Pastís de Sant Jordi

La llegenda de Sant Jordi, amb el seu cavaller, la bonica princesa i la rosa, de la què tots hem sentit a parlar, m'ha fet venir a la memòria una altra llegenda no prou coneguda, i que m'agradaria recordar avui. És la llegenda del desaparegut "Arbre dels Nassos".

Fa molts anys, hi havia a la Conreria un Convent de Monges, format en el seu origen per dames de la noblesa que vivien sense estar subjectes a cap regla monàstica, fins que l'any 1256 el bisbe Arnau de Gurb els va imposar la regla de Sant Agustí.

Cap a l'any 1362 les monges, segurament mogudes per l'aïllament del lloc, van decidir traslladar-se a Barcelona i abandonar el Convent, deixant com a record La Font de les Monges, que encara es pot visitar, i la llegenda de l'Arbre dels Nassos.

"Hi havia una vegada un príncep, que estava encisat de la bellesa d'una monja del Convent de la Conreria. Una altra monja li preguntà què era el que desitjava d'ella, i ell va dir "El seu nas" -perquè era molt bonic-. I així fou com la monja es tallà el nas i li entregà. Aquest en veure'l el llançà de fàstic, i en el lloc on va caure nasqué un arbre, lo famós Arbre dels Nassos, que avui ja no existeix i que tenia la fulla en forma de cor i el fruit vermell abonyegat, fent la impressió d'un nas sagnant." (Xavier Rodrigo, Tiana i el temps, Barcelona, 1988)




Si esteu enamorats, si teniu un Jordi o Jordina a casa, o simplement voleu celebrar la diada d'avui, podeu fer aquest pastís de xocolata amb crema de llimona. Porta també una capa de melmelada de maduixes, que podeu comprar feta si us voleu estalviar feina.

Encenem el forn a 180º. Posem paper de forn en un motlle rodó i n'untem amb mantega els costats. Hi escampem una mica de farina i el posem cap per avall per eliminar-ne l'excés. Fonem al bany Maria la xocolata i tot seguit li afegim la mantega a trossets petits perquè es vagi desfent, remenant bé amb el batedor.

Batem els rovells amb el sucre fins que blanquegin i estiguin ben cremosos. Afegim aleshores la xocolata fosa, les ametlles mòltes i el llevat en pols, barrejant bé tots els ingredients. Pugem a part les clares a punt de neu i les anem incorporant a la massa a poc a poc, amb una espàtula, fent moviments molts suaus.





Aboquem la massa al motlle i l' enfornem durant 30 minuts. Veurem que ja està quan s'haurà desenganxat dels costats. El deixem refredar.

Colem el suc de les llimones i el posem en un cassó al foc amb 50 g de sucre. Desfem la Maizena amb una mica d'aigua i ho aboquem al cassó. Ho anem coent a foc baix, sense parar de remenar fins que arrenqui el bull. Sabrem que ha arribat el moment perquè es formen unes butllofes que esclaten fent puff. Ho traiem del foc, li donem una bona batuda i ho deixem refredar.



Batem la mantega tova amb 100 g de sucre fins que estigui ben cremosa. Aleshores afegim els rovells d'un en un, batent bé cada vegada, fins a obtenir una massa homogènia. Li anem incorporant cullerades de la preparació del suc de llimona, barrejant-ho bé. N'obtindrem una crema molt suau.




Traiem el pa de pessic del motlle, untem bé la superfície de dalt amb la melmelada de maduixes i el cobrim tot amb la crema de llimona. El deixem a la nevera unes hores perquè la crema s'acabi de solidificar i el decorem al nostre gust.

Ingredients:

125 g xocolata
60 g mantega

4 ous
125 g sucre
125 g ametlla crua mòlta
1 sobre llevat Royal

180 ml de suc de llimona
50 g sucre
2 cullerades de Maizena

100 g mantega
100 g sucre
6 rovells d'ou

melmelada de maduixa

Aquest pastís el dedico al meu enamorat, a qui no demanaré mai que em doni una prova del seu amor, i molt menys el nas.

Avui no us recomano cap llibre, perquè suposo que ja estareu marejats de remenar tant, sinó la cançó Amor particular de Lluís Llach, del disc T'estimo. Mai no estimem prou. També te la dedico a tu, Pere.