Sípia amb patates





Quan s'adrecen a mi dient-me "senyora", sempre replico que "de senyora, res, eh? que jo sóc una noia!" Però a vegades tinc la impressió de semblar una iaia, perquè sóc de les poques persones, d'una edat relativament jove, que encara van a plaça.

Reconec que a les grans superfícies trobes de tot en un espai reduït, t'estalvies molt de temps i sovint els preus són més econòmics. Tot i això, només hi vaig a buscar les coses empaquetades, perquè el menjar fresc (carn, peix, fruita i verdura), tot és de la plaça. M'agrada remenar, triar, parlar amb les altres noies mentre fem cua, comentar incidències amb el venedor i saber que, quan tornes la setmana següent, recorden no només el teu nom sinó el que vas comprar la setmana anterior, i et pregunten si en vas quedar contenta. A les grans superfícies, per molt que et saludin les caixeres, aquest caliu és inexistent.

Quan compreu les sípies, digueu al vostre peixater que us les netegi. Al meu, no cal dir-li, perquè sempre s'ofereix a fer-ho. Aquesta vegada, però, vaig haver de demanar-li que no ho fes, perquè havia pensat fer una fotografia de la sípia sencera, per si teniu alguna criatura a casa i no n'ha vist mai cap. En sentir la meva petició, es va estranyar. Aleshores li vaig haver d'explicar que tenia un bloc de cuina i, sabeu què?, em va regalar una fulla de col perquè la sípia tingués una presentació més bonica!




Aquest és un plat que tindrem fet en menys d'una hora. Seguiu-me i us ho explico ràpid.



En una paella posem oli d'oliva verge extra i la sípia tallada a trossos. Quan estigui cuita, la traiem i la reservem. Aleshores posem a la paella la patata, tallada a trossos regulars, els tomàquets, també tallats a trossos, i els grans d'all sencers i amb pell.




Passats uns minuts, hi aboquem 750 ml. d'aigua i ho deixem coure tapat durant 20 minuts. Si veiem que s'ha quedat sense aigua, n'afegim una mica. Posem els pèsols i ho deixem 10 minuts més.

Mentrestant fem la picada amb el julivert, les ametlles torrades i un all.



Tornem a posar a la paella la sípia que tenim reservada i escampem per sobre la picada. Ho deixem coure 5 minuts. Ara és el moment de posar la sal i el vi blanc. 5 minuts més i ja podrem tancar el foc.






Ingredients:

125o g sípia (és el que pesaven 2 sípies)
1 kg patata (pes de la patata ja pelada)
2 tomàquets vermells
8 alls (7 + 1 per fer la picada)
750 ml aigua
250 g pèsols desgranats
julivert
8 ametlles torrades
100 ml de vi blanc



Aquest és un plat que acostumo a fer els divendres, perquè és el dia que vaig a plaça i compro el peix acabat de pescar.



9 comentaris:

  1. Hola Margarida. Agradezco tu visita, la devuelvo y confío en que nos sigamos visitando. Esta sepia tiene que haber estado muy buena. Seguro que no ha quedado.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  2. La sepia ha salido muy guapa en la foto....pero me parece que prefiero comermela,le as puesto una salsa para chuparse los dedos y mojar un buen pan.
    Un beset.

    ResponSuprimeix
  3. Hola bonica! doncs al mercat o plaça de Mollet, som un munt de joves els que hi anem a comprar, a l'igual que el mercat que fan les pageses el dimarts al matí. Ens agrada tant anar a plaça!
    Escolta has fet un plat fantàstic. boníssim!

    ResponSuprimeix
  4. Margarida, quina senyora sèpia!! :)
    Doncs mira, jo sóc d'anar a mercat el dissabte! Tot i que aquí només és de fruita i verdura. Però m'encanta! A més, saps què? Aquí sempre et donen mostres gratuïtes perquè la provis abans de comprar! O sigui que primer fas una volta, tastes totes les maduixes i al final t'emportes les que més t'han agradat! :p
    Aquest plat era un clàssic a casa!! Però noi, no sóc massa amiga dels pèsols. :p
    T'ha quedat amb molt de goig!
    Petons!

    ResponSuprimeix
  5. Juan: Yo también agradezco tu visita. Y sí, está muy rica esta sepia. A mis hijos les gusta mucho y dejan el plato bien limpio.

    Mesilda: la sípia de la foto ha quedat guapíssima. Em feia llàstima cinar-la, pobra, amb aquesta mirada que fa...
    I la salsa, ja veus,tomàquet, aigua, vi i una picada. Amb aquests ingredients tan senzills, i queda un plat boníssim!

    La cuina vermella: Si a la plaça de Mollet aneu tants joves, hauré d'anar-hi a comprar! A veure si ens veiem i fem petar la xarrada! ja, ja,
    A mi m'agrada anar a la Plaça Vella de Badalona, perquè hi he anat sempre, des de ben petita, amb la meva mare. I no sé si és pel nom o què, però de joves... ben poca cosa! A les meves filles no els agrada gens acompanyar-me, i diuen que és molt pesat fer cua per cada cosa que has de comprar!

    Mercè: si vas fent la ronda, al final ja no cal que compris res, que tornaràs a casa amb la panxa ben plena!
    Aquí això t'ho fan a la parada que compres, per si no t'acabes de decidir de quedar-te el producte o no. Però a cada parada... això és impensable! S'arruïnarien!
    No t'amoïnis, crec que sense pèsols aquest plat quedaria igual de bo.

    Gràcies pels comentaris, i petonets a tots!

    ResponSuprimeix
  6. Ei, Margarida, per casa meva cada vegada es va veient gent menys gran comprant a plaça, això no treu que les iaies en siguin usuàries diàries, del mercat! A mi m'agrada anar a plaça a buscar peix. I si les sípies te les netegen, moltes vegades sense que ho demanis.
    Aquesta sípia segur que està boníssima.

    PTNTS
    Dolça

    ResponSuprimeix
  7. Que bo que es aquest plat! a mi m'encanta.. jo encara l'hi poso unes quantes faves d’aquelles petites, l’hi dona un color mes rústic. Et dic un secret? Jo posaria faves a tot arreu!! jeje però es clar, no em toca altre remei que acceptar que no tots el plats les accepten.

    ResponSuprimeix
  8. Dolça: doncs mira quina sort, perquè aquí de gent jove no se'n veu gaire!
    A mi m'agrada comprar a la plaça perquè, en ser clienta habitual, ja et coneixen els gustos i et recomanen "avui agafa això, que t'agradarà" o "no agafis això, que avui és més tendre allò altre", i coses així. I el peixater, fa autèntiques obres d'art!

    Rosa: Si jo poso faves a aquest plat, me l'hauré de menjar tot jo sola! I és que sóc l'única persona de casa a qui agraden les faves. I mira que són bones,quan són tendretes, però no m'agrada barrejar-les amb altres coses. M'agraden soles.

    Petonets a totes dues.

    ResponSuprimeix
  9. Margarida,

    Jo crec que això de trobar gent més jove o gent més gran a la plaça depèn de l'horari. Els dies de cada dia acostuma a haver-hi més gent gran, però jo vaig al mercat d'Hostafrancs, de Barcelona, els divendres a la tarda, i s'hi veu força gent jove aquella hora, a més ens trobem amics a les diferents parades i mentre esperem, fem la xerradeta.

    Aquesta sípia amb pèsols té una pinta deliciosa, es pot fer ben bé amb les sípies que té la Montse, d'Hostafrancs, de qui ja us n'he parlat alguna vegada.

    Fins aviat

    ResponSuprimeix