A què fa olor l'hivern? Tanqueu els ulls i penseu-hi un moment.
Quan el dia és rúfol, i ja sentim els peus glaçats d'anar amunt i avall; quan enlairem el cap cercant un tènue raig de sol que ens escalfi, i no veiem res més que un cel gris; quan la tristor ho envaeix tot, i la melangia que ens provoca el dia s'afanya a humitejar-nos el cor; quan el carrer no ens convida a somniar, i els arbres nus són incapaços d'aixoplugar-nos... només ens esperona el desig d'arribar a casa.
Tot just hem traspassat el llindar, un esclat d'aromes i de colors ens muda el rostre. Algú que ens estima ens ha fet un plat calent que ens donarà prou energia per resistir amb posat serè totes les asprors que ens empaiten.
El meu hivern fa olor d'estofat de vedella. I si voleu gaudir tant com jo davant d'un plat tan virolat com aquest, seguiu-me.
Tot just hem traspassat el llindar, un esclat d'aromes i de colors ens muda el rostre. Algú que ens estima ens ha fet un plat calent que ens donarà prou energia per resistir amb posat serè totes les asprors que ens empaiten.
El meu hivern fa olor d'estofat de vedella. I si voleu gaudir tant com jo davant d'un plat tan virolat com aquest, seguiu-me.
Primer de tot, posem a bullir aigua al foc. Salem la vedella, que la carnissera ens haurà tallat a daus, i la rostim en una cassola on tenim oli d'oliva verge extra. Un cop daurada, la reservem en un plat.
En el mateix oli fregim la ceba, que haurem triturat amb el minipímer. I quan comenci a agafar color, hi afegim les mongetes i els pebrots tallats a trossos, els alls sencers sense pelar i la fulla de llorer. Ho remenem mentre es fregeix i uns minuts més tard hi posem els tomàquets triturats. Ho deixem coure 2 o 3 minuts més i hi afegim les patates, també tallades a trossos. Fem una bona remenada i tot seguit hi aboquem l'aigua calenta. Ho deixem bullir 15 minuts a foc viu. Aleshores hi afegim la carn i els pèsols desgranats i ho fem bullir tot junt 15 minuts més.
Abans de servir, retirem la fulla de llorer i els alls.
Com veieu és un plat que no costa gens de fer, i gaudeixo tant en menjar-me'l que gairebé em sap greu que s'acabi l'hivern. Aprofitant, doncs, que aquesta primavera ens porta dies de fred i de tempesta, m'ha vingut de gust fer-lo. És un adéu fins al proper hivern.
Ingredients:
600 g de vedella
1 ceba
1 pebrot verd
1 pebrot vermell
un grapat de mongeta tendra
un grapat de pèsols tendres
5 alls
1 fulla de llorer
3 tomàquets vermells
1500 ml d'aigua
Com veieu és un plat que no costa gens de fer, i gaudeixo tant en menjar-me'l que gairebé em sap greu que s'acabi l'hivern. Aprofitant, doncs, que aquesta primavera ens porta dies de fred i de tempesta, m'ha vingut de gust fer-lo. És un adéu fins al proper hivern.
Ingredients:
600 g de vedella
1 ceba
1 pebrot verd
1 pebrot vermell
un grapat de mongeta tendra
un grapat de pèsols tendres
5 alls
1 fulla de llorer
3 tomàquets vermells
1500 ml d'aigua
És el meu plat d'hivern, però té tots els colors de la primavera. Per això m'agrada.
no sé si m'agrada més la recepta o la manera que has tingut de presentar el plat
ResponEliminahe donat una volteta per el teu blog i m'ha agrata el que he vist
salutacions
Sí sí, l'hivern fa olor d'estofats, calentons que quasi en cremes la llengua, je je je...
ResponEliminaAquesta recepta em porta records d'infantesa :)
Per a mi, l'hivern fa olor d'escudella, però també m'imagino un dia de pluja i fred, en arribar a casa, i trobar un plat d'estofat com aquest!.
ResponEliminaEls meus hiverns fan olor de fusta cremant...m'encanta quan se sent la olor de kes xemeneies! Pero de ben segur, que si hagués provat aquest estofat...l'hivern també en faria olor!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Avui he fet també un estofat de vedella, quanta raó tens, amb el fred i la pluja un bon estofat fa més hivern, encara que ja estem a la primavera. Me encanta com has introduït el plat, ets tota una poetissa...je,je,je.
ResponEliminaPetonets i fins aviat
Encara que a l' hivern vénen més de gust els estofats i els plats calents, un plat com aquest estofat que has fet, jo sempre me'l menjaria....
ResponEliminaptns.
Hola Margarida. Un estofado de ternera que sin duda ha debido estar fabuloso. Yo cuando lo hago no le pongo ni judías verdes ni guisantes.
ResponEliminaLa introducción que has hecho me ha gustado.
Saludos
Margarida; -El món de la cuina- De molt lluny l'estofat, a mí em recorda l'antic Oeste americà, on, a les pel.ícules sempre mengen aquest plat, ja una mica més a prop a Girona per a la qualitat de les carns que es fan,i, el més íntim quànt a casa ens ho preparava la mare amb la poques olors d'hivern recullit dins la cassola tot flairan i escoltan el xup-xup final.
ResponEliminaMargarida, ooooh, que bo!!! T'ha quedat genial!! :)
ResponEliminaPerò aquí ja fa massa calor per aquests "platerillos". ;)
Petons!
Amb l'aigua que cau ací,que pareix que comença ara l'hivern,de bona gana em menjaria este estofat,un plat d'estos que sempre apetix.
ResponEliminaI no t´amoïnes que no has quedat gens mal en la coca de ceba,quan la cosa no entra no hi ha res a fer.
Un beset.
Manresa: gràcies, noia. Jo també he tret una mica el nas per la teva cuina, però a veure si demà tinc temps de posar-hi els dos peus!
ResponEliminaGemma: no em diguis que ara mai menges estofat! Ai, ai, ... que no només de postres hem de viure!
Glòria: D'escudella també,tens raó, però em quedo amb l'estofat que costa molt menys de fer i té menys greix.
El cullerot Festuc: doncs l'olor de les xemeneies és molt bona, també m'agrada molt i el meu nas la detecta de seguida. Però té un inconvenient: que no puc estendre la roba fora (i és que jo sóc de les que gairebé no fa servir l'assecadora!)
Teresa: quina casualitat! I segur que era boníssim!
Vaig fer el que vaig poder per dignificar una mica aquest plat que tant m'agrada. I m'agrada veure que us hi heu fixat.
Annafs: jo també: però acabaria suant la cansalada, perquè m'agrada ben calent! Per això me'l reservo per l'hivern (o quan baixen les temperatures)
Juan: ¿Y qué verduras pones, aparte del pimiento y patata? ¡Queremos la receta! Si ahora no, para el invierno próximo.
Josepb: mai se m'hauria acudit relacionar un estofat amb l'oest americà, però quanta raó tens! Estàs en tot, no perds detall de res! D'ara endavant em miraré les pel·lícules amb uns altres ulls.
Mercè: quina sort! Mentre uns estan a l'altra banda potser en banyador, aquí no deixem ni l'abric ni el paraigües! Sort en tenim dels estofats!
Mesilda: hola, guapa! I a les terres valencianes, vinga a ploure! Aquí la pluja és més moderada. La sort és que aquest any al menys no hi haurà restriccions d'aigua, com l'any passat, que no podíem ni regar el jardí!
Doncs el nostre hivern fa olor a escudella i carn d'olla, però no ens importaria gens ni mica que fes olor al teu meravellós estofat. Un petó Margarida!!
ResponEliminaHola!
ResponEliminaÉs la primera vegada que aterrisso al teu blog i m'ha agradat moltíssim. Aquest estofat té una pinta exquisida i ben sucoset, com a mi m'agrada.
I el peix amb patates que ens presentes més avall és el preferit dels meus alumnes. Sempre que els pregunto paraules del camp semàntic dels peixos surt aquest (no sé pas per què...). I jo que em pensava que la polla de mar era la botifarra.
Seguiré llegint les entredes més antigues quan tingui una altra estoneta.
Fins aviat!
Anna (de la Taula d'en Bernat)
La cuina vermella: l'olor d'escudella i de carn d'olla és la preferida de l'Oriol, tant se val si és estiu o hivern! Aquest fill no ha sortit a mi...
ResponEliminaAnna: moltes gràcies per les paraules que em dediques.
Quan puguis, tasta la polla, i ja veuràs que t'agradarà! A Badalona en trobaràs al Mercat Maignon, "la Plaça Vella", que és on jo les compro.
També he entrat un moment al teu bloc i veig que ens presentes coses molt variades. M'ha fet molta gràcia la sessió de cuina en què van participar els teus alumnes.
T'apunto a la meva llista de blocs i així et podré anar seguint.
Gràcies a tots pels vostres comentaris. Una abraçada.