Coca de fruites







Em fa ràbia la gent que presumeix de no saber fer res. Segur que en coneixeu més d'un, generalment alegre i simpàtic, que fàcilment es fa perdonar la seva ineptitud. I estic convençuda que, en el fons, no és altra cosa que l'excusa perfecta per escapolir-se de fer res.

Admiro els grans mestres del Renaixement. En Leonardo da Vinci, per exemple, era un pou de ciència, però alhora era tan manyós que va saber convertir tots els seus treballs en autèntiques obres mestres. Dominava totes les arts, i tant si feia de pintor com d'escultor, d'arquitecte com d'inventor, d'enginyer com d'escriptor, mirava de fer-ho bé.

Jo vull ser com en Leonardo, una tastaolletes i reeixir en tot. Per això, avui he agafat la paleta, l'he omplert de colors ben resplendents i espero fer una obra que tingui prou qualitat com per presentar-la a l' hemc d'aquest mes, el tema del qual és la pasta de full, triat per la seva amfitriona, la Gemma de La cuina de casa.





Per fer aquesta coca tan primaveral, traurem del congelador la pasta de full, i mentre es descongela farem la crema pastissera.

Posem la llet al foc amb la pell de llimona i quan comenci a bullir, tanquem el foc. En un cassó posem els rovells i el sucre i amb una batedora elèctrica els anem batent fins que estiguin ben esponjosos. Aleshores afegim la Maizena i continuem batent fins que quedi ben integrada. Tot seguit anem incorporant la llet colada, batent suaument amb una espàtula.

A continuació posem el cassó al foc, que haurà d'estar ben baix, i anem remenant la crema fins que arrenqui el bull. Penseu que poden passar perfectament 10 minuts abans no s'haurà espessit. Sabrem que ha arribat el moment de treure-la del foc perquè veurem unes butllofes que s'inflen i esclaten fent puff. Ràpidament traiem el cassó del foc, li donem una bona batuda a la crema i la deixem refredar. Perquè no es faci tel, la tapem amb film transparent.




Quan ja tenim les làmines descongelades, encenem el forn i el posem a 225º. Agafem una de les làmines i la pleguem pel mig. Amb un ganivet esmolat tallem una vora de la massa de 4 o 5 cm d'ample. El requadre que sobra no el necessitem, però no el llençarem pas! Com som llaminers de mena, podem fer un grapadet d' ulleretes o una petita coca de cabell d'àngel, o una mini coca de llardons.

Posem paper de forn a la plata que farem servir i col·loquem la làmina sencera de pasta de full. Amb un pinzell pintem tot el voltant i li posem a sobre les vores que hem tallat abans, fent que coincideixin. Fem un dibuix amb el ganivet i pintem també aquestes vores.





La portem ràpidament al forn on haurà d'estar 30 minuts, però quan en porti 25 anem mirant, no fos cas que es torrés en excés. Un cop cuita, la deixem refredar. Si veiem que s'ha inflat massa del centre, podem treure amb cura la part més bombada.

Omplim tot el centre de la coca amb la crema pastissera, allisant la superfície. Tallem la fruita que hem triat per la decoració i la disposem per sobre, tot cobrint la crema.

Per aconseguir un acabat més lluent, farem un abrillantador d'aquesta manera: posem en remull el full de gelatina. Portem un cassó al foc amb 2 cullerades plenes de confitura d'albercoc i 2 cullerades d'aigua. Quan la confitura s'hagi desfet, li afegim la gelatina i la passem per un colador. Esperem que refredi i, amb l'ajut d'un pinzell, pintem la fruita.








Ingredients:

2 làmines de pasta de full congelada
1 ou
1 plàtan
1 préssec
2 kiwis
100 g de móres
150 g. maduixes
2 cullerades de confitura d'albercoc
1 full de gelatina

Crema pastissera:
750 ml de llet
6 rovells d'ou
150 g sucre
60 g Maizena
pell de llimona





A partir d'avui sóc Leonarda d'Ací.



hemc 32 - hojaldre



26 comentaris:

  1. Leonarda d'Ací, t'ha quedat una tarta amb uns colors vius dignes de la primavera!! ;) jeje
    T'ha quedat una presentació espectacular Margarida!! I de gust, de ben segur que boníssima! Aquestes tartes amb fruita m'agraden moltíssim! :)
    Petons!

    ResponSuprimeix
  2. Hola Margarida, es una tarta preciosa.
    pasa por mi blog tienes un regalito.
    Un petó

    ResponSuprimeix
  3. Mercè: ja,ja,ja T'agrada el meu nou nom?
    Sí, la combinació de la crema amb fruita fresca és... boníssima. A casa ens encanta. I és molt saludable!

    Meritxell: gràcies, noia. Ara mateix passo a veure què em tens preparat. Entrar al teu bloc sempre és una sorpresa!


    Petons a totes dues

    ResponSuprimeix
  4. Un cuadre bonic, saborós, cruixent i melós. Què més es pot demanar?? Molt xulo Margarida.

    ResponSuprimeix
  5. Margarida, has presentat una obra mestra digna dels millors pintors de la història. A més, aquesta a sobre es pot menjar! Je je je...
    Moltes gràcies per participar al HEMC :)

    ResponSuprimeix
  6. Hola Margarida.


    Pedazo de artista...

    Receta colorida y trabajada, con arte, como ha de ser...

    Uniendo el arte culinario con el pictórico, con la escultura y con el buen gusto.

    Abrazo y buen provecho.

    ResponSuprimeix
  7. Margarida, qué colorido, qué frescor de frutas, exito asegurado.
    Un beso.

    ResponSuprimeix
  8. Deliciós i molt bonic!
    A casa ens agrada molt!

    ResponSuprimeix
  9. Margarida; -El món de la cuina- Aquestes persones que no saben fer res, al menys són sinceres quànt les convides a casa teva. Ho troben tot -peró tot- bonììììììsim, fan de bon convidar?... o no?.
    La paleta està ben fercida de colors.... i de sabors.
    Que vaigui de gust, Maragarida Josepb -menja de bacallà-

    ResponSuprimeix
  10. Quina presentació tan bonica que t'ha quedat! Un 10!!! Felicitats Leonarda d'Ací! :)
    Petunets,
    Eva.

    ResponSuprimeix
  11. La cuina vermella: que sigui cridaner!Com la vostra cuina: el color vermell sempre crida l'atenció.

    Gemma: dona, obra mestra, no, però un quadre sí que ho sembla amb tants colors.


    El Secretario: mira, Leonardo sí que era un artista, y sabía hacer muchas cosas, pero cocinar, lo que se dice cocinar, seguramente no. Pero, qué platos nos hubiera preparado! Sería el Ferran Adrià del Renacimiento!

    Irmina: Y muy rica! En casa ya me piden que la vuelva a hacer!

    Illetapitita: gràcies noia per entrar a fer-me una visita.
    Entenc que us agradi: amb la crema fresqueta i la fruita resulta una coca que no embafa gens.
    Ara entro a fer un volt per la teva cuina.

    Josepb: home, mirat així... no fan res, però agraeixen la feina que fan els altres. Sí. Però jo em referia en general: les que no saben ni arreglar un forat a la paret, ni uns baixos dels pantalons, ni una paret despintada, ni plantar unes flors, ni...,ni...,ni... Crec que és qüestió d'intentar-ho. Jo, m'atreveixo amb tot, excepte amb el gas i l'electricitat, que em fan molta por. Sóc de les que pensen que "tot el que pugui fer jo, no m'ho farà cap altra persona"

    El cullerot Festuc: celebro que t'hagi agradat. La combinació de colors la favistosa i cridanera, perquè us hi fixeu.

    Gràcies a tots pels vostres comentaris.
    Un petó.

    ResponSuprimeix
  12. Hola Margarida o Leonarda d'Ací, ya hubiera querido Leonardo hacer la obra de arte que has hecho, aun siendo un gran pintor, escultor, inventor y mil cosas más, jamás llegaría a conseguirlo.
    La casualidad me ha hecho ver hoy dos recetas muy iguales y las dos participáis en el hemc. Me han encantado las dos. Es una maravilla de color y el slide me ha servido mucho para ver como cortabas una de las láminas.
    Suerte.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  13. Que maca, que maca!. Aquesta tarta és com la pintura, entra pels ulls!.

    Un dubte, no punxes el fons, perquè no s'infli massa?.

    Fins aviat

    ResponSuprimeix
  14. Quins colors aquesta coca! Preciosa. I bonsíssima... segur.

    ResponSuprimeix
  15. Juan: sí, una buena casualidad. Eso quiere decir que estamos "conectadas mentalmente", ja,ja
    El slide lo pongo porque a veces me cuesta explicar cómo lo hago, y creo que de esta manera una imagen vale más que mil palabras.

    Glòria: això de punxar la pasta és una cosa que faig molt poques vegades, només en receptes que realment ho requereixin. En aquesta coca, no em fa res si s'infla, perquè amb un ganivet ho trec i s'ho menja l'Oriol. Tot seguit ho cobreixo amb crema, i ningú se n'adona de res! (Estratègies de mare!)

    Annafs: colors tots els que vulguis, i bona.. això t'ho podem assegurar tots els que ens la vam menjar!

    Gràcies a tots pel comentari. Bona nit!

    ResponSuprimeix
  16. Margarida; -El mon de la cuina- A mí em passa igual amb la corrent, si tinc que canviar la pila d'una llanterna afluixo els ploms de la electricitat. Doncs sí Margarída, ja aquella dita que diu; Si vols està ben servit fes-te tu mateix al llit. Josepb -Menja de bacallà-

    ResponSuprimeix
  17. Hola Margarida, si jo penso com tú i em fa molta ràbia la gent que va desmotivada pel món sense esma de fer res i si ho fan sense ganes de fer-ho bé ... per mi el més important es que hi posis de tú i el resultat és igual, però esforçat i tingues esperit de superació ... pero bé ...
    Ara entenc d'oon surten les teves super receptes ..... Leonarda ..

    petonets
    mar

    ResponSuprimeix
  18. Noia ho has aconseguit, fer la teva pròpia paleta multicolor. A mí m'encanten els pintors del renaixament, molts del meus retables estan fets amb pintures renaixentistes... Penso que s'ha d'estar obert a tot i aprendre tot el que tenim a les nostres mans, es molt trist una persona que passa per la vida sense tindre motivacions per fer coses i aprendre. En fin totalment d'acord amb tú, tenim la oportunitat de viure doncs aprofitem fen coses positives.
    Bona diada de Sant Jordi.
    Petonets.

    ResponSuprimeix
  19. Leonarda! T'ha quedat molt i molt bonic :)

    ResponSuprimeix
  20. Margarida! quina passada! hasta l'Andreu m'acaba de preguntar: qui ho ha fet això? això que esta per aqui embolicat de papers i plànols!! però quan a vist la teva obra d'art a aixeca't la sella.

    Tons

    ResponSuprimeix
  21. Josepb: Totalment d'acord amb aquesta dita, i que quedi constància que no penso que els altres m'ho faran malament. És simplement que si m'ho puc fer jo, perquè esperar que m'ho faci un altre?

    Mar: Ui, la de coses que jo faria si pogués! Però sóc conscient de les meves limitacions. Ara, quan veig que posant voluntat la cosa pot sortir força potable, endavant s'ha dit!

    Teresa: Mira, jo faig moltes coses, i sé que la majoria les faig d'"aquella manera", però les faig. Una altra potser ni s'ho hauria plantejat, però jo em sento útil fent-les, i això és el que compta.

    Bajoqueta: gràcies, noia. Però la veritat: cada vegada que me'l miro penso que el podria millorar.

    La vella carmanyola:Oh,oh,ooooohhh! Em penso que això d'aixecar la cella davant d'un plat meu encara no m'ho havien fet mai! Quin honor! ja,ja...
    Res, nois, que celebro que us hagi agradat.

    Bé, petons a tots i que passeu una bona diada de Sant Jordi!

    ResponSuprimeix
  22. És que avui no està de moda sortir-se'n amb els fogons. Si els homes haguessin d'escollir les dones per les seves facultats culinàries, les quatre que sabem fregir un ou tindríem una cua de pretendents... Llàstima!

    La coca t'ha quedat fantàstica! Un clàssic que no deixa mai de venir de gust... Mmmmm! Ja me'n menjaria una de sencera ara per berenar. Me n'envies un trosset?!

    Felicitats!

    ResponSuprimeix
  23. Anna: ja tens raó, ja. I en moltes parelles, qui cuina és ell, perquè ella... ni un ou ferrat ben fet sap fer!
    D'aquesta no te'n puc donar res de res, perquè és a la nostra panxa, però quan la torni a fer, ja pensaré en tu. Ara, que una de sencera no sé si te la podries menjar perquè tenia 3/4 de litre de crema i molta fruita!
    Petonets.

    ResponSuprimeix
  24. Me encantan las tartas de frutas...y esta es preciosa,y deve de estar deliciosa¡¡¡¡
    me encanta tu blog,y como cuentas las cosas....
    BESOS¡¡¡

    ResponSuprimeix
  25. Margarida, vengo a tu casita ya que no te conocía y me he llevado una grata sorpresa, tienes un blog muy bien elaborado y ahora que te conozco me quedo por aquí un ratito curioseando.
    Un saludo.

    ResponSuprimeix
  26. Cooking-love: gracias, guapa, por todo lo que me dices. A mi también me encantan tus recetas.

    Onega: Espero que te guste mi cocina. Puedes ir paseándote el rato que quieras, será un placer! Yo ya te tengo apuntada en mi lista de blogs.

    Un beso a las dos.

    ResponSuprimeix