Polla al forn amb patates

Digueu-me la veritat, quina és la primera imatge que us ve al cap quan veieu el meu nom escrit? No voldria ser repel·lent, però juraria que tots vosaltres, tots, penseu en una flor. Ai, no podeu ni tan sols arribar a imaginar-vos el que he hagut de suportar durant tota la meva vida!

M'agraden les flors. Els que seguiu les meves receptes ja us haureu adonat que acostumo a decorar els meus plats amb flors de tots els colors. Però no sóc una flor! Vés, sóc una perla. Ara no rieu, que el que us dic és ben veritat! El nom Margarida ve del llatí margarita, i aquest del grec margarités, i en ambdós casos vol dir perla.

Si jo he hagut de patir aquesta contrarietat, quin no haurà estat el sofriment d'aquest peix en saber que cada vegada que algú diu el seu nom, tothom fa una petita rialla i intercanvia mirades sornegueres!

Hi ha qui es pensa que és una escórpora, però tot i que s'hi assembla, no té res a veure. L'escórpora és un peix que es fa servir per fer sopa, mentre que la polla, que té un color més vermellós i no tan tacat, és exquisida feta al forn. Quan arriba el mes de juny no cal que la busqueu al mercat perquè no la trobareu: totes se'n van directes cap a Mallorca on són molt preuades pels turistes.

El meu peixater no sap quina és la traducció al castellà, i jo tampoc no l'he trobat. He descobert, però, que també és conegut com a cap-roig. Com veieu, aquest nom ja li escau més i tant de bo servís per retornar-li la dignitat arrabassada!

No és un peix barat, per això acostumo a preparar aquest plat només quan hi ha un esdeveniment que cal celebrar. I si vosaltres teniu interès a tastar-lo, aquí teniu una manera senzilla de cuinar-lo:

Pelem i tallem ben fina la ceba. La posem al foc en un cassó amb aigua i la fem bullir 1/2 hora. Pelem les patates i les tallem a rodanxes una mica gruixudes. Tot seguit les coem al vapor 12 minuts.

Encenem el forn a 200º. Rentem i salem el peix. En una plata de forn posem la ceba ja cuita i, a sobre, les patates. Salem i escampem una mica de pebre i fulles de farigola. Al damunt hi col·loquem les polles i les empolvorem amb el pa ratllat. Tallem els alls a làmines ben primes i les posem en una paella al foc ben suau amb 8 cullerades d'oli. Quan els alls estiguin daurats, els llencem i reguem cada polla amb dues cullerades d'aquest oli calent. Acabem posant dues branques de julivert i el suc de mitja llimona. Tapem la plata amb paper d'alumini i la posem al forn. Les polles trigaran a fer-se uns 30 minuts, però cinc minuts abans d'acabar la cocció, les destapem perquè es daurin una mica.

Ingredients:

4 polles escatades
2 cebes
1 kg de patates
oli d'oliva verge extra
sal
pebre
fulles de farigola
2 alls
2 cullerades de pa ratllat
el suc de 1/2 llimona
2 branques de julivert

Un cop cuites, ja no tenen el cap roig, però tant se val, perquè aviat ja no en quedarà res. És una feina una mica entretinguda, però és una part que no cal descuidar.

I si havent dinat no heu de sortir, podeu llegir el llibre Margalida, perla fina, de Mª Antònia Oliver, i dibuixos de Maria Rius. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Llibres del Sol i de la Lluna, 26) Barcelona, 1984. Segur que us agradarà, sobretot si teniu canalla a casa. I, mentre el llegiu, penseu en mi.