, i t'asseguro que engreixen menys els pastissos de casa que els de compra, que porten més greixos i de mala qualitat!

    ResponElimina
  10. Margadida, vull felicitar-te per la coca de llardons. La he fet avui seguint la tradició del dijous gras i de veritat ens hem llepat els dits. També he de dir que el meu marit és cansalader i evidentment els llardons són de casa i de confiança. moltes gràcies i torno a dir FELICITATS!!
    PD. jo també li he posat un polsin de canyella, res. una espurna. molt i molt bé.
    Apa, salut, Carme

    ResponElimina
  11. Un suborn? Més aviat era un xantatge:
    o m'ho menjava tot o no tenia postres. Us veia engolint-les com uns golafres i al final em menjava el que no m'agradava.

    Que sóc el rei de la coca de llardons? Si només arribar a casa ja només quedava una quarta part! L'has de tornar a fer, i aquesta vegada cinc vegades més gran!
    És molt bona!

    ResponElimina
  12. Carme: celebro que us hagi agradat tant la coca de llardons. No només és la meva recepta: tu també hi has posat de la teva part! Felicitats!

    Oriol: les coses bones, sense abusar-ne. Si la faig 5 vegades més gran, agafaràs un empatx que l'avorriràs per sempre més! Un petonet!

    ResponElimina
  13. Ara si que necessito amb urgència els llardons!! i dius que a tu no t'agradava?? doncs jo et confesso que a mi m'agrada encara més amb pasta fullada que amb pa de pessic.

    T'he de felicitar per que t'ha quedat perfecte i molt ben explicat. Quan la faci t'ho vindré a dir ;-)

    una abraçada.

    ResponElimina