Polla al forn amb patates





Digueu-me la veritat, quina és la primera imatge que us ve al cap quan veieu el meu nom escrit? No voldria ser repel·lent, però juraria que tots vosaltres, tots, penseu en una flor. Ai, no podeu ni tan sols arribar a imaginar-vos el que he hagut de suportar durant tota la meva vida!

M'agraden les flors. Els que seguiu les meves receptes ja us haureu adonat que acostumo a decorar els meus plats amb flors de tots els colors. Però no sóc una flor! Vés, sóc una perla. Ara no rieu, que el que us dic és ben veritat! El nom Margarida ve del llatí margarita, i aquest del grec margarités, i en ambdós casos vol dir perla.

Si jo he hagut de patir aquesta contrarietat, quin no haurà estat el sofriment d'aquest peix en saber que cada vegada que algú diu el seu nom, tothom fa una petita rialla i intercanvia mirades sornegueres!

Hi ha qui es pensa que és una escórpora, però tot i que s'hi assembla, no té res a veure. L'escórpora és un peix que es fa servir per fer sopa, mentre que la polla, que té un color més vermellós i no tan tacat, és exquisida feta al forn. Quan arriba el mes de juny no cal que la busqueu al mercat perquè no la trobareu: totes se'n van directes cap a Mallorca on són molt preuades pels turistes.





El meu peixater no sap quina és la traducció al castellà, i jo tampoc no l'he trobat. He descobert, però, que també és conegut com a cap-roig. Com veieu, aquest nom ja li escau més i tant de bo servís per retornar-li la dignitat arrabassada!

No és un peix barat, per això acostumo a preparar aquest plat només quan hi ha un esdeveniment que cal celebrar. I si vosaltres teniu interès a tastar-lo, aquí teniu una manera senzilla de cuinar-lo:

Pelem i tallem ben fina la ceba. La posem al foc en un cassó amb aigua i la fem bullir 1/2 hora. Pelem les patates i les tallem a rodanxes una mica gruixudes. Tot seguit les coem al vapor 12 minuts.



Encenem el forn a 200º. Rentem i salem el peix. En una plata de forn posem la ceba ja cuita i, a sobre, les patates. Salem i escampem una mica de pebre i fulles de farigola. Al damunt hi col·loquem les polles i les empolvorem amb el pa ratllat. Tallem els alls a làmines ben primes i les posem en una paella al foc ben suau amb 8 cullerades d'oli. Quan els alls estiguin daurats, els llencem i reguem cada polla amb dues cullerades d'aquest oli calent. Acabem posant dues branques de julivert i el suc de mitja llimona. Tapem la plata amb paper d'alumini i la posem al forn. Les polles trigaran a fer-se uns 30 minuts, però cinc minuts abans d'acabar la cocció, les destapem perquè es daurin una mica.





Ingredients:

4 polles escatades
2 cebes
1 kg de patates
oli d'oliva verge extra
sal
pebre
fulles de farigola
2 alls
2 cullerades de pa ratllat
el suc de 1/2 llimona
2 branques de julivert





Un cop cuites, ja no tenen el cap roig, però tant se val, perquè aviat ja no en quedarà res. És una feina una mica entretinguda, però és una part que no cal descuidar.

I si havent dinat no heu de sortir, podeu llegir el llibre Margalida, perla fina, de Mª Antònia Oliver, i dibuixos de Maria Rius. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Llibres del Sol i de la Lluna, 26) Barcelona, 1984. Segur que us agradarà, sobretot si teniu canalla a casa. I, mentre el llegiu, penseu en mi.

22 comentaris:

  1. Margarida, quin ensurt!!! jajaja!!! haig de reconèixer que he rellegit el títol 2 cops...jajaja!!! No coneixia jo aquestes polles...ha estat un plaer...xo no em vec a la plaça demanat-ho... ;)
    Petunets,
    Eva.

    ResponSuprimeix
  2. havia sentit a parlar d'aquest peix la carme ruscalleda, però mai l'havia vist. en aquesta prepració té pinta de ser boníssima, aquesta polla.

    ResponSuprimeix
  3. Jo tampoc coneixia aquest peix, ni per un nom ni per l'altre i trobo que has fet un bon treball per restituir el seu bon nom. Segur que és divertit demanar-lo a plaça, potser assenyalant-lo ja n'hi ha prou, ja, ja.

    ResponSuprimeix
  4. Margarida; -El món de la cuina- Jo l'havia sentit a parlar a la meva mare d'aquest peix, doncs era una gran "fan" dels aliments del mar.
    Referent al nom, en castellà en té bastants; Al Cantàbric se'l coneix com a Cabracho; a Astúries amb el nom de Tiñosu; a Múrcia amb el nom de Gallina, encara que també se'l coneix amb el nom de Diablo de mar per el seu aspecte de color vermell.
    Quànt es temporada, és difícil trobar-lo a plaça, doncs quasi tota la pesca -al mediterrani se'n troba molt- se'n va a Mallorca per fer-lo al forn i sobretot pel turisme. Bé prou, que sembla el meu "post", perdona el rotllo. De segur que aquest peix és una delícia¡ Salutacions Margarida. Josepb -menja de bacallà-

    ResponSuprimeix
  5. "Nenes"; ja podeu demanar-lo en castellà... xiula més be no? Josepb -menja de bacallà-

    ResponSuprimeix
  6. Eiiii, Margarida quina rialla que he fet, però si és veritat aquest nom. En Josepb, també té raó, se'l coneix com a gallina i al nord cabracho, per cert el pastis de cabracho està molt i molt bo. Com sempre un plat SUPER.
    Salut!!

    ResponSuprimeix
  7. El Cullerot Festuc: Doncs quan vaig a plaça, el meu peixater (que sap que m'agraden, i no sempre en té), em diu "Has vist quines polletes més maques que tinc avui?" i amb tota naturalitat!

    Manel:El rap i la polla són els peixos que més agraden a tots els de casa. Quan toca un o l'altre tots acabem escurant el plat!

    Josep: suposo que el nom de "gallina" té relació amb el de "polla" (femení de poll)
    Gràcies per les diverses versions del nom. De totes maneres no em veig dient "Rafel, posa'm un cabracho". Jo seguiré amb "Oh, que bé, avui tens polletes"
    I sí, és una llàstima que a l'estiu no en tinguem aquí.
    Gràcies també per haver vingut a visitar la meva cuina.

    Carme: jo havia sentit parlar del cabracho, i que era un peix molt bo, però mai m'hauria imaginat que fos la polla que tant agrada a casa!

    Gràcies a tots pels comentaris.

    ResponSuprimeix
  8. Ostres!!! deu estar boníssim!!! haurem d'anar cap allà a tastar-los!!!

    M'encanta tot el que escrius a les teves entrades!!! i com ho escrius!!!

    I moltes gràcies per haver pensat en mi amb el premi,... t'ho agraeixo de tot cor!!! però per a mi el millor premi és poder seguir-te i veure i llegir les meravelles que fas i escrius!!!

    Petonassos bonica

    Miel

    ResponSuprimeix
  9. jajaja Margarida, com m'has fet riure!! Doncs aquest peix no el conec!! Però tal com l'has fet, té moooooolt bona pinta i no li faria cap lleig! ;) jeje
    Petons!

    ResponSuprimeix
  10. Jo només n'havia sentit el nom, però tampoc l'he tastat mai... haurem d'investigar si té algun altre nom o quina es la traducció al castellà :)

    ResponSuprimeix
  11. Com tantes persones yo no coneixia aquest peix, ¡quin ensurt! ja ja
    Petons

    ResponSuprimeix
  12. Al principi, sense veure la fotografia m' he pensat que t' haives descuidat d' escriure el "stre", je, je..
    El proper dia que vagi a la peixateria, ja em fixaré amb aquest peix, perquè no el conec...
    però deu ser boníssim.... per la pinta que fa.
    ptns.

    ResponSuprimeix
  13. Miel: doncs sí, a l'estiu tots a Mallorca a menjar polles!
    Gràcies per les teves paraules, ets molt amable.

    Mercè: a Girona no en teniu? Segur que sí, pregunta, pregunta al teu peixater, a veure si en té!

    Gemma: quan puguis, tasta'l. Veuràs que pocs peixos hi ha tan bons com aquest.És molt suau!

    Menú: ensurt? Pobrissó! Si no fa gens de por, sinó llàstima! ja,ja...

    Annafs: Així que et pensaves que era un polla-stre? Vaig posar aquest nom sabent que més d'un dubtaria del que estava llegint... però si a casa sempre li hem dit així, no anava a canviar-lo, oi?

    Gràcies a totes pels vostres comentaris, i espero que pugueu tastar aquest peix algun dia. Realment és molt bo, i dóna gust escurar el cap. És una mica gelatinós, com el del rap. Si algú de vosaltres ha tastat el llobarro i l'ha trobat bo, aquest li dóna cent voltes! Ja us en podeu fer una idea.

    ResponSuprimeix
  14. El nom se les porta,m'has fet riure Margarida,pareix cabracho però no sé si és, encara que dóna el mateix perquè el peix m'agrada de totes les maneres.
    Una recepta boníssima.
    Besets.

    ResponSuprimeix
  15. Hola, Margarida: Un cop més l’enhorabona per l’entrada d’aquesta recepta que, a més a més, ve precedida d’una excel·lent i, a la vegada, simpàtica introducció que no només provoca la sorpresa i el somriure per sota el nas, sinó que també encomana la curiositat, en aquest cas per saber distingir, tot i que són molt semblants, l’escòrpora fosca (o rascassa) de l’escòrpora vermella (cap-roig, polla o gallina).

    Hi ha penjat a Internet un llibre de Jaume Fàbrega titulat “Dalícies. A taula amb Salvador Dalí”, publicat per Cossetània dins la seva magnífica col·lecció de cuina “El cullerot”, on el polifacètic crític aporta, a través dels gustos culinaris del pintor empordanès, una gran quantitat d’interessants pinzellades sobre diferents productes gastronòmics.

    Crec que, pel que s’ha parlat referent al peix de la teva recepta, pot resultar interessant tot el que Jaume Fàbrega n’explica. Així, doncs, si al cercador de Google hi poses: “Els japonesos són llaminers del fugu”, t’apareixerà l’enllaç a aquest llibre just a la pàgina 196, que és on l’autor parla dels diferents tipus d’escòrpora així com dels noms que tenen depenent dels llocs.

    P.S. M'agrada moltíssim, també, les teves recomanacions literàries al final dels "posts".

    ResponSuprimeix
  16. Bonjour Margarida, ou devrais-je dire Perle!
    Cette recette est étonnante car je ne connais pas ce poisson. Je ne sais pas comment on l'appelle en français, je vais chercher.
    Quand à la lecture je te suggère:" La jeune fille à la perle" de Tracy Chevalier, un bien joli livre.
    Bonne fin de semaine et toute ma fidèle amitié,
    Henriette

    ResponSuprimeix
  17. Hola Margarida. Yo aseguraría que te había dejado un comentario, me ha extrañado que te tenga todavía sin ver, por eso he entrado de nuevo y veo que no está. Pues te lo repito.
    Una introducción genial jj, al ver el título pensé que se trataría de gallina pero luego al ver la foto y ver el pescado me pareció que era cabracho, pero ya no se lo que es jj.
    Sea lo que sea de la forma como lo has hecho tiene que estar fabuloso.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  18. Tu ja saps en que penso jo quan llegeixo el teu nom , mira no vul ser xula però a la classe de llatí erem dotze i a la de greg set , així que vaig aprofitar-ho bastant hehehehehe , perleta.
    Si et dic que avui hem dinat el mateix? però jo els he tret els filets i les he fet a la planxa, bonisssimes però molta feina , doncs si no t´agrada el nom de polla d´aigua que a mi em fa molta gràcia, li pots dir gallineta o cabracho ,a mi el de gallineta el trobo una mica foterri i el de cabracho.... mira rústic , polla d´aigua decididament sona simpàtic.
    petons perla ( m´agraden les perles )

    ResponSuprimeix
  19. Hola Margarida, tienes un regalito en mi blog!!!!
    Un petó

    ResponSuprimeix
  20. Mesilda: sí, es digui com es digui, aquest peix és molt bo. I m'alegro d'haver-te fet riure uns moments.

    Enric: com sempre, la teva erudició ens instrueix.
    M'he llegit l'article d'en Jaume Fàbrega i l'he trobat molt interessant, però encara embolica més la troca en el tema del nom:
    -La polla (scorpaena scrofa) es pot dir també gallina, escórpora ... I en castellà és el "cabracho".
    -L'escórpora (scorpaena porcus) es pot dir també rascassa. En castellà és "cabracho", en francès "rascasse".

    I avui el meu peixater m'ha dit que la polla és coneguda al sud de Catalunya com a "gallina" i al nord com a "rascassa".

    Com pots veure, embolica que fa fort. Però no podem negar que el tema és molt interessant.

    Respecte a les recomanacions literàries, ja m'agradaria fer-ho més sovint. Però la meva memòria em juga males passades i a vegades no se m'acut cap títol lligat amb el plat.


    Henriette: Non, je suis Margarida, mais on pourrait dir que "je suis si bonne comme une perle"!!! (Ne le crois pas, c'est une plaisanterie)
    Certainement tu as raison avec le livre de Tracy Chevalier. Il y a plusieurs années que je l'ai lu, mais je me souviens encore qu'il m'a plu beaucoup. Deux années plus tard on a fait aussi un film, où la jeune fille était Scarlett Johansson, et je suis allée le voir. Il m'a plu beaucoup aussi, parce qu' on recrée les couleurs de la peinture de Johannes Vermeer.

    Juan: ya me parecía a mí que tardabas mucho a hacerme un comentario!! ja,ja...
    Ya ves, como en castellano se llama "cabracho" tanto a la "polla" como a la "escórpora", yo ya no sé si sabéis qué me comí! Pero os puedo decir que estaba delicioso.


    Mai: així m'agrada, que fossis una noia aplicada! Doncs mira: quan jo feia COU (i és que sóc d'una altra època), a classe de llatí només èrem DOS i un... no venia mai!!! Ja em diràs tu si jo podia distreure'm gaire!
    Quina casualitat! A la planxa també deu ser boníssima, la polla. I no dóna gens de feina: només li has de dir al peixater que te la faci a filets! Jo avui he comprat lluç de la costa (el del nord no m'agrada tant), i quan m'ha preguntat: "Com el vols?", li he respost: "Com sempre: espines fora!" I m'ha deixat dos filets la mar de macos.
    I el nom sí que m'agrada. Només em fa patir una mica... Però sempre és preferible a la traducció en castellà: cabracho em sembla un nom massa rude.

    Meritxell: anava a publicar aquest missatge quan he vist el teu comentari. No sé què és, però ara aniré a veure-ho.

    ResponSuprimeix
  21. Hola Margarida, tienes de nuevo un regalo en mi blog.
    Petóns

    ResponSuprimeix
  22. Meritxell: doncs gràcies per partida doble!
    Em fa molta il·lusió, de veritat.
    Un petó.

    ResponSuprimeix